Aprendre a esquiar amb Cordada

Ja estava arribant el dia de fer el curs d’esquí,  aquell que feia 4 mesos que teníem planificat, aquelles vacances demanades a la feina, el moment esperat arribava i no hi havia prou neu!!

En Josep va plantejar un lleuger canvi d’orientació del curs i vam substituir els esquis de pista per esquis de muntanya.  Ens obria les possibilitats de practicar sobre la neu.

La previsió de la meteo per dimarts, primer dia del curs, era dolenta o molt dolenta: forts vents i nevava. Per la resta de dies, ho hauriem d’anar seguint i adaptant-nos a les circumstàncies. Aixi que a les 7:30 sortiem de Barcelona direcció Puigcerdà.

Van trigar força estona per arribar al nostre primer destí: l’estació de Cambre d’Azze, a Eyne. I si, feia molt de vent però volia sortir el sol, així que aprofitant que l’estació era tancada,  ens vam apropiar de la zona baixa i vam començar a fer practiques de progressar amb pells de foca i sense (!!) amb la tècnica de l’escaleta, el pas patinador, la menys glamurossa de lliscar… Era el primer dia i l’objectiu era fer-se amic dels esquis i les sensacions sobre al neu.

Vam fer centre d’operacions el poble de Puigcerdà, que ens permetia escollir entre les estacions d’Andorra o les del Capcir, segons anés la meteo.

Els dos dies següents vam gaudir de Font-Romeu, on ens vam familiaritzar amb el ritme del curs: realitzar un exercici, repetir, repetir, millorar, canviar d’exercici, repetir, repetir…potser vam practicar mes de 50 exercicis per tal de trobar la confiança en els esquis, l’equilibri i la col·locació del cos, fins que no se sap ben bé com, els moviments comencen a sortir i comencem a lliscar per la neu, comencem a gaudir, i ens atrevim amb algunes pistes negres.

En una de les remuntades cap a l’inici de la pista negra, es va produir el moment top ten: tot i que Josep ens va mostrar infinites vegades que per girar de manera ràpida i efectiva havien de col·locar el pal i fer un cop amb la cadera en el sentit del salt…. per alguna raó no havíem entés que el pal s’havia de clavar a la neu per ajudar-nos a donar la volta, jajajaj i mira que el Mestre ens ho va repetir, evidentment, no vam aconseguir fer una volta com “il faut”. Però ens ho vam passar molt bé.

Ho he de reconèixer, tot i acabar força cansada, el fet de poder baixar una pista negra i baixar pistes (d’altres colors) a tota velocitat, fent paralels com si féssim una cursa de slalom, em va flipar! Que feia tres dies, m’aguantava sobre els esquis com podia !!!

A l’últim dia el cansament es va fer notar, ens va costar agafar el ritme, a algunes mes que altres, però tot i així, vam seguir practicant i quan ja vam entrar en calor i per acabar el curs, vam tastar el que es la neu verge, o el que Josep va anomenar esqui de supervivència. Les sensacions personals es que es molt més complicat que en una pista… la neu s’enfonsa!! I has de controlar molt i molt bé la posició del cos per evitar anar tota l’estona pel terra… però ho vam fer. Per acabar, un parell de pistes vermelles de principi a fi, lliscant, gaudint…

Gràcies a Josep i a Cordada per ensenyar-nos gaudir de la muntanya en totes les seves vessants.

 

Un comentari

  1. Volia donar les gràcies a en Josep per la seva paciència i tenacitat per a ensenyar-nos durant aquest dies la pràctica de l´esquí.
    També, agraïr a la resta companys del curs per al seu companyerisme.

    Esperant retrovar-nos aviat, una forta abraçada a tots !!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Hola! Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir continguts d'interès. Vols saber més?

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close