El passat 1 de juny, amb l’Ann i el Josep varem anar a fer aquesta ferrata.
De fet era la segona que feia i em va cridar l’atenció el fet que a tot arreu que llegia alguna cosa la posaven com dura, de les tres més dures de Catalunya, i això em va semblar una provocació, je, je, així que vaig pensar en provar.
Arribem a bona hora, fa sol i pel que sembla hi estarem exposats tot el dia.
De camí a l’inici de la via ens creuem amb un “veterano” de la zona, li preguntem pel camí , si anem bé, el que s’acostuma a preguntar vamos, i va l’home, que anava tant feliç escoltant la seva música i ens diu que si, que anem en bona direcció, que de fet ell ve de fer-la i que ha tardat dues hores, que la fa un parell de vegades a la setmana.
Nosaltres tres devíem posar cara de dibuixos animats, d’aquells que de tanta sorpresa obren la boca i els arriba a terra.
El motiu?. El paisano no té menys de 60 anys, una panxeta prominent i per tot material porta unes bambes i un mp3 per escoltar música.
Si pensem en les ressenyes que posen la ferrata com força dura, que s’han de fer 11 ràpels i que es tarden entre 5 i 6 hores, clar, no saps que dir.
A més a més el Josep va armat amb tota mena de material, a part de la corda, clar, pedals i demés ferralla.
Arribem a l’inici i anem fent.
Tal i com anem avançant ens estranya cada vegada més que el “abuelo” l’hagi fet a pel i en dues hores, o el paio és un autèntic superabuelo, o encara s’està descollonant de nosaltres o ha confós la ferrata amb el camí dels Carcaixells.
Espero que sigui això últim…
Si algú vol una ressenya, a internet n’hi ha per donar i vendre, i jo no ho explicaria millor.
Les meves impressions al respecte:
·No la vaig trobar tant dura com tot això, té els seus moments, però no són gaire llargs, les característiques de la zona no ho permeten.
·Els ràpels acaben fent-se una mica pesats, en tens des de els de 7-9 metres a algun de 20 i aquí et tires molt temps.
·La tirolina, divertida.
·En alguns moments tens la sensació que no acabes de sortir de dues parets, ara vas, ara tornes, baixes i tornes a pujar, però tot és per allargar el recorregut i vas fent.
·És meritori que en un espai tant reduït i amb tant poca alçada es pugui muntar un recorregut tant llarg.
·Està molt ben assegurat i els equipaments són bons.
·El recorregut està molt ben indicat, de fet encara no entenc com ens varem saltar una agulla (i un ràpel…)
·No anar de cap manera a l’estiu, tens sol tot el dia i la calor pot ser brutal. Nosaltres varem tenir vent tot el recorregut i ens va ajudar amb la temperatura.
· I sobretot, si veieu un iaio passejant per allà, no li pregunteu res, segurament us deixarà desconcertats una bona estona.
SI VOLEU VEURE FOTOS AQUI