Despenges la motxilla, mires les botes, fas l’entrepà i et preguntes si te’n recordaràs de caminar pel verd després de tant d’asfalt, de parquet de casa i d’estar en la trinxera de l’hospital, que és el cas de la Lola.
Anem a fer la Plus de dissabte 13 de juny amb Josep, Lola, Marta i la que us escriu, tot desitjant que sigui la plus més fàcil de l’infinit catàleg d’en Josep. Ningú diria que la Mola tingui tant per oferir.
Una temperatura magnífica, el cel blau i el seu perfil estrambòtic i monolític va donar per fer una miqueta de tot.
Després del bolet de la Castellassa de Can Torra vam pujar una canaleta equipada, curteta i coquetona (la canal Luckey Txei) i una altra, que vam batejar amb el nom del “Arbol del Ahorcado”, entre la balma de La Pinassa i el Turonet.
La balma Fosca, la de Pinassa, el mal pas de la Castellassa i de la Pobla, les coves de Ses corts, el Morral del Drac, el cavall de Sant Llorenç (el Burret)…
De la cova del Frare no us en parlaré perquè té secret. Ja us l’ensenyarà en Josep.
Entre tot això, vam dinar al turonet de la Panxa Contenta, al solet i al vent suau que s’emporta molts dies de color gris.
Xerràvem molt (massa, de vegades, segons Josep), contentes la Lola i jo de retrobar-nos i contentes de conèixer la Marta. Aquest dia no l’oblidarem mai. Gràcies, Josep, per tornar-nos un bocinet de la primavera que un mal bitxo ens ha robat.
Una sortida espatarrant, xalant i ben profitosa. Feta amb moltes ganes i per indrets nous per mi. Per cert, molt bona companyia i molt ben guiada