El passat 19 de juliol pel matí vam quedar a l’estació de tren de la Meridiana en lluís, en Martí en Carlos i jo, en David. Més endavant, a Granollers, van pujar a l tren l’Alba i la Berta. Ja hi érem tots, iniciàvem així la “Travessa pel Ripollès” que al llarg de quatre fantàstics dies ens va dur per diversos i variats paisatges d’aquesta bonica comarca.
Ja a Ribes, i després d’esmorzar, deixàvem enrere el poble amb festa gegantera inclosa i iniciàvem la nostra marxa. Per començar, forta pujada al Roc del Duc, el mirador de Ribes, i l’ermita de Sant Antoni, amb l’afegit de la intensa calor. Però l’esforç va valer la pena i les vistes que teníem ho compensaven. L’etapa transcorria per bonics i frondosos boscos i abans d’arribar a Planoles al riu per remullar-nos i dinar. Les primeres gotes d’uns núvols ben negres ens van fer canviar de plans i afanyar-nos a anar cap al poble per si de cas. Falsa alarma, el cel es va tornar a mig obrir i ho vam aprofitar anant cap a la magnífica piscina municipal per, ara si, dinar i fer una refrescant capbussada. Ja al vespre, volteta pel poble abans de sopar i descansar a l’animat Alberg de Joventut de Planoles. El primer dia de presentacions i primeres sensacions ja tocava a la fi.
L’endemà ens vam llevar ben d’hora ben d’hora per esmorzar i poder aprofitar la fresca de bon matí ja que, una altra vegada la pujada més forta del dia se’ns presentava a l’inici de la jornada. A bon ritme vam arribar al Refugi del Corral Blanc on vam fer una merescuda aturada per beure i menjar una mica i de seguida al Collet de les Barraques, on a partir d’allà el camí ja es suavitza en quant al desnivell i anirà sense guanyar ni perdre molta alçada al voltant dels 2.000 m. d’altitud. Més endavant vam passar per la Font de l’Home Mort, amb remullada refrescant de peus inclosa, i amb unes magnífiques vistes tota l’estona de valls i muntanyes properes i llunyanes, vam arribar a Fontalba a peus del Puigmal. El temps semblava que ens respectava i la part més difícil del dia ja estava feta. Era doncs l’hora d dinar, recuperar forces i fins i tot fer una migdiada reparadora del son perdut amb la matinada. Vam seguir amb piles carregades, amb molta calma i amb la companya de vaques, cavalls, isards i marmotes abans d’arribar a la mítica vall de Núria. Visita al santuari amb la tradicional posada de cap dins de l’olla inclosa i última pujadeta fins a l’alberg del Pic de l’Àliga. Allà ens esperaven tots els seus “luxes”, tan valuosos enmig de la muntanya: bar, dutxa, sopar… i fins i tot espectacle de titelles mentre a fora queia un breu xàfec. La que en principi era l’etapa més dura de totes ja estava al sarró. Tots ens anàvem coneixent més i millor i les sensacions eren molt positives.
El tercer dia començava matinant de nou. Aprofitar la fresca del matí i evitar les tempestes de les tardes que deien les previsions era el nostre objectiu diari. Tot i ser aviat el menjador de l’alberg ja tenia força animació d’excursionistes esmorzant i preparant-se per iniciar la marxa. Amb calma, sabedors que l’etapa no era excessivament llarga i que el temps pel matí no era amenaçador, vam començar, com no, en pujada. Veiem els rajos del sol treure el cap per damunt les muntanyes sense escalfar-nos encara. Els boscos dels dos primers dies ja quedaven per sota nostre i caminàvem per prats alpins encara força verds tot i la calor de l’estiu. La pujada, cada cop més pedregosa però de bon fer, ens va dur finalment al Coll de Torreneules. Restava únicament pujar tot just 150 m. de desnivell per assolir el cim del Torreneules, punt culminant de la travessa i mirador excepcional del Ripollès. Des del cim vam resseguir el recorregut fet els dos dies anteriors i el que encara ens quedava per fer. Menjar una mica, taller pràctic amb la brúixola i el mapa, fotos i cap avall, que els núvols d’evolució i el ventet començaven a treure el cap. Ja de nou al coll, canvi de vessant per entrar a la vall de Coma de Vaca, sempre màgica i solitària. Desenes d’isards ens esquivaven al veure’ns, un trencalòs ens observava des del cel i nosaltres que vam aprofitar així que arribàvem al torrent per remullar-nos els peus, com ens agrada! Vam seguir descendint suaument per la vall, ara amb companya de nombroses marmotes i ja a tocar del refugi, paradeta per dinar i alguns fer un banyet al riu, aquest cop de cos sencer tot i la fresca. Ja al refugi del Coma de Vaca, la Yolanda i en Xavi ens van donar la seva càlida acollida i mentre jugàvem a l’oca i als escacs vam anar fent temps fins a l’hora del deliciós sopar. Per la tarda, un fort xàfec va fer desistir a un grup d’uns 25 joves d’un esplai de fer el vivac que tenien previst per aquella nit i finalment van decidir quedar-se també a dormir al refugi, amb la qual cosa l’ambientillo al refugi ja va quedar garantit per aquell dia. Després de sopar i xerrar una estona, a les 10 de la nit silenci i gairebé tothom dormint i descansant en la que va ser per a tots els més joves del nostre grup la seva primera nit en un refugi de muntanya.
L’endemà ales set ja estàvem esmorzant. L’últim dia trencava el costum i el començàvem tot de baixada per les Gorgues del riu Fresser on de mica en mica mentre perdíem alçada ens endinsàvem en l’estatge subalpí. Desprès de contemplar l’espectacular Salt del Grill, ens vam aturar al final de les gorgues a fer l’últim banyet i menjar una mica. Ben fresquets vam iniciar la pujada a Queralbs, el primer poble que passàvem des de feia dos dies que vam sortir de Planoles. A Queralbs teníem la intenció de comprar el dinar, però l’única botiga del poble ja estava tancada per la qual cosa vam decidir espavilar-nos i fer via fins a Ribes per ja dinar allà. El camí ens duia travessant bonics i frondosos boscos i els poblets de Vilamanya i Batet. Finalment vam arribar a Ribes de Fresser, el que havia estat el nostre punt de sortida tres dies enrere era ara la fi del nostre recorregut. Vam fer un merescut i deliciós dinar a un petit restaurant del poble on vam poder celebrar l’èxit de la travessa. Més tard, de camí cap a l’estació, ens vam mullar sota la pluja en la que va ser, afortunadament, l’única estona de pluja d’aquells dies. El tren ens duia de tornada a la ciutat juntament amb els agradables records que havíem acumulat després d’aquests dies d’intensa i bonica convivència enmig de la natura.
Vull agrair a l’Alba, la Berta, en Martí i en Lluís el seu comportament sempre entusiasta, alegre i il.lusionat i el seu saber gaudir de totes les coses que ens van anar passant. Al Carlos el mateix que a ells i a més la seva inestimable ajuda i recolzament tant a l’hora de guiar al grup com en tots els altres moments. Agrair també a Cordada la oportunitat i suport que m’han donat per a poder organitzar i realitzar aquesta travessa, com a part de la meva formació.
Aquesta va ser una primera activitat dirigida a joves entre 13 i 20 anys amb la intenció d’engrescar a més joves a fer sortides a la natura de forma habitual. És per això que pels propers 19 i 20 de setembre s’ha previst una sortida als gorgs d’Estiula i al Santuari de Montgrony per tots aquells joves que estiguin interessats. Els següents mesos hi haurà una sortida de cap de setmana cada mes fins al desembre. Trobareu més informació a la web de Cordada. Us hi esperem.
Moltes gràcies,
David