La ferrata de les Agulles Rodones

El passat 1 de juny, amb l’Ann i el Josep varem anar a fer aquesta ferrata.

De fet era la segona que feia i em va cridar l’atenció el fet que a tot arreu que llegia alguna cosa la posaven com dura, de les tres més dures de Catalunya, i això em va semblar una provocació, je, je, així que vaig pensar en provar.

Arribem a bona hora, fa sol i pel que sembla hi estarem exposats tot el dia.

De camí a l’inici de la via ens creuem amb un “veterano” de la zona, li preguntem pel camí , si anem bé, el que s’acostuma a preguntar vamos, i va l’home, que anava tant feliç escoltant la seva música i ens diu que si, que anem en bona direcció, que de fet ell ve de fer-la i que ha tardat dues hores, que la fa un parell de vegades a la setmana.

Nosaltres tres devíem posar cara de dibuixos animats, d’aquells que de tanta sorpresa obren la boca i els arriba a terra.

El motiu?. El  paisano no té menys de 60 anys, una panxeta prominent i per tot material porta unes bambes i un mp3 per escoltar música.

Si pensem en les ressenyes que posen la ferrata com força dura, que s’han de fer 11 ràpels i que es tarden entre 5 i 6 hores, clar, no saps que dir.

A més a més el Josep va armat amb tota mena de material, a part de la corda, clar, pedals i demés ferralla.

Arribem a l’inici i anem fent.

Tal i com anem avançant ens estranya cada vegada més que el “abuelo” l’hagi fet a pel i en dues hores, o el paio és un autèntic superabuelo, o encara s’està descollonant de nosaltres o ha confós la  ferrata amb el camí dels Carcaixells.

Espero que sigui això últim…

Si algú vol una ressenya, a internet n’hi ha per donar i vendre, i jo no ho explicaria millor.

Les meves impressions al respecte:

·No la vaig trobar tant dura com tot això, té els seus moments, però no són gaire llargs, les característiques de la zona no ho permeten.

·Els ràpels acaben fent-se una mica pesats, en tens des de els de 7-9 metres a algun de 20 i aquí et tires molt temps.

·La tirolina, divertida.

·En alguns moments tens la sensació que no acabes de sortir de dues parets, ara vas, ara tornes, baixes i tornes a pujar, però tot és per allargar el recorregut i vas fent.

·És meritori que en un espai tant reduït i amb tant poca alçada es pugui muntar un recorregut tant llarg.

·Està molt ben assegurat i els equipaments són bons.

·El recorregut està molt ben indicat, de fet encara no entenc com ens varem saltar una agulla (i un ràpel…)

·No anar de cap manera a l’estiu, tens sol tot el dia i la calor pot ser brutal. Nosaltres varem tenir vent tot el recorregut i ens va ajudar amb la temperatura.

· I sobretot, si veieu un iaio passejant per allà, no li pregunteu res, segurament us deixarà desconcertats una bona estona.

SI VOLEU VEURE FOTOS AQUI

Deixa un comentari

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.