Dissabte 23, sento el despertador i abans de res, l’apago. Comencen tres dies de desnivells, pujades, baixades i moltes ganes. Arribo a Fabra i Puig, tot esperant a la furgo i poc després en Jordi, Que estrany, no bé ningú, per si de cas confirmem el punt i lloc de trobada, dissabte 23 de setembre a les 6:00 hs, poc després l’Antonio ens confirmarà que tan sols hi anem 3 amb ell 4, a la sortida. Comença l’aventura, més per alguns que per d’altres, la Mireia s’estrena amb Cordada, i no tan sols això, es retroba amb la natura, en Jordi i la que us escriu veterans, som gent de Cordada… El camí fins el refugi es va fer llarg, corbes, i més corbes, anècdotes. Records d’altres sortides, d’aventures passades i d’il·lusions futures. Peticions a l’Antonio, el Canigó, i perquè no altres cims que, si pot ser, amb gripadetes curtes encara que siguin hores de camí. Per fi cap a les 11:30 hi arribem. La primera sorpresa es que al pàrquing hi han molts cotxes, després a les muntanyes ens trobarem amb molt poca gent, quasi bé ningú. El primer dia recorregut per els voltants, primers desnivells i l’Antonio que ens diu on anirem el dia següent objectiu: Bisaurin quasi 2700 metres, així doncs seguim agafant fons, les vaques seran aquest dia les nostres companyes, bona temperatura i cap a dalt. Allà en un dels colls ens trobarem amb en Xavi i la Mireia, la parella del Priorat que després veurem al Refugi, on ens explicaran els seus super viatges d’arreu del món. Primer dia fita aconseguida, quasi 800 de desnivell, toca sopar, unes llenties i mandonguilles per agafar forces. Diumenge aviat començarà una pujada llarga, amb desnivell important i terreny entretingut, pujada progressiva, parades per disfrutat de les vistes … Sembla que sigui més a prop, però darrerament cerquem els cims que són a darrera d’altres cims… l’Antonio com sempre ens guia, piano piano, i després d’una grimpadeta a on una es retroba amb els blocs, comença la darrera pujada, sembla que no s’acaba fins que hi arribem. Les fotos de rigor, abraçades, felicitacions per un altre cim. Les mirades, el silenci … Poc a poc comença la baixada, sort la que vàrem fer al revés que la resta, es fa bé, millor que la grimpada i quan ens adonem, després de pensar en la cervesa el refugi ens dona la benvinguda. Brindis per haver aconseguit el Bisaurin. El nostre darrer dia serà mes curt, però no menys intens, i la boira no ens deixarà fer per precaució la volta que havíem de realitzar, però un cop més, les muntanyes, les seves vistes, els colors de la tardor, les olors, ens retrobaran amb una natura que ens ajuda a desconnectar i que cada cop més, la necessitem.
Han estat tres dies intensos, a la furgo només se sent el soroll dels telèfons, intercanvis de fotos.. El Refugi de Lizara amb el Bisaurin al cap davant, ja formen part del nostre record. Tinc molt clar, que no serà el darrer, el proper cim… espero que aviat…