Com tothom, ja portava un munt de dies confinat i  tenia unes ganes enormes de tornar al monte.

De moment les autoritats competents (o no, això que ja cadascú esculli la seva opció) no ens donaven als barcelonins gaire opció: Collserola.

Així que quan el Josep va proposar la “Caminante…” ( ja sé que és de Machado, però a mi em recorda també a  Joc de Trons ), em va semblar estupendo.

La meva opció va ser fer-ho en bici, prefereixo rodar a caminar.

Per poder  fer tota l’activitat s’ha de matinar, els horaris legals manen, i aixecar-se a les 6h per anar a Collserola se’m fa extrany, però així s’aprofita el dia, es que todo son ventajas!!!

Durant la primera edició vaig tenir un parell de problemes per trobar les capses, fins al punt que els qui anaven caminant em van adelantar…fatal, un dur cop a la meva autoestima, però és igual!

La segona edició arriba el dissabte 16.

Meeting point a prop del metro de Penitents, està clar que a partir d’aquí tot serà pujada, es lo que hay!

Utilitzant el Google maps vaig seguint els punts on m’envia el Mestre, al primer em trobo amb els que van a peu, aquesta vegada ja no ens tornarem a veure, diria que avui fem itineraris diferents.

El que deia, anar trobant els punts i resolent les qüestions que es van plantejant, me’n vaig ensortint amb una certa dignitat, amb dubtes que el Josep m’ajuda a resoldre,  que hi farem, soy lentito, i fins que me’n adono que el tema va de fonts d’aigua passa una estona!

Tant li fa, vaig en bici, no hi ha tanta gent com la setmana anterior i la temperatura és bona, què més podria demanar?

Al final no puc completar tot el joc, se m’ha fet tard i les 10h s’acosten, arriba l’hora límit, un cert rollito Cenicienta , així que enfilo cap a casa, no sigui que em multin, em deportin o alguna altre cosa.

Un matí divertit, una mica d’esport i una manera de tornar a engegar les activitats Cordadenques.

Ara esperem que tot vagi a millor, es pugui anar cada vegada més lluny i fer coses més durilles!