Èpica ascensió al Cavall Bernat per la “Punsola-Reniu”

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador:Secretaria

Respon
Jordi Porta
Entrades:113
Membre des de:dt. juny 26, 2007 19:32
Èpica ascensió al Cavall Bernat per la “Punsola-Reniu”

Entrada Autor: Jordi Porta » dj. juny 12, 2008 9:41

Bé,per ser sincers, èpica el que es diu èpica no va ser, però si ja heu començat a llegir no costa gaire continuar, no?

Fa unes setmanes el Jose Antonio Bermudo i jo ens vem trobar un dimecres a Cordada i em va proposar pujar al Cavall fent la “Desiré”, a mi tot va ser sentir-ho i entusiasmar-me; soposo que tot escalador té la seva agulla, paret o muntanya emblemàtica, per mi sempre ha sigut el Cavall Bernat, ja sé que tampoc és que sigui res de l’altre món, però per un escalador a temps parcial com és el meu cas ja m’està bé.

Total que dissabte (31 de maig, quin gran dia!) malgrat tenir el temps una mica insegur, ens presentem a Sta.Cecília i d’allà cap el Cavall, al final canviem d’idea i deixem la “Desiré” per un altre moment i ens afagim a la penya que ja està a la paret, uns a la “Puigmal”, uns altres a la “Gran ilusión” i uns tercers a la”Punsola”, però com ja van pel tercer llarg ens hi fiquem.

Els tres primers llargs no tenen res especial, rampa que poc a poc es va posant vertical, al quart llarg ja té uns passets més divertits, amb l’afegit de tenir roca una mica descomposta, el cinquè ja és vertical i el sisè és el que disfruto més, finillo, la veritat és que m´ho vaig passar molt bé fent-los, però ara ja comença l’artificial i jo fa molt que no poso pedals, així arriba el moment del Jose, és un llarg que si el fas en lliure li marquen 6b, però no va ser el cas, el meu company, alpinista ell, es curra el llarg entre A0 i pedalillos, s’arriba sempre prou bé menos en un passet on estàs content si ets una mica altet, però superable.

El tema és que ja comença el temps a empitjorar, cal no adormir-se i anar per feina, així que encara que m’hagués agradat intentar fer-ho en lliure tiro d’A0, un altre dia serà, així puc venir amb algú que no l’hagi fet i disfrutar-la d’un altre manera (no hay más que ventajas!), el penúltim llarg és meu i aprofito per estrenar els pedalillos que m’he comprat, van de conya, última reunió i ja cauen algunes gotes, la sortida cap a el cim és d’aquellas guapes, amb ambientillo i la veritat és que la faig fatal, però bé, ja hi sóc, ja se m’ha aparegut la verge, que per cert i sense ànim d’ofendre “cosa más fea d’escultura!!!”, tant se val, estic al cim del Cavall i estic content!.

Fem les fotos de rigor i rapelem. La tornada fins el cotxe ja és tota passada per aigua, la baixada per les cordes fixes és una mena de muntanya russa montserratina amb les seves relliscades corresponents que fem en companyia de la cordada navarro-brasileira que teniem al costat fent la”Gran ilusión”, penya simpàtica.

Ara em poso un moment rollo Almodovar recollint l’Òscar de Holliwood fa uns anys i em poso a donar les gracies:

•Al David,si no fos per ell no hagés tornat a escalar i no hauria pujat mai al Cavall.
•Al mestre Josep,sense el que m’ha ensenyat tampoc hauria pogut pujat mai.
•Al Jose Soler,compi de cordada des de que ens vem coneixer fent el curs de N 2,amb qui he posat en pràctica el que el mestre ens va ensenyar.
•Al Jose Bermudo,amb qui he fet la via.
Apa, ja està, ja m’he quedat a gust!

Jordi Porta

Josep Escruela
Entrades:213
Membre des de:dt. oct. 25, 2005 13:24

Entrada Autor: Josep Escruela » dj. juny 12, 2008 10:31

Ei Jordi!, una gran clàssica la Punsola, segurament una de les més repetides de tot Montserrat. Obligada!

Compte amb la Desiree, el primer llarg fa bastanta por i la resta de la via... també. Cal que aneu amb molt de coco.

una abraçada!

josep

Josep Antoni Bermudo
Entrades:86
Membre des de:dt. oct. 25, 2005 13:24

Desirée

Entrada Autor: Josep Antoni Bermudo » dj. juny 12, 2008 19:25

Hola Josep,
totalment d'acord, tota una clássica obligada la Punsola, però tenia una espina clavada. El fet és que no vaig poder esperar més, i el dissabte següent, el Jose Soler i jo vam sortir disparats cap a la Desirée (perdona Jordi!)..i.IMPRESSIONANT ! TRIOMFADA !... En total 5 llargs preciosos i de més de 40 m (un total de 6 hores), algun d'ells amb artificial, peró bastant bén equipada. La qualitat de la roca és PERFECTE ...

El 1er llarg és una escalada de 5e grau més artificial.
el 2n llarg surt amb artifo cap a una llastra de 4+ maquissima, i després una travessa una mica exposada de 5é.
El 3er llarg també és maquíssim, i segueix una placa de dificultat variada fins trobar una fissura on no cal posar res.
Al 4rt llarg és molt llarg i tot en artificial. Hi han pas curiós que s'ha de fer estreps A1 amb un merlet al qual li has de posar un cordino, però sense cap problema.
El 5é llarg per a mi és el més maco, tot en lliure, seguint una fissura tot en 5+, on hi ha tant parabolts com pitons. Ens va costar una mica perque anávem una mica cansats, però al final triomfada total, y besito a la moreneta....

Totalment recomanable ...

Qui es vulgui apuntar la propera a l'Anglada-Guillamon al Cavall, que m'avisi !!!...
Una abraçada a tothom...
Jose

Ernest Cid
Entrades:15
Membre des de:dv. nov. 17, 2006 19:46

Entrada Autor: Ernest Cid » dt. jul. 01, 2008 10:28

Aquest cap de setmana hem fet la Punsola amb el Cesc i ens ha anat molt bé, cap problema.

El primer llarg és molt facilet, per escalfar (3-4).

El segon i tercer es poden empalmar sense fer una reunió intermitja i surt de 50 m justos (anàvem amb corda de 50). Aquest també és fàcil (4+ o 5)

El tercer ja té un passet quan s'ha de superar un sostret, res de l'altre món tampoc, però la roca és una mica descomposta i s'ha d'estar al cas (el passet potser és 5 o 5+)

El quart té una sortida delicada (jo li posaria 6a). No és fàcil fent de primer... És un tram d'uns 5 metres. A partir d'aquí 15 metres més fàcils fins arribar a la R, però l'arribada és delicada també perquè està descompost (alerta a no tirar pedres).

El cinquè és el que marquen 6b o Ae. Es pot fer bé en artificial, està molt ben equipat.

El sisè és un tram curt que també es pot fer en artificial.

El setè és el definitiu :-) Hi ha un flanqueig que ja té una mica de gràcia, només de sortir, però que qui no s'ho vegi ho pot fer d'A0 i cap problema. A partir d'aquí és el llarg que més vam disfrutar de la via: perquè és el darrer, perquè té un molt bon ambient, perquè la roca és boníssima i perquè és vertical però fàcil amb bones mans i peus, total, molt "disfruton".

Apa, salut!
Ernest

Respon