Però al final quin Puigmal era?

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador:Secretaria

Respon
Jordi Porta
Entrades:113
Membre des de:dt. juny 26, 2007 19:32
Però al final quin Puigmal era?

Entrada Autor: Jordi Porta » dc. gen. 25, 2012 20:52

6:30 de la matinada, el Jaume ens recull a la Rosa i a mi, per, posteriorment anar a buscar al Josep.
Tots quatre farem la sortida d’esquí de muntanya.
La idea és fer el Puigmal des de França, però l'alarmant manca de neu determinarà el que es pugui fer.
Arribem a l’estació de Puigmal 2900 i després de veure el panorama, trist panorama, de la poca neu que hi ha, la qüestió és:
•1- Pugem caminant una bona estona fins arribar a la cota de neu.
•2- Pugem per les pistes d’esquí.
Després de preguntar als de l’estació i de que ens diguin que cap problema, comencem a pujar.
Són les 9:40h.
Anem fent, vigilant de no emprenyar a la gent que baixa, però com que no hi ha gaire personal esquiant no molestem.
Trobem una pista tancada i ascendim per allà. Cal posar ganivetes perquè la zona és cara nord i la neu està dureta.
Superat el tema, decidim que el millor és descendir i anar a buscar el inici del que seria el recorregut normal.
I de passada esquiem una mica, que coi!
La ruta a fer va seguint la Ribera d’Er, una ascensió que es deixa fer i que no presenta problemes especials, encara que una paradeta de tant en tant s’agraeix.
En una d’aquestes parades faig allò que no has de fer, deixar massa coses soltes sobre la motxilla, de manera que l’ampolla d’aigua i el paquet de mocadors inicien una cursa per veure qui fuig de mi més ràpid, cursa a la qual s’afegeix el casc.
Immediatament faig la maniobra que faria a pistes, llençar-me a buscar-los, però, clar, la situació no és la mateixa, vaig amb les taloneres en mode ascensió i amb les pells de foca i sóc capaç de caure dues vegades en mig segon.
I el casc cada vegada més lluny...
De sobte gira sobre si mateix i es clava a la neu, he tingut sort, molta sort.
Els mocadors i l’ampolla continuen baixant i baixant...
Mentre pugem decidim que el Puigmal no serà la nostra meta, a aquella zona la neu brilla i això no és bon senyal ,acordem anar a buscar el Puigmal de Llo, que queda a la nostra esquerra i que té millor pinta.
No trobem a ningú fent la nostra ruta fins que apareix un paio amb un gos, no tindria això res d’especial si no fos que el gos era un YORKSHIRE!
No m’ho podia creure! I el tio i el gos van fer el Puigmal de Llo i van continuar ruta fins el Puigmal.
Mai més miraré un Yorkshire de la mateixa manera.
El dia és espectacular, bon sol, poc vent i una estupenda visibilitat.
Durant l’ascensió anem gaudint d’unes vistes esplèndides.
Bé, continuem pujant fins un collet que separa el Puigmal de Llo i el Pic Petit de Segre i una mica més endavant ens triem els esquís i col·loquem els grampons per arribar al cim.
Hem canviat un Puigmal per un altre, però hem fet un Puigmal al cap i a la fi.
I aquest no l’havia fet.
“Es que todo son ventajas!”
Des de els 2767 metres que té, la panoràmica és magnífica, sota una catifa de núvols veiem Montserrat, la Mola, el Pedraforca i un munt de cims més propers.
Gaudim de les vistes.
Ara toca baixar, i la pregunta és la de sempre, per què la pujada és tant llarga i la baixada tant curta?
Tant li fa, disfrutem de la baixada.
Tenim neu primavera, però molt esquiable i disfrutona, unes quantes pales amb bon desnivell i ganes de passar-ho bé.
A baixar!
Rock’n’roll !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Al final, el grau de satisfacció que et produeix una baixada es mesura en relació a l’amplitud del teu somriure.
El meu somriure era enorme!
Però com tot, al final, la neu s’acaba i per arribar al cotxe cal caminar una estona.Mentre camino penso en com m'ho he passat de bé.
Arribem a les 15: 10h, han sigut 1300 metres de desnivell.
Ara toca menjar una mica i després tornar cap a casa.
Esperem que nevi, perquè no havia vist mai la cosa tant pelada, la Tosa d’Alp, el Puigllançada, Coll de Pal... feien pena, ideals per pasturar vaques, però no per esquiar.
Un gran dia amb una gran companyia!

Josep Escruela
Entrades:213
Membre des de:dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: Però al final quin Puigmal era?

Entrada Autor: Josep Escruela » dj. gen. 26, 2012 12:18

Eps! que el Puigmal de Llo son 2801 m.!

La neu estava boníssima, jo associu la neu primavera amb neu pesada per la quantitat d'aigua que conté, en canvi la que teníem era dura amb una petita capa transformada per l'escalfor del sol, és a dir una neu sobra la cual tothom baixa de pelicula!.

A veure que pasa amb aquests esquiadors i esquiadores...que estan amagats sota les pedres!! (si, ja sabem que es lo que més hi ha ara mateix als Pirineus)!

Jordi Porta
Entrades:113
Membre des de:dt. juny 26, 2007 19:32

Re: Però al final quin Puigmal era?

Entrada Autor: Jordi Porta » dj. gen. 26, 2012 17:09

Els del ICC li han baixat el grau.
Això és xenofòbia muntanyil!!!!

Josep Antoni Bermudo
Entrades:86
Membre des de:dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: Però al final quin Puigmal era?

Entrada Autor: Josep Antoni Bermudo » dl. gen. 30, 2012 21:11

Bona crónica Jordi !...Aviam si m'apunto a la propera...Per cert, a Andorra ha nevat a mogollon....

José Soler
Entrades:71
Membre des de:dl. març 05, 2007 3:08

Re: Però al final quin Puigmal era?

Entrada Autor: José Soler » dt. gen. 31, 2012 14:00

Molt bé Apañero, bona crónica.

Está bé que algú doni espectacle i llençi coses per la muntanya.

La próxima que organitza el Jaume no puc a veure si en un altre.

1 saludako

Respon