Nat el 1954. Jubilat. Visc a Santpedor (Bages).

La Roca Tallada

La Roca Tallada
Gréixer-Collada de Lavaiol-Pas del Verdai-Collada de Coma Castellana-Pas de la Mona La Roca Tallada és un cim que mai m’havia cridat l’atenció, potser per la seva modesta cota i poca prominència, tot i haver fet força caminades pel seu entorn. Fou pel magnífic bloc https://www.engarrista.com/ que hi vaig parar esment. Hi vaig anar amb els meus germans Pep i Xavi amb el seu inseparable company "Mel". El dia escollit per visitar-la hi havia molta boira   Llegir més »

Micos a la boira (o… que be s’està quan surt el sol!)

Micos a la boira (o… que be s’està quan surt el sol!)
Caminar, escalar, sentir-se incòmodes per la boira que ens envolta, rapelar, caminar de nou i tornar a escalar... Surt el sol, per fi gaudim del paisatge dalt del cim de la Roca Plana dels Llamps. Rapelar, caminar, fer una mica el porc senglar per la drecera d'en Josep... (aiii aquest Josep! i el seu "qui no arrisca no pisca"), seguir gaudint dels paisatges de la nostra muntanya... arribar al final previst, cansats però contents... Hem gaudit d'un dia més   Llegir més »

Roca de Ponent i el Ferran

Roca de Ponent i el Ferran
Amb retard (i es que els jubilats estem moooolt ocupats!) comparteixo un parell d’activitats que us recomano especialment. Roca de Ponent, aresta GER (Conca de Barberà) El 18 de febrer ens trobem amb els germans Josep Maria i Jaume Guiu i el Josep Escruela a Montblanc amb l’objectiu d’enfilar-nos a la Roca de Ponent. Esmorzem a l’Espluga de Francolí i enfilem cap a la Vall de Castellfollit, al bosc de Poblet. La Roca i la seva esvelta aresta ress   Llegir més »

Gorges de Fenollet

Gorges de Fenollet
L’Albert Bonet ha vingut per uns dies des de Londres i volia aprofitar l’estada per fer activitat. Havíem previst fer alguna canal a Ulldeter amb el Josep, però les condicions meteorològiques (neu gens transformada, fred i vent) ens han fet canviar de plans. Els hi proposo d’anar prop d’Organyà per baixar els engorjats de Fenollet, a la Serra de Sant Joan. Una d’aquelles que tenia a la llista de “pendents” en espera de l’ocasió. Divendres 6, el dia més ...   Llegir més »

Sol solet vine’m a veure que tinc fred

Sol solet vine’m a veure que tinc fred
Quedem el dijous 22 de gener al bar Anna del Bruc amb el Josep i el José Luis. A les 9 del matí. Avui cal acabar d’hora però, com que fot un fred que pela, tampoc és qüestió de matinar. Anem fins a Can Jorba i enfilem pel camí del Joc de l’Oca. Hem escollit la “Sol Solet” a la Miranda de Can Jorba (130 m, IV+) amb intenció de tirar més amunt pujant l’Agulla (100 m, IV). Curta aproximació amb l’inconvenient que, malgrat el nom de la via, en aquesta època...   Llegir més »

Trilogia d’arestes Bruc 2.0

Trilogia d’arestes Bruc 2.0
Nou del matí al Bruc. Deu graus de diferència entre el Bages (-4º) i el Coll de Can Maçana (+6). Ni boira ni núvols. Dia fantàstic. Hem quedat amb el Josep que anirem a esgarrapar al Serrat. Mentre fem el cafetó treu el llibre... que et sembla aquesta via? és fàcil... Ja em torna a encigalar! Venia mentalitzat per unes vies, m’havia mirat les fotos dels companys... i això pica més! Per entrar en matèria: GAM a la Portella Petita. Sort que el primer l...   Llegir més »

Encadenar tres elements

Encadenar tres elements
A muntanya, em sento realment afortunat quan es combinen tres elements: companyia, paisatge i adrenalina. Per aquest ordre. Com que he arribat tard al món de l’escalada no puc aspirar a meravelles. I de fet tampoc és el grau el que realment m’interessa. Amb tots els respectes, fins i tot admiració, pels que gaudiu de les vies en sí mateixes: per la seva estètica, l’originalitat... El “plus” que dóna la pujada de l’adrenalina, el “canguelo” si voleu.....   Llegir més »

Mont Perdut per la via clàssica de la cara nord

Mont Perdut per la via clàssica de la cara nord
Desitjava realitzar aquest itinerari des de feia molt de temps. Així que, quan en Josep va proposar-ho, no m’hi vaig pensar dues vegades. Hi aniria amb l’Albert, amb qui feia pocs dies havíem compartit la Via Estasen al Calderer. Amb la Maria Antònia sortim el dilluns a la tarda cap a Pineta. El Josep i l’Albert pujaran l’endemà però, ja que disposo de temps, vull anar tranquil i relaxat. A partir d’Ainsa ens adonem que el Cinca baixa molt menys cabalós...   Llegir més »

EDER a la cinglera dels Esplovins

EDER a la cinglera dels Esplovins
M’afegeixo per anar a esgarrapar amb en Marc i en Josep a Coll de Nargó o pels voltants. Per a en Marc era una forma de posar-se al dia de cara a reptes més contundents, així que es tractava de buscar una via llarga. En Josep es decideix per l’Esperó de les Orenetes a la cinglera dels Eplovins (Peramola) on hi ha unes quantes vies de llargada i dificultat variada. Les més repetides la UES i l’EDER.  Alguna, com l’Anglada, a jutjar per les piades, deu fe...   Llegir més »

Perquè n’hi diuen blanca si és fosca?

Perquè n’hi diuen blanca si és fosca?
Havíem d’anar al Peric, però el refugis estaven a petar. A la Lisi li va encantar el lloc quan va estar al Pla de la Font així que, pim-pam, del Capcir al Pallars. Es presentava un cap de setmana espatarrant i amb molta neu que no podíem deixar escapar. Ja portàvem massa sortides truncades. Dissabte 8 de març els companys em recullen a Manresa sobre les 8h 15’. Esmorzem prop de Tremp i pugem a les Planes de Son. Carreguem motxilles, calcem raquetes ...   Llegir més »