Vam quedar a les 7h del mati a la Avda. Diagonal un grup de 11 “cordadarencs” i “cordadarenques” i la Irene, la nostra guia, molt il·lusionats i engrescats per començar aquesta aventura. A mig camí i a l’hora d’esmorzar si va afegir un altre “cordadarenc” que venia de Girona. Vam tenir un nou company de viatge, invisible i present les 48 hores que es va autoconvidar, el Covid-19, a qui vam respectar i adaptar a les seves condicions: gel, distància i mascareta.
Aquella hora del mati, quina calma per la ciutat, hi havia poc trànsit, tant sols algun cotxe, taxi i autobús. Segurament alguns deurien acabar la seva jornada laboral i els altres començar-la. Vam coincidir amb els grups de l’Antonio i el Sergi que anaven cap Alacant. De ben segur que no vam passar desapercebuts. Res a veure amb l’ambient “traginat” que es respira en les sortides de Sant Andreu – Arenal.
Pels matins fèiem ruta; vam travessar rius, muntanyes (també de nevades) i ponts, vam caminar per passarel·les, vam baixar per barrancs, veure coves i pintures rupestres, gorgs de gran bellesa, vam conèixer poblets, vam caminar entre camps d’oliveres centenàries, vam poder contemplar de ben a prop el majestuós i espectacular vol dels voltors, i fins i tot ens vam resguardar del torb en un “abrigo”.
Dia1: Alquezar – Balsas de Basácol, Abrigos de Quizáns i de Chimiachas, pintura rupestre del cérvol (situat a una alçada de vertigen) – Asqué.
Dia 2: Abrigo de Regacens – Pont de Villacantal – passarel·les del riu Vero.
Dia 3: La nit anterior va nevar, tot i que ens vam despertar amb un sol esplèndid , la major part de la ruta la vam poder gaudir trepitjant neu verge entre mig de les muntanyes nevades (el millor regal d’aquesta ruta). Rodellar – Dolmen Losa Mora – Otin, pel Barranc Mascún. Avui ja començàvem a percebre el cansament.
Dia 4: Camino del Somontano: Salt de Bierge – Huevo de Morrano – Fuente de Tamara , baixant pel barranc de la Peonera. A la tarda visita guiada a la Col·legiata d’Alquezar.
Dia 5: Embassament de Vadiello – Ermita San Cosme i San Damián – Fuente Santa – Huevo de San Cosme. A la anada vam tenir que baixar de la furgoneta i del cotxe per poder treure les pedres del mig de la carretera que van caure per les esllavissades. Durant la ruta vam tenir un torb, ens vam poder recerar en un abrigo i vam aprofitar per descansar i dinar. Retorn cap a Barcelona.
Per les tardes, quan arribàvem al hotel, era el nostre temps lliure i de descans i amb la habitació ben caldejada, era el moment d’una dutxa relaxant, de conversar amb el company/a de habitació, compartíem les fotos en el grup de WhatsApp, passejades pel poble, jugar a cartes (tot i no tenir gens clares les normes del joc, cadascú tenia les seves, va ser impossible posar-nos d’acord i vam acabar jugant al 7 i mig).
La Irene va ser durant tots aquets dies el nostre refent. Va explicar les característiques d’aquest indret, la fauna, la diversitat de flora. Donava recomanacions, va estar constantment pendent de la meteorologia, per tal ‘esquivar les inclemències meteorològiques, vam tenir un temps molt variat i canviant: Sol, fred, neu, torb, fet que va provocar algun canvi de ruta, però ni això ni el mal de queixal que va partir tots els dies, no va ser impediment per la realització de totes les excursions. Ella sempre al capdavant obrint camí. No hi ha res que la aturi!!!
A la tornada tots vam arribar una mica cansats però molt contents per l’experiència viscuda, el guiatge, el grup, les meravelloses excursions i espectaculars paisatges.
Núria Garriga Ferran