Cordada A.E.E.

Blog dels socis

Croniques

Trailwalker,Girona 2014. Cordada Solidària2-mega runnis

Jesus Altemir | 29 Abril 2014 | 2 Comentaris »

Trailwalker Girona 2014

Despres de mes de 9 mesos de lluita i preparació havía arribat el dia d’agafar la sortida a Olot i gaudir del nostre repte solidari.

Els astres eren propicis i fins i tot Diumenge era la Moreneta i l’ultima reunió la ferem el vespre de Sant Jordi, sense fer-lo intencionadament, però teniem el patró i la patrona del pais en plan favorable.

Tambe teniem clars els detalls logistics, estavem units i coordinats i portavem un entrenament que ens donava confiança i rodatge com equip i individualment.

Així ja portavem 3 curses de 10km urbanes ben distanciades per mesurar la nostra evolució individual corrent (mercè, nassos i jean Bouin)
i ja dintre d’aquest any per entrenar equip, resistència i barellarnos prèviament i agafar rodatge, unió i coordinació varem fer en aquest ordre les següents marxes :

Marxa solidaria de Cordada de Sant Cugat a la Mola, on bàsicament anàvem amb el grup guiat i volíem trobar sensacions de llarga distancia i fer caliu a mes de recaptar per la causa solidaria que havíem d’assolir.

Barcelona Magic Line. Marxa Solidaria pels 7 cims que envolten Bcn, amb finalitat solidària per Sant Joan de Deu on ja anavem fent equip, amb pla de marxa a seguir, sistema d’equip i un bon acompanyament d’amics, per fer mes de 30km i 1000 de desnivell en 7h15 min

Marxa del Setge de Cardona , de 52 km i 4340m desnivell acumulat, on ja entravem a intuir com acabariem el primer dia de TrailWalker, va ser una cursa dura, on els camàlics (organitzadors) ens varen tractar genial i on hem trobat els millors avituallaments que mai haguem conegut, i tot que varem arribar els últims ens va sobrar una hora de marge, però l’objectiu era seguir un pla de marxa on aprenguesim a dosificar i adaptar el ritme per no lesionar-nos, el temps a la cursa no era el nostre objectiu. (14h)

I varem sortir tant matxacats com motivats , així que encara varem trobar altre marxa per seguir entrenant, encara que no era previst.
La ruta de les ermites, per Castellar del Vallés i Sant Llorenç Savall.
45km i un desnivell similar a Cardona on seguiríem fent equip i millorant el temps a 12h25minuts i ja no sent els últims.

Fins ara els entrenos havien estat combinant autosuficiencia i els avituallaments de les curses i calia reunir-nos per tractar la logística, materials i definir funcions i necessitats per encaminar la feina del recolzament.

LA MARXA
Sortim de Fabra i Puig a 7:00 h amb la millor puntualitat que mai havíem aconseguit del tot amb destí Olot on treiem els dorsals i obsequis abans de les 9 i ja tenim prop d’una hora per esmorzar be a un bar i preparar la sortida.

Agafem el pla de marxa i entreguem el pla d’assistencia al nostre recolzament, amb un guió de les hores previstes de pas als controls i el que creiem que ens caldrà quan arribem. Com tota previsió tots acceptem que la realitat anirà modificant lo que calgui fer i ens anirem trucant per comentar com va.tot.

Sortim tots a 10:15, els primers km amuntegats com un ramat, uns 1.500 marxadors i poc a poc es va estirant la gent i es fa mes relaxat anar caminant cap al coll d’ en Basallà intentarem fer una mini parada per beure i treure roba si trobem un punt d’accés del vehicle, en cas que no sigui fàcil ens veurem a Sant Feliu de Pallerols ( C1 km17,6) a 13:45 h a dinar.

Finalment no tenim parada al coll i al arribar al C1 ens trobem una super taula parada amb menjars i beure de tot color i gustos i uns recuperadors massatges i atencions.

Estem complint el pla de marxa i hem trobat la motivació que tot lo que li puguem guanyar serà temps extra per dormir a Cassà de la Selva.

No es tracta de forçar la marxa si no de mantenir ritme i optimitzar el temps de parada als controls. La idea ajuda a no estar al control mes del que calgui.

Així anem passant el dia i passant kms i controls i després de dinar anem rebent visites d’amics de Cordada amb qui podrem compartir trams de camí i així trencar la monotonía del camí. Edu Guix va venir en bici de Bescanó a Amer i ens acompanyaria a la inversa fins l’hora de sopar i també vingueren Núria, Eli i Roser a compartir camí amb nosaltres.

I així arribem a sopar caient la nit a Bescanó (km 49) tot coincidint al pla de marxa.Tot va rodat i ens trobem un sopar de luxe i uns massatges i cures miraculosos que ens fan revifar les nostres forces.

Modifiquem el pla d’ assistencia permetent que el recolzament es salti la parada de Girona, allà trobarem el que ens calgui al avituallament i així ens muntaran el dormitori a Cassà de la Selva i tindran unes bones hores per descansar abans de la nostra arribada prevista a 3:00h, volem que dormin i descansin que porten també molta feina a sobre.

La lluita
Important al sortir, ja fosc, de Bescanó agafem tot el necessari a sobre nostre per arribar al km 71 ens unes 5 hores d’autosuficiència, també ens trobem forts i reviscuts per la tasca als controls… així que posant una mica de pressió per no demorar la partida sortim cap a Girona amb el pla d’arribar a Cassà a dormir a les 3h.

Al cap d’una hora d’haver sortit un feble plugim comença a empipar i veiem que entre la foscor i les pressions no hem mirat al cel, que esta tapat i ara ja llampega.

Havíem previst la baixada de temperatura nocturna però una de nosaltres ha triat una capa exterior no impermeable i la pluja va a mes i ja no es qüestió de mullar-nos, així que la obliguem a embolicar-se la manta tèrmica i travessar la zona nocturna de Girona vestida de sardina daurada.. tot un numero de circ, però funciona.

També Lisi comença a tenir fort dolor al genoll ..i així i veiem el radar de meteocat net de núvols a la zona decidim arribar al polisportiu de Girona.

Allà trobarem fisios , avituallament i refugi de la pluja.

Al arribar, vora les 24:00h, recuperem forces del patiment i els nervis comencen a atacar-nos, ja portem moltes hores..

Lisi adolorida però es reticent a deixar-se tocar les cames per un desconegut que probablement esta fent practiques o aprenentatge, una por comprensible, comparant als supermassatges de la Viki .. fa mes por encara.

Trucant al suport, ja tenen la parada muntada a Cassà…

Lisi vol seguir, coixa i tot, abans se li refredi el genoll.

Segueix plovent fortet i a la sardina li cal que li acostin el xubasquero

Pensem en separar-nos i anar tirant jo i Lisi i quan vingui el xubasquero Roser i Helena ja ens agafaran, ja que nosaltres anirem poc a poc, però la travessa urbana de Girona no es fàcil de seguir i ens podríem perdre.

Roman està de camí amb el xubasquero..però creuar Girona tampoc son 5 minuts….alguns mòbils no responen…i la pluja a la seva.

Nervis i tensions es van tensant, jo cercant solucions, altres relaxant-se, però el temps va calmant les coses i ens anem recolzant una mica mes.

Lisi s’ho repensa i aprofita l’espera del xubasquero per deixar-se mirar el genoll i tractar les seves molèsties, surt reparada i tranquilitzada de que no te cap lesió, només dolors musculars. Sense forçar ritme pot seguir.

També arriba el xubasquero i, després de deixar anar a dormir al nostre conductor Roman i Isabel que l’acompanyava, i veient que la pluja va parant acabem sortint a seguir la nostra ruta poc a poc i amb paciència.

Encara sent a Girona la pluja torna a caure amb ganes i anem parant sota balcons i voladissos quan apreta i avançant quan afluixa.

El meu xubasquero es de runer, molt lleuger, mes paravent que parapluja i a sobre no te caputxa així que ara em toca passar a mi amb bossa de plàstic al cap, i totes aquestes fatalitats i bestieses comencen a produir mes riure que entrebancs i anem tirant mig mullats com gats, parant on podem refugiar-nos fins a recuperar ja camins fora de pobles.

Allà ja trobem dos marxadors ,també embolicats de sardina que estan atenent-los d’hipotèrmies i ja venen les ambulàncies pel camí… seguim i els llamps ens fan pensar que potser els bastons… però, mullats, amb los peus al camí mullat, envoltats de faroles metàl·liques i amb tanta gent si ens pilla un llamp seria mes per mala sort que pels bastons, així que anem tirant, per camins molt enxarcats, i ja cap a 2:30 h comencem a veure senyals d’obrir-se el cel i al poc ja veiem estrelles…
i al km 70 un lletrero ens diu que estem guanyant terres pels camperols, en aquell moment no era una prioritat per nosaltres i ens riem a dojo, pensant que ens resta poc mes d’un km per arribar a les nostres colxonetes inflables i ens espera caldo calent.

Arribem a dormir a 4:40h a Cassà, les noies van al llit sense despertar al suport i jo no puc estar-me d’anar a cercar una gran dosi de caldo calent abans d’estirar-me…dormir no dormo gens per massa gent fent soroll però descanso prou i ja veig la cursa cap avall i només m’angoixa com s’aixecaran les companyes demà després de tanta pallissa.

Potser mereixíem dormir mes però el cas es que a 8h tothom ha de sortir del polisportiu així que a 7:30h ens aixequem i ens reorganitzem i a les 9 ja som de nou en camí..tenim per davant 29km i 9 hores per fer-los i tots ens hem aixecat millor del que contàvem, tal que massatgejats i esmorçats de luxe enfilem amb calma la resta de ruta.

El pla de ruta encara es viu, només desfasat una hora i mitja, i seguim fent un ritme suau i parades reparadores, veient que l’únic que ens pot robar l’èxit son les precipitacions i les preses.

De Llagostera a Sta Cristina ens trobem tres amigues de Cordada en bici que també ens venen a saludar i també ens acompanya Isabel que ha anat combinant les tasques al suport amb mes de tres trams d’acompanyar-nos, sempre tenint cura de nosaltres com prioritat i fent nos mes curt el camí.

L’Arribada:
Sortim dinats de Sta. Cristina, on hem fet una llarga parada per rebre els últims massatges i enfilar l’ultima tirada, i ja ens resten 9 km, que fem en hora i mitja, tot i que ja es fa molt pesat travessar Sant Feliu de Guíxols i la platja mai arriba.

Quan divisem ja la meta ens espera el nostre suport per rebre’ns amb cava al estil Formula 1 i gaudim d’una entrada meravellosa i molt alegre amb una batucada actuant de fons, molt emotiu i inovidable.

Fotos, abraçades i medalla i tenim aconseguit el repte que tant ens ha costat i que hem guanyat merescudament i tots junts.

30h 34m – 100km – 260 a la clasificació de 356 equips

Ara pensem en tota la gent que ens ha ajudat a assolir-lo i els hi agraïm els seus esforços, sense els quals el nostre somni no seria possible, es a dir entenem que l’èxit es de tots els que ens han acompanyat aquest nou mesos i us ho volem dedicar… en especial a tots els cordadencs.

Merci companys, una abraçada.

2 Comentaris

  1. Josep Escruela ha dit:

    Ostres, quina capacitat de patiment!, doble felicitació!, per fer la kilometrada amb pluja cal un plus d’actitud!

  2. Jose ha dit:

    Gran actitud, contra la distancia, los elementos………..
    Felicidades Craks.

Deixa un comentari


*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

 

Aquí ens trobaràs

Ateneu l’Harmonia
c/ Sant Adrià 20 (Sant Andreu)
08030 BARCELONA

Gestió

– Visites i gestions
– Servei d’assessorament tècnic
– Servei de biblioteca

Cal concertar cita prèviament (estem treballant per a donar-vos un bon servei)

Atenció telefònica

de dilluns a dijous
de 10:00 a 14:00h
i de 16:30 a 19:00h

Telèfon: 688 920 377

Més informació

Escriu a: secretaria@cordada.org

Segueix-nos

icon-instagram

Els nostres guies estan inscrits al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya
i disposen de les titulacions oficials corresponents
2019 © Cordada, A.E.E - Gestionat amb WordPress - Dissenyat i implementat per Jambuling

Hola! Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir continguts d'interès. Vols saber més?

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close