La Benemérita

Ara feia molts i molts anys que no tenia motius per recordar amb el carinyo que mereixen els nostres àngels de la guàrdia de les carreteres espanyoles.

Ja fa anys que els d’aquesta banda de l’Ebre només gaudim dels nostres mossos (que son de ben partits aquests nois!) i els barcelonins en concret, encara som més afortunats, ja que també ens guarda nit i dia “la urbana”.

I es que amb tants custodis, no ens pot passar res de dolent, podem viure tranquils.

Fins i tot, gràcies al seu extraordinària cel pel benestar i la seguretat del poble, quan aquests àngels noten que decau la nostra moral de convivència, estan ben amatents i zas! et prescriuen una de les seves miraculoses receptes i de seguida recuperem el recte camí. Que privilegiats que som de tenir-los al nostre costat!

A més, els nostres ben estimats polítics, els han dotat de la possessió de la veritat absoluta, per la qual cosa, encara que nosaltres veiem blanc sobre negre, si ells, angelets superdotats, et diuen que ho has de veure color de rosa…creu!, no dubtis pas! que sinó diran que necessites doble tractament!

Us posaré un exemple: aquest diumenge, la colla sortim de Benasc, contents de la feina feta. Al final d’una llarga recta veig els benemèrits… poseu-nos en guàrdia!, ens em cordat els cinturons?…vinga si, estem tranquils, ens paren però deu ser un control rutinari de papers, itv, carnet, etc…no patim, anem en regla!

Doncs no! vés per on, els nostres custodis, de ben lluny han detectat que tinc unes dècimes de febre, hauré agafat fred amb la nevadeta que esta caient i em posen una recepta que em fa entrar en calor ràpidament: 200 euros! Això sí, si no em queixo podré pagar 100 eurets de res i recuperaré el somriure de seguida…

Els agraciats per la il·luminació divina, em comenten que es què havia de portar els llums encesos per la manca de visibilitat…queeeee? dic jo! però si es veu mes de 150 metres lluny i és de dia! i callo de seguida perquè recordo que no, que no es blanc i negre, que és rosa, si és rosa!!

Lo més fort arriba més tard, quan ja a casa em llegeixo amb calma, el que ha anotat “el metge”: “circular en condiciones meteorologicas que disminuyen sensiblemente la visibilidad sin llevar encendidas las luces de posición”.

-es mentida que la visibilitat quedes tan reduïda per no veure’s d’una hora lluny una furgoneta Ford Transit de 9 places, però el més fort segueix a la línia de sota:

Circular sin ningun tipo de alumbrado encendido nevando copiosamente.

Nevant copiosament!!! Però si amb prou feines si els tímids floquets agafaven a les herbes! Llàstima que no vaig llegir la recepta al moment per fer una foto del paisatge i la recta carretera, per allò de més val una imatge que mil paraules… així doncs la cosa queda que era rosa si, rosa fosforito! Jo si que flipo colorins!

Be, si aquest article val per que us poseu les piles ja haurà servit…ah! i al lloro que l’altre dia la urbana li va robar la bici a en Victor, per deixar-la lligada a un fanal.

Si és que som uns privilegiats amb tanta seguretat al nostre entorn! Com era allò de “ de verd, blau o marró…un…angelet es un angelet! ja ja ja.