Gaudir de la muntanya en família

Diumenge. Dos quarts de vuit del matí. Sona el despertador, igual que els dies que anem a escola. Però avui ens espera un dia especial i tots estem ansiosos per prepar-nos i començar.

Fem un bon esmorzar, ens vestim amb roba d’esport i preparem la carmanyola.

A les 9 h. ja hi som tots a Fabra i Puig. Ens comencem a saludar. No ens coneixem, però ens mou una mateixa il·lusió: passar el dia a la muntanya amb els peques de la casa.

L’Edu dóna les primeres indicacions perquè tothom pugui arribar sense problemes al punt de partida… i ja comença la primera “Familiar de Cordada!”.

Quan arribem a Castellcir, ens espera més gent… en total ens trobem quinze famílies, 26 adults i 23 nens i nenes de diferents edats. El més petit té un anyet, i els més grans en tenen nou… però tots venim disposats a gaudir d’una passejada agradable fins al Castell de la Popa.

Els nens, experts en jugar, s’avancen ansiosos i fan via… com corren!!! De seguida es coneixen, es deixen portar i cadascú troba el seu grup més afí. Els grans poc a poc comencem converses i compartim comentaris i anècdotes, experiències, formes de veure la vida…

El camí comença de baixada, per una pista suau i agradable, que va transcorrent entre prats, boscos i camps. El vent és fred, però el sol escalfa agradablement a la cara. Les fites ens van marcant el camí. Els petits s’entretenen en buscar-les, reconstruir-es i fer-ne de noves, troben bassals on s’han banyat els porcs senglars, fulles, plantes, pedres, misteris i aventures… i gairebé sense adornar-nos ja hem arribat a les restes del Castell de la Popa, que ens ofereix unes vistes magnífiques. Identifiquem la Serra de Gallifa, el Montcau, Montserrat… l’Edu ens fa cinc cèntims de la història del castell, que fins principis del segle XX encara es feia servir per guardar bestiar. Els nens recorren les diferents estances, miren per les finestres de les parets semi-derruïdes i imaginen tresors i històries de cavallers…

Ja és migdia i necessitem recuperar forces; dinem plegats i tot seguit ens reunim els adults mentre els nens gaudeixen de la llibertat de la natura. Fem propostes i entre tots consensuem les properes excursions i com organitzar-nos. Sembla que l’experiència ha estat positiva i tothom s’engresca a seguir endavant. I per conèixe’ns una mica més, l’Antonia proposa presentar-nos tots dient el nostre nom i un animal que ens identifiqui. Què curiós que en la gent de muntanya l’animal més nomenat sigui el dofí!!! També trobem lleons, elefants, sargantanes, llobes, cabirols, vaques, cargols, una marmota, una sardina i fins i tot un coyote!!! Riem una bona estona i com que comença a refrescar, decidim fer el camí de tornada. Els nens, incansables, corren amunt i avall, juguen, xerren … i arribem al punt d’inici, on hi ha un parc infantil… Berenem mentre els petits juguen, però el fred ens fa fora… ens despedim feliços d’haver passat un gran dia a la muntanya, amb la família i en bona companyia. Amb l’alegria de saber que ens tornem a veure el 14 de desembre!!!!

P1030007

5 comentaris

  1. Fa goig veure el grup i llegir la crònica. Per nosaltres l’ experiència va ser molt satisfactòria,. Ja tenim ganes que arribi el 14 de desembre i fer crèixer aquesta proposta de excursions en familia.

    Antonia

  2. VA SER UN DIA MOLT XULO PER A TOTS PAU(AGUILA) Y KIKE(COYOTE) ESTAN DESITJAN TORNAR A FER UN ALTRE EXCURSIO

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Hola! Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir continguts d'interès. Vols saber més?

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close