El dia es presenta molt clar i suau mentre esperem a les portes del ajuntament de NouBarris. Un dels participants s’ha despistat degut a lo poc freqüentat que tenim aquest lloc de trobada. Cinc famílies en total travessem el parc de noubarris de cara al camí costerut de l’antiga leproseria. La veritat es que no es va queixar ningú i de forma molt plaent vam arribar al coll de la ventosa on, això si, vam fer una petita parada de provisió.

Sis nens i una nena en total, que anant saludant als ciclistes, van arribar a dalt de tot i van començar a gaudir de debò baixant per la senda que ens mena pel GR-92 fins al camí que va cap a Can Catà.

Al camí ja anaven carregats de pals de diverses mides com es costum.

Ningú de nosaltres havia estat a dins de Can Catà abans i vam quedar encantats per l’indret i sobre tot pel raconet on vam dinar que en diuen la Font Nova. La canalla va gaudir de valent tafanejant tots els raconets de lo que semblava un decorat d’una pel•lícula de boscos encantats.

Xino-xano vam arribar a Cerdanyola on vam fer un merescut refrigeri i vam agafar el tren cap a Barcelona.