Em sortit puntuals de l’estació.  No em tingut que esperar. La veritat es que ha estat fàcil doncs erem tres famílies. Suposo que l’inici del cole, les festes de la Mercé, les sortides del estiu han fet que mes d’un es prengués el cap de setmana de relax.

Però ahhh..  pot ser no sabien que això era una sortida molt divertida i relaxant. Al principi ens semblava que no, doncs vam trobar cua per entrar al parking de Montserrat, però la festa va començar aviat. D’entrada l’espectacle dels que acabaven la Matagalls-Montserrat, després la munió d’altres visitants, les tecnologies ferroviaires, el monestir, la singularitat del entorn. Tot plegat el que mes fa despertar l’admiració i curiositat dels infants.

Com us podeu imaginar els nens volien fer un tast de tot, entre altres coses del funicular però xerrant-xerrant, contant alguna historia i fent algunes indicacions als turistes que preguntaven ens vam plantar a dalt de Sant Joan  tot xino-xano.  Alguns ni se’n van adonar i després deien “ara que? Agafem el funicular ja”

Ara si que va començar  el relax tot contemplant des de dalt el monestir, les agulles, les comarques colindants i fins i tot gent que es posava en posició i acció meditadora. Sense pressa i amb temperatura ideal vam arribar a l’ermita de Sant Jeroni on la gana ja apretaba.

La canalla va carregar bateries en un tres i no res i a la feina. Uns no van voler deixar els jocs que van sorgir i altres encara van tenir forces per pujar fins al mirador.

La tornada era de baixada i la veritat es que els menuts van volar. I sense adonar-nos-en vam aterrar al bar del monestir per prendre el refrigeri de rigor