El passat mes de juny un grup de muntanyencs del centre excursionista de Navarcles ens van contactar i varem concretar el projecte Montblanc 2013.

 

Amb uns pronòstics del temps immillorables, però amb emoció a la darrera nit, es van complir gairebé 100% tots els objectius…un pont de neu que va desaparèixer ens va privar d’arribar a l’èxit total.

 

La nostra aventura va començar remuntant la mar de glace. El segon dia, passant per un dels entretinguts petits cims que hi ha al gran plató del Col du Midi, arribem al refugi Còsmiques.

 

El tercer dia ens cruspim en un pim pam, el Montblanc de Tacul, la punta de 4228 i despres la de 4227, no fos cas que els cartògrafs l’haguessin errat, je je…

 

El quart dia, havent passant per la casella de sortida (Chamonix), ens enfilem al nou refugi de Gouter. I el cinquè dia en menys de 4 hores, trepitgem el cim del pic mes alt dels Alps, el Montblanc!

 

La nit anterior, al refugi, van haver-hi nervis, en veure per la finestra com nevava…i que els guardes del refugi tampoc animaven gaire…”demà mal dia pel Montblanc…turmentes!”

 

Però nosaltres teníem clar que si hi havia la “finestra de bon temps” que anunciava la darrera previsió de la meteo que havíem consultat, havíem de provar sort.

 

I el mateix va pensar gairebé tothom, perquè a les 2 del matí…ja sabeu… les Rambles!, sense lloc per posar-se còmodament els grampons…

 

Be, sense preses però al ritme que tocava, a les 6,30 fèiem cim…i efectivament al cap de 1 hora, quan intentàvem baixar pel glacera de Bossons (al nostre ritme, per no deixar en evidència al Kilian), va començar a nevar…Vam estar de sort! Però ja se sap, la sort s’ha d’anar a buscar!

 

Amb la boira absolutament tancada, varem navegar a pas de GPS, en direcció a la vall, però un pont de neu, que es va acollonir de veure com va baixar corrents per allà en Jornet, ens va barrar el pas i varem preferir tirar enrere en comptes de muntar el numeret…Per una vegada la info de la Oficina de la Muntanya de Chamonix, no era correcta…la ruta de Bossons estava tancada!

 

Però xino xano vam superar aquest obstàcle i el de que el tren del Montblanc estava espatllat i varem tenir que baixar caminant…una estoneta més. Res, cap problema, cap circumstància va ser obstacle perquè aquest grup d’aguerrits del Bages, arribessin a sopar puntuals a Chamonix!

 

Gràcies per la confiança, Ferran, Joan, Aleix i Sergi (aquest darrer, amb mes mèrit, perquè va pujar i baixar amb unes ampolles de foto de llibre de primers auxilis!!)

Aqui teniu les fotos