Aixó no va de banderes, ni de sentiments patriòtics
Aixó va d’estar a favor d’un marc jurídic on que pugui fer lleis
– que lluitin de debò contra la corrupció política
– contra els monopolis energètics
– contra l’especulació del sol
– i un llarg etc… (consulta a google la llarga llista de lleis votades al Parlament Català tombades pel Tribunal Constitucional)
Un marc jurídic on els jutges i els fiscals siguin independents
Un marc jurídic on el cap de l’estat sigui escollit pel poble
Això va de guanyar una República al servei de la gent i de desfer-se d’un règim al servei de l’oligarquia econòmica.
Això va d’una República a favor de tots i totes independentment de procedències, idiomes i sentiments.
La independència no es una finalitat, és l’únic mitjà per aconseguir aquesta República que necessitem per aconseguir una societat més justa i solidària amb les persones i amb els pobles.
Complement d’acord
Ens cal una república per tenir drets socials que ens han refusat o robat
Una república prop de la gent, en la que es poguí debatre i participar
I on la corrupció sigui perseguida, com la pitjor de les plagues!!
Salut i República
Volem als nostres a casa, ara!!
Molt d’acord. L’estat espanyol tracta Catalunya com a una colònia, ens fa decrèixer, fa política en funció dels interessos d’els seus oligarques i no pel creixement del país. I, hem vist aquests darrers dies com realment ens odia. L’estat espanyol és oligàrquic I en gran part mancat de cultura democràtica. No hi ha futur dins un marc on els corruptes guanyen les eleccions I per interessos d’enriquir-se fan les polítiques. I ara, veiem com empresonen el nostre govern escollit a les urnes. Vergonya. Dictadura.
En el punt on ens trobem hores d ara hauriem de tornar a fer una aturada de país, aquesta vegada indefinida. Pacífica com sempre i en silenci, pq no cal paraules. Sembla que el soroll de les casseroles és un recurs que hem esgotat
Efectivament, la independència com a mitjà i no com a finalitat, que la injustícia s’embolcalla sota qualsevol bandera. Aquest marc jurídic només s’aconseguirà amb una ciutadania plenament conscient i participativa, que exigeixi justícia i respecte i ser part activa en la construcció d’un futur més decent del que tenim.
Però ara mateix, per desgràcia, això és ciència ficció. I em sembla que anem llestos si esperem a posar una papereta per guanyar unes eleccions (que ja vam guanyar), per elegir un Parlament (que ja vam elegir i que s’han polit com si res). Esperar, què més? Que les institucions europees ens avalin, ara sí, si tornem a guanyar? A tots aquests buròcrates els importen un rave els drets humans, els drets dels pobles o la justícia (recordeu els Balcans?), només atenen a la sacrosanta estabilitat del club d’estats.
Ho tenim tot intervingut, presos polítics —quan s’hi posin de veritat, s’acabarà de sobte la crisi del totxo, que no donaran l’abast per construir presons— i si ara no responem, amb tota la prudència que vulgueu, però omplint els carrers i aturant el que calgui, ens prendran per babaus, i em temo que, això, ladies and gentlemen, s’haurà acabat. Votem, si voleu, però no ens esperem a votar!