Cordada A.E.E.

Blog dels socis

Croniques

Saltant-me la penitència al Serrat del Penitent

Josep Escruela | 29 maig 2020 | No hi ha comentaris »

Saltant-me la penitència al Serrat del Penitent

Ja feia massa dies que tenia masses ganes de saltar-me unes normes estúpides que ja fa massa temps que duren. Podem moure’ns a fer el borratxo si volem, i en colla de 10 si cal, però no podem fer esport ”que és salut” sempre ens havien dit…

Doncs mira, seguint la frase cridanera dels que governen en coalició, “sí se puede” i és més, se debe!

Com que ja vaig a totes i estic fart de matinar, surto de Barcelona amb calma.  Just abans de Collbató, control dels mossos, em paren i després de mirar-me em diuen que continuï, l’agent m’ha llegit el pensament del que li anava a dir: “estic treballant” i ho ha donat per bo.

L’objectiu del dia es fer tot un recorregut d’aventura per parets i crestetes fàcils a les que potser més endavant porto a gent a divertir-se, segons com, potser sí que estic treballant…

Com que fa temps que no em poso els gats l’itinerari no ha de passar de IV+, que per a fer-ho sol, ja està més que be i potser me’n lliuro de fer maniobres d’autoassegurament que sempre son cansines.

Al sector dels graus he de trobar l’inici de la via de l’Avi Joan i el terreny és tan poc “de compromís” que després de voltar una mica em trobo una “Reunió”… vaja, ja estic a la R1. Deixo la motxilleta, em poso els gats, baixo per una canaleta i ara si, estic al inici de “la via”.

En acabar el segon llarg estic temptat de seguit aquesta de l’Avi, però em recordo a mi mateix que he vingut a fer la feineta i no passar de IV+, així és que a buscar el peu de via de “Joc de nens”.

Potser la gràcia està en endevinar on comença el joc, perquè un com t’hi poses… be, veient-lo des de la perspectiva d’un nen, potser deu ser molt divertida.

En acabar em trobo ben a prop del camí de les bateries, un mirador amb banquet i moreneta. Val, toca beure, menjar i gaudir del paisatge.

El següent repte ja m’ho conec de sobres, la “placa del llençol” i precisament per això m’ho prenc molt seriosament, ja que sempre m’hi he enfilat amb els alumnes ben assegurat i ara canvia una mica la perspectiva.  Per si de cas no miro avall, total el paisatge ja l’he vist molts cops i se que impressiona.

Després de recuperar el ritme cardíac normalitzat, de nou entro en terreny de descoberta: el Serrat del Penitent, un itinerari curiós de petites agulles en el que trobes alguna sirga metàl·lica i alguna corda per superar-les. Les que no son fàcils de pujar s’esquiven per les bandes.

Quasi al final del serrat hi ha diverses agulles ja de més bon veure i faig l’elecció de sempre… i a per la més gran, “el mirador de Sant Joan”. Als seus peus hi ha dos parabolts que en el seu temps estaven ben pintats de groc. Per tant, tot i que no porto la ressenya, em deixo portar per la intuïció que el groc no és vermell i tiro amunt. He mirat i ara se que es diu “La Torna”.

El penúltim escull és pujar les grimpadetes que duen a la miranda de Santa Magdalena… aquí sempre pugen els turistes amb xancletes per l’altre banda i mai m’ha cridat l’atenció, però he de reconèixer que hi ha bon paisatge i avui es pot gaudir sense pressió.

El final de trajecte serà l’ullall de la Magadalena, és la única agulla de les 5 que fan família, que mai he pujat, però avui s’escau la guinda més adient. Des del cim puc veure perfectament el camí de Sant Jeroni i la plaça del Monestir, no es veu a ningú, impressiona.

Entrepà ben guanyat assaborint els entranyables paisatges i cap avall per un camí del que tampoc coneixia una part i que em resulta ben agradable, per a ser un caminet montserratí… sempre plens d’incòmodes còdols.

Doncs mira, ves per on, he fet una bona preparació d’activitat, ara falta que ens alliberin ja del tot i que es dediquin a educar-nos en la prevenció, que tot sembla indicar que com que només s’han dedicat a prendre mesures estúpides, la gent te més ganes que de saltar-se-les de seguida que la pressió afluixa. Com sempre fomentant la mala educació!… i és que com es pot donar lliçons de ciutadania, quan el cap de l’estat o antics honorables presidents son presumptes corruptes intocables!?

Veure fotos

Deixa un comentari


*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

 

Aquí ens trobaràs

Ateneu l’Harmonia
c/ Sant Adrià 20 (Sant Andreu)
08030 BARCELONA

Gestió

– Visites i gestions
– Servei d’assessorament tècnic
– Servei de biblioteca

Cal concertar cita prèviament (estem treballant per a donar-vos un bon servei)

Atenció telefònica

de dilluns a dijous
de 10:00 a 14:00h
i de 16:30 a 19:00h

Telèfon: 688 920 377

Més informació

Escriu a: secretaria@cordada.org

Segueix-nos

icon-instagram

Els nostres guies estan inscrits al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya
i disposen de les titulacions oficials corresponents
2020 © Cordada, A.E.E - Gestionat amb WordPress - Dissenyat i implementat per Jambuling

Hola! Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir continguts d'interès. Vols saber més?

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close