El cap de setmana va començar d’hora, a les 6,30 ens vam trobar a Fabra i Puig. L’Antonio, molt cordial, ens va venir a acomiadar, i feia cara: d’espero que els hi vagi bé, malgrat que la previsió de la meteo era molt complicada i el cel ja amenaçava pluja.

Carreguem la furgoneta i ens posem a la carretera, ens aturem com és tradició a esmorzar a Guardiola de Berguedà. Des d’allà ja no parem fins arribar al refugi de Sant Joan de l’Erm. Pel camí la Irene ja es va encarregar d’aixecar els ànims amb gags dignes de sortir al Polònia i entre rialla i rialla van anar apareixent les clarianes! Definitivament el mal temps s’havia quedat a Barcelona i a l’Alt Urgell tot eren avantatges.

Dit i fet, descarreguem, preparem les raquetes per penjar-les a la motxilla i comencem a caminar a bon ritme, tots junts i cap a munt, hem d’aprofitar la finestra de bon temps, que fins i tot ha sortit el sol! I així amb alguna paradeta per treure roba i fer algunes fotografies anem avançant entre boscos de pi roig i avets, buscant els camins més bonics i arressarats del vent. La neu a poc a poc es va fent més present i ens calcem les raquetes, que després d’haver-les carregat a l’esquena, s’agraeix que siguin útils. I com si res, seguim caminant,  i gaudint del paisatge i de la bona companyia fins que arribem a l’avantcim, ja que a la Torreta de l’Orri ben bé no hi vàrem acabar de pujar perquè s’aixecava el torb.

Ben contentes i content, ens fem la foto de rigor i cap avall a buscar un lloc més protegit del vent per poder fer un mos. Mentre dinàvem, fins i tot l’Eli va tenir temps de provar una aplicació del mòbil que t’informa de com es diuen els cims que estàs veient, molt recomanable! L’excursió va finalitzar després d’unes tres horetes de baixada que ens van portar directament al refugi de la basseta, cosa que és d’agrair! En total uns 16 Km i uns 500m de desnivell, que amb raquetes als peus o a l’esquena, no està gens malament!

El dia va acabar amb un sopar correcte, però sense patates fregides, que tant es troben a faltar amb la botifarra, oi? I la nit va ser llarga gràcies al canvi d’hora. Curiosament, la nit en que perdem una hora, és la que més dormint de tota la temporada d’hivern a les sortides de Cordada! I és que amb aquest grup tan compenetrat, vam poder dormir de gust fins a les 9.00 del matí! També s’ha de dir que la treva de la meteo s’havia acabat i a fora plovia i plovia. I així ho va continuar fent tot el dia, cosa que no va impedir que féssim una sortida matinal, pels voltants de Sant Joan de l’Erm, molt bonica resseguint el riu per dins del bosc i amb desnivells gens menyspreables! Això sí, vam quedar ben mullats, per sort ens vam poder canviar al refugi i dinar a cobert.

Cap a les 15,00 vam iniciar el viatge de tornada, on les patates fregides que no havíem trobat en el sopar varen amenitzar les 3 horetes i escaig de viatge. A l’arribar a Sant Andreu, petons, abraçades i agraïments i el desig de tornar a coincidir aviat a la muntanya, amb gent amb aquesta capacitat d’adaptació i bon humor és un plaer sortir d’excursió.

Algunes encara vam continuar l’aventura donant tres voltes turístiques a Sant Andreu, amb la companyia de l’Antonio i la seva ajuda incondicional. I així, acabem un cap de setmana esplèndid malgrat les previsions, els plans de la Irene sempre surten bé! El guiatge, l’organització i l’actitud com sempre d’excel·lent! Gràcies.

Roser