Havíem d’anar al Peric, però el refugis estaven a petar. A la Lisi li va encantar el lloc quan va estar al Pla de la Font així que, pim-pam, del Capcir al Pallars. Es presentava un cap de setmana espatarrant i amb molta neu que no podíem deixar escapar. Ja portàvem massa sortides truncades.
Dissabte 8 de març els companys em recullen a Manresa sobre les 8h 15’. Esmorzem prop de Tremp i pugem a les Planes de Son. Carreguem motxilles, calcem raquetes i ens plantem al refugi del Pla de la Font en 1h 45’. Els guardes i dues parelles havien obert traça. Dinem i anem a fer la digestió al Quartiules que, a més de tenir un nom tan peculiar, també es pot anomenar Vallenda o fins i tot Sant Salvador. Petit però maton. Amb unes rampes per dins el bosc que t’hi c… i obrint traça. Ei! però unes vistes estupendes.
Tornem al refugi. Resum de la jornada: distància 5,5 km, desnivell acumulat +718 -236m. Per entrar en situació.
El refugi, petitó, els guardes atents i els àpats molt correctes. Ara be: millor que vagis a dormir amb els deures fets dons, per anar al servei, cal sortir a l’exterior i perilla la integritat física quan, mig adormit, fas aquest trànsit per un terra glaçat.
A banda del Quartiules hi ha una ruta anomenada dels Quatre Cims que, carenejant des del Coll de Fogueriux i passant pel Mil Potros, lo Pinetó i la Roca Blanca, culmina a lo Tèsol, el sobirà de la zona. La baixada es fa per la pala d’aquest darrer i, tal com estava la neu, no ens hi volíem aventurar. Retornar pel mateix camí era, per horari, inviable. La Roca Blanca podria presentar més dificultats “tècniques” amb un tram de cresta. Així que la primera intenció era pujar a lo Pinetó. Però parlant-ne amb el guarda vàrem veure que, si anàvem be de temps, podíem allargar-ho fins la Roca Blanca.
Diumenge 9 de març. Poc més de les set i ja estem en marxa. Altre cop obrint traça per entremig del bosc amb un tou de neu considerable. El guarda manté el camí ben senyalitzat i net de brancam, cosa que és molt d’agrair. Superat el tram boscós, progressem per la carena. L’itinerari és bàsicament carener però al tram inicial el llom és molt ampli i se’ns presenta amb unes pales força costerudes i carregadetes que ens fan rumiar com afrontar-les. Encara no han purgat i ja portem un parell de dies de temperatures altes, així que millor que ho facin sense nosaltres a sobre.
Desprès del Mil Potros la carena s’afila, permetent un pas còmode. Ens relaxem i ens descalcem les raquetes.
Les vistes son exuberants amb neu blanquíssima sota un cel nítid: Valièr, Mont-roig, Certascan, Pica d’Estats, Monteixo, Comapedrosa, Cadí, Port del Comte, Orri, Peguera, Monastero, Encantats, Subenuix, Agulla del Portarró, Montsaliente, Bassiero,… i tants i tants que som incapaços d’identificar. I per acabar d’arrodonir-ho una temperatura ideal.
Coronat lo Pinetó i amb la Roca Blanca a la vista veiem factible enfilar-nos-hi. Baixem fins al collet i ens calcem els grampons. A diferència dels seus veïns, la Roca Blanca és esquistosa. Perquè n’hi diuen blanca si és més fosca que els atributs sexuals del Kunta Kinte? I força descomposta. Avancem mirant be on posem les potetes. A pocs metres del cim cal flanquejar la sortida de la canal del Tonedor. Un tram curt i fàcil però amb pati que, segons com estigui la neu, pot resultar delicat. Per sort el guarda hi ha instal·lat dues anelles a cada cap per si cal posar-hi un passamà. Com que hem carretejat la corda, seria de carallots no fer-la servir. Passem el tràngol ben assegurats.
Encaixades, abraçades, alegria, fotos de rigor i avall que fa baixada! Retornem al refugi a recollir els trastos. Llàstima que ja era tancat. Una cervesa hagués entrat d’allò més be.
No recordo de qui fou la ocurrència, però caldrà posar-la en pràctica: la propera ocasió enterrarem les birres i un arva a la neu. Farem pràctiques i ens donarem un gustet. El primer que les localitzi té el gasto pagat.
Retornem als Plans de Son desprès d’una jornada d’11 quilometres i un desnivell acumulat de +707 -1209 metres a les cames.
Paradeta a Sort i, mentre la penya dormim, el Jesús ens retorna a casa. Gràcies Presi.
Merci per la cronica…,com sempre amb moltes dades.. fins aviat
Bona crònica! Ja es veu que va ser una sortida molt maca, per les fotos i per l’ambient del grup.
Ei, lo de les birres i l’Arva espero que sigui broma eh! si més no, poseu alguna cosa més que l’Arva, que ja ens va passar un cop que fent unes pràctiques, les piles de l’Arva enterrat van fer figa i allà es va quedar!.