REBAIXES A CORDADA, 2X1 A CAMBRE D’AZE. GIGOLÓ I BOUGNAGAS.
Encara amb el cos castigat per l’aventura d’ahir, bessons i quàdriceps amb agulletes, el clatell encarcarat i punxadetes a les lumbars, m’animo a descriure las sensacions viscudes ahir amb la Lisi, l’Alex, el Victor, i com no, amb en Josep.
El dia no començà massa bé, arribo a S. Andreu amb pluja, els carrers amb prohibició d’aparcar pels 3 Tombs i jo tan adormit que em deixo perdre un lloc per aparcar per que crec que som dissabte ! A sobre m’oblido el mòbil i la roba de recanvi al cotxe.
Fem ruta batent records personals d’en Josep, i arribem a Eyne amb tot tancat, fosc i amb boira. Sort de l’epicerie que té croissants calents i una màquina de café.
Ens posem les botes i pistes amunt, en busca del circ de Cambre d’Aze. Un cop guanyem alçada comencem a gaudir de la panoràmica de la Cerdanya, i les seves muntanyes, Peric, Carlit, Puigpedrós,… I la primera visió del Circ, oh! Josep, vols dir que aquelles canals, bé couloirs que es més tècnic, les podrem pujar ? Quina es la nostra ? La Gigoló.
Avancem cap el nostre destí amb neu molt bona, no cal ni grampons i a més hi ha la traça de algú encara més matiner.
Arriba el moment de gramponar, i comencem el corredor, de prop no es veu tan ferotge, fins i tot sembla fàcil. Tant que tirem amunt amb bastons, i sense corda. A la part alta la cosa s’empina més i a tocar el piolo, i assegurar-se una mica. I de cop, som a dalt.
A sota tenim el Gigoló, davant el Puigmal , Pic D’Eyne i tot el circ de Nuria vist des de França. Al costat una marcada aresta de neu. Un inesperat “bon dia” d’un esquiador ens treu del nostre embadaliment.
I quan estàs pensant que ets un campió, que bé que has pujat!, arribaràs d’hora a casa ,… la bomba. En Josep ens diu, ja que esteu tan forts i hem pujat tan ràpid, tenim temps per fer un altre corredor,….
Silenci, a veure que opinen els companys, bé …, ja veurem …, podem decidir a baix …, el que vulgueu …, bla, bla.
Baixem, millor dit baixo ja que soc el primer de la cordada, la Canal Central o Grande Cheminée, i seguint les indicacions del capo, directa i sense ziga-zagues. Vols dir ? Sempre queixant-te, pitjor va ser als Ecrins, calla i baixa!
Aquesta canal només té 50 º a dalt i 40 º la resta, el Gigoló son 60 º i 50 º. Va no res ! (Per cert sabeu geometria i que es un angle de 60º?)
Un cop baix referèndum, i ja que estem a la base del circ, “ante la duda la más tetuda”, SI-SI, i decidim tornar cap a munt.
Sembla que es tracte del Bougnagas, d’un nivell similar al que acabem de fer. Ja, ja, ja. Només començar uns passos mixtes on les passem morades, una mica més amunt un altre ressalt que em deixa clavat cames obertes, amb una punxadeta lumbar, ai, ai, ai. Sort de la corda que em tranquil•litza i en Victor que m’indica “el peu a l’esquerra”, tot i que jo el porto cap a la dreta. Ja queda poc, una pendent de neu molt forta i la cornisa de sortida.
Ens felicitem, recuperem l’alè, fem fotos, i ja toca tornar. Fem Cim, carenem per l’aresta i xino-xano cap a les pistes d’esquí, on encara ens toca trepitjar una mica de neu glaçada i fins i tot fer alguna caigudeta.
El que va passar un cop a la furgo jo el desconec. La mig diada de tornada va ser fantàstica. Ja al matí havia estat el despertador del conductor, ara li toca a la Lisi.
CONCLUSIÓ : Valia la pena matinar i acabar francament cansat desprès de un dia fantàstic, amb sol, vistes panoràmiques, una activitat intensa, una bona companyia i un guiatge com sempre motivador. Un altra paset mes enllà dels meus límits personals. Gràcies a tots. Gràcies Pep.
