CRÒNICA D’UN CAP DE SETMANA AMB CORDADA

Intent a Els Encantats per la Canal Central i escalada a Collegats i St. Llorenç Montgai (17-18 gener 2015)

Nova aventura de Cordada amb l’objectiu de fer una ascensió hivernal a Els Encantats per la Canal Central. Just feia 10 anys i també amb Cordada havíem intentat aquesta ascensió i el temps no ens ho havia permés aleshores, recordo a canvi una magnífica excursió amb raquetes al voltant de l’estany de St. Maurici tot cobert de neu. No m’ho vaig pensar dues vegades, una nova oportunitat així no es podia deixar passar!

Per complementar l’activitat principal el dissabte vam pujar a escalar una mica a Collegats. En Josep va seleccionar un sector d’escalada a les Roques de Gramuntill on poder posar a prova les capacitats d’en David i servidor, tot comptant que un no havia escalat mai! Després d’una llarga aproximació baixant des de la part superior de les vies (camí de la masia de Gramuntill) i travessant els diferents sectors d’escalada camp a través, vam arribar al sector Agulla i Llània, la Via Apia ens esperaba! Amb tres llargs entre III i IV+ la paret ens va presentar els seus problemes però no ens vam arronsar i amb el bon fer d’en Josep i en David, servidor també s’hi va sumar a la feina i cap amunt! Per acabar la sessió pràctica vam anar a buscar una segona via assequible en un altre sector, prop de l’àrea de descans de la Font de la Figuereta. Cosa curiosa, buscant buscant la via, la varem pujar a peu i grimpant, coses que passen! Solució, ja que no havíem pogut escalar la via, la vam rapelar.

Com que es feia tard,  vam haver de posar la directa cap a Espot, no ens quedéssim sense taxi per pujar cap a St. Maurici. L’arribada a St. Maurici amb les darreres llums ens va deparar un paisatge blanc però potser més carregat de neu del que esperàvem, la darrera nevada de feia només dos dies havia deixat entre 20 i 40 cm de neu nova.

Vam fer nit al refrescant refugi Ernest Mallafré. En Josep va anar a inspeccionar la nostra via i les noticies no eren bones, la cosa no pintava bé, molta neu, eixuta i no apta per cramponejar per la canal en bones condicions. En definitiva una feinada fer la canal central en aquestes condicions. Amb un bon sopar de campanya vam intentar pair les noves i decidir quin era el millor curs a seguir.  Sàbiament vam decidir que la cosa no estava per fer intents amb molt poques possibilitats d’èxit i que millor era tenir un pla B. El debat estava obert i potser això és de les que coses que més m’agrada de la muntanya i els companys amb qui la comparteixes: un diàleg obert i franc per saber que és el més convenient per tots. En aquest cas Els Encants no volien deixar-nos pujar (o si més no, no ens ho posaven fàcil) i ens havíeem de decantar per altres activitats que poguessin completar un bon cap de setmana de muntanya, escalada?, via ferrada? fer una cresta?? I al final va guanyar la cresta. A dormir vam anar i d’hora al dia següent cap a baix…. Comptat i debatut, quantes vegades toca retirar-se de la muntanya? Sempre s’ha d’estar preparat i disposat a canviar de plans.

Una vegada a Espot, cotxe avall i canvi de zona i d’activitat, tornem a la roca! Sant Llorenç de Montgai ens esperava. Havíem decidit fer una petita cresta a la vora del seu pantà, una tranquil·la i agradable activitat per posar la guinda a un bon cap de setmana. Potser no vam acabar “encantats” però si amb ganes de tornar a Els Encantats. Sempre ha d’haver una tercera vegada!

Podeu veure un petit recull fotogràfic de les activitats i els paisatges d’aquest cap de setmana AQUI