Ens trobem de nou davant l’estació Sant Andreu Arenal però aquest cop ens desplaçarem amb cotxe. Anem a Matadepera i em sembla que no hi ha estació de tren, tampoc ho em mirat doncs sortim d’un parking molt conegut per fer l’ascensió a La Mola. Ens perdem un xic amb el cotxe com sol passar a aquells que els agrada mes caminar i arribem amb cinc jovenets que porten les piles carregades a tope. En Pau, l’Ivai, Aaron, Miquel i l’Alba. Som-hi amunt!

Fem un primer tram de drecera empinada però fàcil que passa per les anomenades tombes de Can Robert. Ens desviem cap a l’esquerra per pujar per la canal de l’abella, algun esbafega una mica però res se’ns resisteix i per senda fàcil i bosc frondós arribem a dalt. Allí ens espera el premi de les vistes des de el Morral del Drac i per la canalla encara va ser mes interessant l’aventura d’apropar-se al forat característic d’aquesta roca.

Amb un tres i no res ens plantem al cim, sobre tot al assabentar-se la canalla que a dalt de tot els espera un bar. Nosaltres gaudim de les espectaculars vistes i ells fan un vermutet amb patatetes i refrescos. Molta gent, molts jocs i fins i tot un petit museu on coneixem la curiosa historia d’un drac que fa segles habitava aquelles contrades (aquell morral del drac sembla que era on prenia el sol cada dia).

Cap gana de marxar però als grans la frescor del ventet que passava per allà dalt ens començava a calar el ossos i finalment els convencem  per començar el descens que ara fem baixant pel camí dels monjos fins a trobar el desviament cap a Can Robert de nou