Crònica de la sortida Muntanyetes del Moixero amb castanyada i tot !!
Dia 31 d’octubre….tot fosc….després de deixar el vehicle uns metres més avall, l’Anna, el Josep, el Raimon, el Joan i la Mercè enfilen cap el refugi Vents del Cadí…amb frontals….i així comença i acaba la part més tenebrosa de la nit de Tots Sants.
Davant del refugi ens espera el guarda, molt afable. Mentre ell preparava el sopar, un arròs boníssim, nosaltres torrem les castanyes a la llar de foc i emplatem panellets que després, junt amb un bon moscatell, ens acompanyaran en una sobretaula agradable i distesa mentre, a fora, una pluja pausada ho deixava tot net.
L’endemà, a les set del matí esmorzar.
El cel sense núvols i encara estrellat augura un dia radiant per una sortida fantàstica que ens havia preparat el Josep. Es un indret poc concorregut que surt de l’Hospitalet de Roca-sança i comença amb un caminet al costat del riu on podem admirar els seus grans arbres, com el til·ler del Claper. Després ens enfilem per corriols entremig del bosc amb els seus colors de tardor que tant ens agraden i, a dalt, les blanques Muntanyetes del Moixeró..
Des de la bauma de l’Arcada assolirem desnivell per anar a trobar el camí de les Muntanyetes on tenim dos canals xulíssims i una grimpadeta, les vistes són espectaculars veiem el Pedraforca, la silueta del les muntanyes de Montserrat, les penyes Altes del Moixeró i d’altres que el Josep ens anava indicant. Ja de camí al nostre objectiu, el puig de la Mena, trobem la mina Diana, la cabana de la Mena i el Carregador i després ja arribem al coll de la Vall.
Des del Puig de la Mena tenim a tocar la Tosa d’Alp i el refugi Niu de l’Àliga que tots coneixem ja, però anem fins al coll de Das, on hi trobem la cabana dels miners, per veure la Cerdanya i els Pirineus .
Ja de tornada un tram del camí de Cavalls del Vent i una parada per dinar en un lloc idíl·lic per descansar i recuperar forces prop de la Roca del Llamp. Continuem fins el coll de Jou on tenim una bona baixada gens difícil de fer, que ens permet gaudir de les vistes a les parets de la Roca-sança i de l’entorn. I tot això amb la millor companyia.
Perfecte.
Mercè Hernández