Sortida social Grup de Muntanya 18-19 setembre

Volíem parlar de la muntanya i fer-ne.

El dissabte, la majoria, hem sortit de Barcelona. Al vespre, superant l’aiguat, ja érem dotze: Lourdes, Lola, dues Montses, dues Roses, Mercè, Joan, Anna, Vanessa, Jordi i Manel.

Ens encaminem cap al Balandrau. Nul·la visibilitat, però, tant li fa. De camí, comencen els freds i, a la pista, coincidim amb els pastors o propietaris de les vaques que feien baixar el ramat.

Mentre nosaltres pugem per la pista, se’ns apropa un noi, amb una moto com de trial, i ens acomboia a permetre el pas del gruix del ramat. Al cap de 3 minuts, veiem una massa de “ni se sap què”, però… eren vedells jovenets, la majoria amb borrissol…

Continuem, i pim-pam, pim-pam… arribem al Balandrau. Tapat, no, més encara. Aquesta mena de cims els fem… perquè sí. Per les vistes, no. En 1 minut, foto (preciosa, per cert) i cap avall.

La pista, ja sense l’atractiu dels vedells, ens confirma la pluja i fins i tot ens cauen boletes petitones de calamarsa.

Arribem als cotxes (gràcies propietàries i propietaris), mig dinem, mig ens aixopluguem, mig ens canviem de botes… o no. Els boletaires, abans no mencionats, eren nombrosos i també van marxar.

Baixem fins a l’Hostal d’Alta muntanya Pastuira, a tocar de l’eixamplada de Vallter. Bon lloc, ens reben bé, ens fan sentir còmodes i els ho fem saber. Després de sopar, parlem del Grup Muntanya de Cordada. La colla convocada, molt atenta. Les membres de l’organització expliquen que Cordada, com a entitat excursionista i ecologista sense ànim de lucre, encoratja la iniciativa del Grup de MUNTANYA, que té la intenció d’obrir aquesta nova via de relació, creixement i formació dels socis i sòcies… que és una plataforma de continuïtat, que té un necessari i bon encaix amb el tarannà de l’associació: una no-empresa amb guies professionals. El grup de Muntanya funciona en paral·lel. Les sortides no són guiades, els participants s’espavilen solets, però cal que siguin cordadencs i cordanenques i amb llicència de federats.

I així acabem la jornada. Són les 11 de la nit, ha plogut amb gust. Genial.

L’endemà, dia tant radiant com fred i ventós. El cotxe del Jordi marca 4ºC. Ens abriguem. Sortim. En poc, cessa el vent i en menys fem el Pic de la Dona i des de tot arreu, a tots els cims, es veuen humans de muntanya, i nosaltres seguim i fem el Bastiments, avui, amb llum i vistes magnífiques. Una balconada de 1a: des de Montserrat fins al Canigó. La necessitat de retenir les imatges ens obliga a fer fotos, els cims estan petats de fotògrafs… compartim la tasca: “ens feu la foto?”, “ens la feu, vosaltres?” i sempre, mútuament, hi ha un agraïment sincer (un luxe trobar algú més).

La tornada, preciosa. Vèiem amb recança els qui pujaven i baixaven del Gra de Fajol. Alguna de les nostres deia: “A la propera, el fem, oi?”

Vam acabar en una terrassa de Vallter: hi havia una furgona equipada per fer salsitxes i d’altres menges.

I sí, així són les sortides del grup de Muntanya de Cordada: un plaer (i que ens duri i maduri).

Rosa Ma P A

Veure fotos d’aquesta sortida

Un comentari

  1. No afegeixo res més, va ser un cap de setmana profitós en tots els sentits!
    Gràcies a tots els companys i companyes.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.