Pujada al Canigó: xemeneies, vent i tardor.

El dia 5 d’octubre set cordadencs vam quedar a les 7:30 a Fabra i Puig per anar al Canigó. Érem:  Alex, Eli, Joan, Jesús, Roser, Viqui e Isabel. L’excursió es la primera d’aquest curs de la secció d’excursionisme i muntanya. 

Tots tenim moltes ganes de caminar i de perdre’ns dos dies, deixant Barcelona enrere. Viatgem a la furgo de cordada, el viatge fins a França es llarg, passada la frontera anem cap a Prada de Conflent i Villefranche-de-Conflent un bonic poble emmurallat. Des del poble de Py agafem una carretera de muntanya per arribar al Coll de Mantet des d’on pugem al pic Tres Esteles de 2100 m per anar fent boca pel dia següent pujar al Canigó

Fa un dia molt bo, des del cim tenim una magnifica vista: la costa del Roselló, el Massís del Canigó, la Portella de Mentet, el Pic de la Dona, el Bastiments, el poble de Prada… A la pujada ens trobem al Patou un gos pastor del Pirineu amb males puces que ens fa pujar l’adrenalina. 

Tornem  a  Prada de Conflent, anem fins Villerac on comença una pista de 22 Km que ens portarà al refugi de Cortalets on pasarem la nit  (2150 m). Es una pista de muntanya amb revolts i barrancs que  s’obren  sobre la vall, ¿Estem al Pakistan? Però portem un bon vehicle i un conductor encara millor que amb molt de compte  ens porta fins al refugi, triguem dues hores a pujar (1500m de desnivell). Anem fent paradetes per veure el paisatge, es pot veure la vall de Vellmanya. Cada vegada fa mes fred i ens envolta l’olor humida i melancòlica de la tardor, tenim ganes d’arribar al refugi. Ens allotgen al refugi lliure, de moment tots diem: Que autèntic!, ohhhhhh!!  fa mes aventura, no sabem que es tracta de “la nevera”.

Sopem molt bé, ens fan un plat típic de la Catalunya Nord: Boules de picolat, un plat composat per unes mandonguilles de carn amb salsa de champinyons, tomàquet, olives i vi blanc acompanyades de mongetes blanques. Desprès formatge i pastis de xocolata. Ummmmmm….que dura es la vida del muntanyenc.

A la nevera hi ha una xemeneia, el Jesús va a buscar llenya i fem un bon foc, la Viqui s’hen recorda de quan era petita i feia foc a Sanabria. Cantem i desafinem: el meu avi, l’estaca, al Alba,….  Estem realment anticuats….. A la nit fa un fred que pela, les mantes que semblen de la segona guerra mundial no escalfen….ens llevem a les 7 sense haver dormit gaire.

Comencem a caminar, sembla que farà bon dia però amb molt de fred i vent del oest. Ens posem tota la roba que portem a sobre. Anem pujant poc a poc pel bosc, comença a bufar un vent molt fort, quan deixem el bosc ja res ens  aixopluga, el fred es intens augmentat per l’efecte del vent. El paisatge es àrid i pedregós, a terra les herbes estan glaçades. Al fons la lluentor del mar projecta una llum irreal, davant nostre s’alça la Pica del Canigó (2784 m) i una immensa plana: França per un costat i les muntanyes catalanes per l’altre.      

S’alça la boira, el camí es fa mes pedregós i costerut fins la xemeneia, una canal vertical que arriba al cim del Canigó. Això es la Rambla, gent que puja i baixa contínuament. El temps ha millorat i podem pujar perfectament. L’ample canal s’enfila  fins al cim on es fa mes estreta. A la nostra esquerra la Cresta Gasemir allarga la seva espinada i els gendarmes (fines torres de pedra) ens contemplen pujar. Ens posem el casc i comencem a  grimpar, de lluny no es veu per on pujar, però hi ha moltes preses per les mans, es una mena d’escaleta fins el cim. Si mires enrere impressiona la vista de la vall gris emboirada.    

Que subidón!!! Estem al cim, però no es veu res, la boira es espessa. Demanem tanda per la foto a la creu, anem després de Marsella. Ens criden…, hey Barcelona…..us toca a vosaltres.

Decidim tornar a baixar per la xemeneia, des d’a dalt fa impressió, es molt vertical però al començar a baixar ja es veu on posar les mans.  Pugen al pic que es veu davant nostre a la esquerra,  es el Puig Sec(2665 m), continua el vent…i nosaltres també continuem. Tornem cap al refugi de Cortalets pujant al Puig Barbet (2733 m), la pujada es una tartera bastant empinada i de pedres inestables però a dalt la vista es impressionant. Baixem resseguint la carena de Barbet fins el refugi.

Tornem a Barcelona, dos dies molt agradables en bona companyia.

Aviat mes aventures de la secció de excursionisme i muntanya!!!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

4 comentaris

  1. Molt be la secció de muntanya!: “viento en popa y a toda vela!…però em sembla que en aquest cas s’escau més la de “contra viento y marea!”

  2. Quins bons records al llegir la cronica! Aquesta va ser una autentica plus, entre el vent, el patou i les mandonguilles amb mongetes!!!s

  3. Una cronica digna d’una bona sortida i una bona companyia,m’ha agradat molt,una abraçada

  4. Graciès Isa!Quins records al llegir la cronica.Per la propera hem d’actualitzar les cançons.Abraçada forta companys

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Hola! Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir continguts d'interès. Vols saber més?

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close