El diumenge 12 d’abril vam pujar al castell que li dóna el nom a Santa Coloma de Farners.
Aquesta vegada es van posar en camí 7 famílies – alguna d’elles nova al nostre grupet –en direcció al nord de Catalunya. Els cotxes es van quedar al parc de Sant Salvador a la vora de la riera de Santa Coloma. Un magnífic parc que a l’estiu de bon segur és un goig per constar tot d’arbres enormes i molt frondosos…
Allà vam parar per l’esmorzar i els nens havien de provar les joguines al parc infantil… Un cop començat l’ascens van haver de fer una parada forçada a la sortida del parc, ja que hi havia una carrera de bicis tot just coincint amb el primer tram del camí que volíem fer nosaltres. Cap problema. Els nens es van posar a animar als ciclistes i a explorar la ribera de la riera (i evidentment aquella part que ja no és ribera …).
Aquesta vegada us podem confirmar que la primavera ja està de ple entre nosaltres. A la següent excursió cal no oblidar ni crema solar ni barret! Ja ens estava bé que el tram tècnicament més exigent passés per entre grans arbres i majoritàriament a l’ombra. Pel camí els nens (i no tant nens) reben una classe sobre tipus d’arbres, insectes que posen els cucs dins de boletes envoltades d’escuma i altres curiositats a la natura.
A dalt, tot just sota el castell, hi ha una zona per fer pícnic i barbacoa. Els nens com sempre van d’expedició per la zona. Després de dinar fem l’ascens al castell. Allà els que volen pugen a la torre. Hem d’esperar a baixar una bona estona. Un castell es un bon lloc per jugar a cavallers, princeses i altres coses.
Baixem fins al parc de Sant Salvador per una ruta diferent de la que hem pujat. Al parc hi ha un xiringuito. Un lloc perfecte per menjar un gelat prendre quelcom refrescant abans de tornar a Barcelona.
I aquí la següent excursió (es el 10 de Maig) : http://senderismeentren.cat/ 20-figaro-tagamanent1-056m- sant-marti- centellesaiguafreda/ Nosaltres la farem a l’inversa, o sigui sortint des de Sant Martí de Centelles (Aiguafreda). Proposo mateixa hora de sortida que quan vam anar amb el tren al Figaró
Heike