Aquesta sortida volia ser més simbòlica que ambiciosa: ascensió d’una colla de dones al Pic de la Dona el mes de la dona. I vàrem aconseguir fer una bona colla de participants, però al final, per uns o altres temes, algunes companyes no varen poder venir. Per elles va també aquesta crònica i les fotos de l’àlbum, amb el propòsit d’organitzar una propera sortida que puguem compartir totes.
Finalment som vuit muntanyeres entre 11 i 68 anys (sense proposar-nos-ho, ha sortit una bona representació). Dissabte sortim sis de la colla cap a Camprodon. Les altres dues vindran més tard. Anem sense presses. A Camprodon, després de l’esmorzar obligat, comencem la ruta que ens porta a voltar les talaies i miradors de la vall, descobrint indrets ben bonics mentre ens anem coneixent totes. La meteo aguanta i al vespre fem cap a l’hostal Pastuira on ens trobem amb l’Anna i l’Emma. Ara sí, ja hi som totes i passem la vetllada compartint històries tot sopant, després ajustem grampons i raquetes… i a dormir.
La crònica que ha fet l’Emma, la jove de la colla, ilustra les dues jornades tal com les va viure ella, que no s’havia calçat mai unes raquetes (però com si ho hagués fet tota la vida). Diu així:
Sóc l’Emma i vaig fer el Pic de la Dona innivat amb la meva mare, l’Anna, la Lourdes, la Rosa, la Montse, la Toñy, la Montse i la Joana.
El dissabte ens vam trobar a l’hostal Pastuira totes, jo i la meva mare vam sortir més tard de Bcn, vam fer una excursió per Camprodon (per error a una antena!!) i una volta pel poble! Molt bonic!
El diumenge, en teoria sortíem de l’hostal a les 8: 30 h, però justament era la nit del canvi d’hora i els despertadors de l’altra habitació ens van jugar una mala passada!! Tot i això, vam poder sortir quasi a l’hora. La veritat és que no ens va anar malament perquè quan vam arribar hi havia tanta boira que no vam poder pujar i ens vam haver d’esperar tot prenent un Cacaolat al bar de l’estació d’esquí de Vallter!!
Passant l’estona la boira va escampar!
Fantàstic! Ja ens podem posar en marxa!
Uns minuts despres vam anar fent fila cap al pic de la dona amb raquetes!! Em va agradar molt provar una cosa nova que no havia fet mai. A més, al cap amb una cosa tan important com l’igualtat per les dones i els homes.
El paisatge era de 10!!
Quan vam arribar a dalt feia tant de fred que no ens podiem parar, només temps per les fotos!!! Quan era petita sempre que pujava un cim, la meva mare em donava un ou Kinder, però aquesta vegada no vaig poder menjar-me’l a dalt! Oh quina ràbia!
Vam baixar en un pim pam i finalment vaig gaudir de l’ou Kinder!
Em va encantar aquest nou descobriment de les raquetes i coneixer gent tan maca espero que ho pugui repetir!!
Per veure les fotos de la sortida, podeu cliclar l’enllaç a l’àlbum
