A muntanya, em sento realment afortunat quan es combinen tres elements: companyia, paisatge i adrenalina. Per aquest ordre.

Com que he arribat tard al món de l’escalada no puc aspirar a meravelles. I de fet tampoc és el grau el que realment m’interessa. Amb tots els respectes, fins i tot admiració, pels que gaudiu de les vies en sí mateixes: per la seva estètica, l’originalitat…

El “plus” que dóna la pujada de l’adrenalina, el “canguelo” si voleu… és com la cirereta d’un bon pastís. Tampoc em cal gaire dons, com podeu imaginar, el meu grau no passa del P+ (piltrafilla+). I el risc és relatiu quan et poses ens mans d’un professional com en Josep. La confiança fa que gaudeixi molt més de l’activitat.

Aquells tres elements que comentava s’estan encadenant sortosa i reiteradament per mi. I com a exemple us deixo unes imatges preses aquests darrers mesos.