El diumenge 13 de març ens vam tornar a trobar per sortir amb els nens.

Puntualment a les 9 del matí, hi havia tres famílies, amb un total de 4 nens, a l’estació de Sant Andreu Arenal preparades per viure un altre aventura amb els nens. Aquesta vegada la sortida anava cap al Garraf.

A Sants agafar el tren que ens va portar al nostre destí definitiu. La caminada començava la platja de Garraf. Des d’allà ens vam enfilar cap a la Serra de Pins una vegada havíem deixat enrere les vies i la C 31 …

Feia un dia esplèndid i cap a dalt se’ns oferíem unes vistes magnífiques sobre la costa del Garraf i cap al Mediterrani. Una vegada a dalt vam bordejar la pedrera. Allà dalt es podia observar perfectament la ferida que l’home havia provocat a la muntanya al llarg dels anys per poder construir més i més habitatges, ponts, fàbriques, etc.

És un paisatge perfectament mediterrani meridional amb matolls, pins i alzines… tot amb poca altura i per tant sense molta ombra. Això ho vam notar en acabar l’excursió. La pròxima vegada de ben segur que no ens podem oblidar la crema solar ni el barret o la gorra pel cap.

Una vegada arribat al cim vam emprendre la baixada per una carretera que ens va deixar directament a la platja. Allà vam dinar. El camí cap a l’estació de “Castelldefels Platja” no era difícil, només calia seguir el traçat de la platja.

El que si es va revelar com a difícil i fins i tot impossible va ser prendre un cafè a peu de platja. Tots els locals estaven desbordats amb gent dinant… Una altra vegada serà.

A les sis del vespre tornàvem a estar a Sant Andreu per preparar amb la mainada l’última setmana d’escola abans de les vacances de Setmana Santa.