Ja gairabé ha passat un més des de que vam fer aquesta activitat, però ja se sap, la feina, la family … que us he d’explicar!!
Anem al tema; El cap de setmana despès de Setmana Santa (11/12 d’Abril) vam quedar amb en Josep i l’Alberto per anar a fer el Corredor de Gaube al Vignemale. Un planazo de tres dies que hem venia molt de gust de fer. Dies abans, i mirant de trobar comentaris sobre les condicions de la sortida del corredor, ja vaig veure que probablement no estaria ben formada, però tot i així vam decidir anar-hi amb l’esperança de trobar-la be, i si no, doncs a apretar les dents i sortir per roca!.
El dia abans de marxar, l’Alberto ens comunica que està fotut. Grip i conjuntivitis als dos ulls! (putada!, espero que ja estiguis super recuperat!). Ara allò de que fem, si tirem endavant l’activitat, de si no… res, home!, que ja tinc els dies demanats, per tant anem-hi!. Li proposo al Josep d’anar-hi amb esquís i poder fer el descens del glaciar d’Ossoue, i així fer una activitat més guapa. Okey, doncs amb esquís.
Finalment s’apunta a la festa l’Hector. Perfecte, ja tornem a ser tres. Marxem!
– ” Muy mal, muy mal, pero que muy mal …. de no ir!!!”. Aquestes son les primeres paraules que ens diu el guarda de Oulettes de Gaube, quan arribem al refugi, i amb un somriure ens pregunta on volem anar l’endemà. Al Gaube, es clar!
– ” pero el Arlaud-Souriac está muy bien!”
En Josep fot uns ulls com taronjes.
– Ep, l’Arlaud, no es fàcil trobar-lo en bones condicions, eh!. que, hi anem?, Diu
– Ja hi som!, jo fa segles que no escalo amb gel en plan vertical!, li dic.
A l’Hector també li motiva la idea, i portem material suficient. Apa, decidit, hi anem! Farem l’Arlaud-Souriac 700 mts. MD+
Dissabte, ben d’hora (encara que no prou per en Josep!) aproximem fins a la rimaya amb els esquis, i allà els deixem. Ens encordem i comença la festa. Passar la rimaya, ens costa més del previst. Els primers 4 llargs son els mes verticals del corredor (75-80º, nomès??), amb un llarg de mixte molt guapo!. Anem trobant bon gel, i anem guanyant metres amb bon humor i gaudint molt de l’escalada.
Als seguents llargs, anem combinant resalts verticals però curts, amb trams de 65-70º. Aquí la ressenya marca ensamble, però nosaltres anem fent llargs. les condicions ja no son tant bones. Les “campes” de neu més ajagudes, amenaçen petites (o grans) purgues, i no es questió de fer el ruc. Aixó potser ens fa perdre temps, però anem més segurs (guay!!).
A partir d’aquest punt, queden 250-300 mts. a 50-55º. Ara si, anem a l’ensamble, però en Josep al davant va protegint molt l’ascens, ja que aquí la neu es toba, i segueix donant poca confiança. Partidàs d’en Josep obrint una traça esgotadora. l’Hector darrera xiulant, i jo tanco esbufegant!. La sortida del corredor en mixte “guarrillo, guarrillo”, ens porta al coll que mena a la punta Chausenque. La vista es espectacular, i estem més que satisfets. parem a reposar forçes una estoneta, bebem del reparador te que porta en Josep, i ens preparem per a baixar. Aquest cop no podem pujar la punta. Ens queda una bona botifarra per anar a trobar els esquís i baixar al refu. Un altre cop serà!
La neu està molt be a la glaçera, i anem baixant ràpidament (Arggg! si tinguès els esquis aqui!!!). Passem de llarg el refu Bayssellance, i ens diriguim cap al coll de la Ourquette d’Ossue. Aquí la boira ja fa estona que ens ha cobert, i que la neu ja no es tan bona. Ens enfonsem força. ens costa orientar-nos per a trobar la direcció correcte cap a la rimaya i els esquís que hem deixat. En Josep i l’Hector, ho tenen més que clar, i troben el camí correcte. Bieeen! ara amb els esquís farem més via!. l’esquiada fins al refu, es de les que es recorden!. Esquiem amb una boira que no ens permet veure gaire més enllà de nosaltres mateixos. Desprès, seguim esquaint amb el frontal encés. Ja no hi ha prou llum, i finalment arribem al refu, entre boires, ja de nit, i plovent!
Agafem les coses que hem deixat al refugi, i decidim seguir baixant. Ja estem mollats, i no vindrà d’aquí. El descens fins al Pont d’Espagne, es fa pesadet. Tot i que es fàcil, anem petadets (almenys jo) i morts de gana. Per sort ja no plou. Sense més problema arribem a la furgo. Ens cambiem, i baixem a Cauterets a menjar alguna cosa calenta i ens posem a dormir.
Diumenge, el dediquem a baixar (alguns hem d’estar d’hora a casa!).
I aixó es tot. El Gaube ha quedat pendent, però a cambi he fet un corredor que ni tenia pensat de fer. Gràcies a aixó he retrobat sensacions d’escalar amb gel que habia oblidat ja. He pogut compartir l’activitat amb l’Hector, a qui no coneixia, i ha estat un veritable plaer poder escalar amb ell i amb en Josep. Dos monstres, que en tot moment m’han posat les coses ben fàcils!
Una abraçada, i fins la propera!!
Marc
pd. perdoneu per les fotos. Es veuen borroses per una fallada de la càmera!
Darrerament no em puc queixar… no paro de fer activitats super guapes amb gent super maca… Jo quina sort!!
Gràcies Marc i gràcies Hector, fins la propera!!
Me n,alegro molt vau poder fer activitat, i quina activitat!. Al final vaig caure de baixa 3 dies seguent dilluns, menys mal vaig va ser prudent. Un altre dia sera.