Superpont per coses que celebren els espanyols i s’aprofita per fer vacances. Jo treballo algun dia per això em quedo a terra. Ei, no! La Lourdes em proposa fer un puja-baixa al Gallina Pelada. Hem coincidit un parell de vegades en sortides dels socis i en sap un munt. Com que ha nevat molt el farem amb raquetes. Ostres, que guai!

Quedem ben d’hora, el viatge es fa molt entretingut per la xerrera engrescadora i dispersa. Arribem a Saldes, el deixem a la dreta i seguim per la carretera. Abans d’arribar al parc aeri i la tanca que barra el pas veiem neu a la carretera però nosaltres anem genial amb el seu 4×4.

Aparquem i ja podríem sortir des del cotxe amb les raquetes pels vorals. Decidim anar per la carretera travessant la tanca fins el trencall del pal indicador per pujar al Gallina. Ens posem les raquetes i enfilem pel corriol cap a munt. Camí ben indicat i força trepitjat pels més matiners.

Moltíssima neu, està tot blanc, terra, pedres, rierol, arbres, plantes. Neu blanca, acabada de caure, silenci, només sentim les nostres passes quan trepitgem la neu i cruix. Se’m surt una raqueta, es veu que no l’he posada bé però gràcies als fantàstics guies de cordada que fan una molt bona feina ensenyant-nos no te més i aconsegueixo posar-la bé i tirar cap a munt i amb estil.

Jo no havia estat mai al Gallina i en arribar al pla on està el refugi vaig quedar bocabadada. Quin goig! Quina sensació de plenitud i meravellament! Quin paisatge i quines vistes!!! A la banda dels Pirineus es veu núvols ben grisos, segur que tenen un temps ben rúfol. Fem tota la plana i encarem el pic, els núvols s’apropen, tal com anem pujant comença a enfosquir-se i fa ventada. Arribem al cim i fem mitja volta ràpid, sembla que hagi de caure la del quinze. Baixem fent una mica de marrada amb tranquil·litat, el mal temps s’ha aturat i fins i tot sembla que vulgui tornar a sortir el sol.

Una molt bona represa de contacte amb la neu

Activitat realitzada el 4 de desembre del 21