Cordada A.E.E.

Blog dels socis

Croniques

La primera aventura post-confinament de Cordada

Lourdes Padrós | 16 maig 2020 | 4 Comentaris »

LA PRIMERA AVENTURA POST-CONFINAMENT DE CORDADA.

“CAMINANTE, NO HAY CAMINO…” n’és el títol. Tots coneixem la continuació del poema i, més enllà, el seu missatge per a la vida. I qui ens havia de dir que caminaríem AQUEST camí!

Doncs bé, després de dos mesos de no poder fer literalment cap camí, per fi podem sortir a l’aire lliure… municipal, és clar. Per aquest primer cap de setmana de maig, la ment d’en Josep ha maquinat una aventureta per posar una mica de xispa als tòpics de caminar, córrer o anar amb bicicleta. Ens proposa una autèntica gimcana que té per objectiu trobar uns baguls de l’edat mitjana -bé, són carcasses de cassette del segle…, no sé, molt antigues- que contenen la pista per poder trobar la següent. En total, 5 caixetes amagades enmig de la natura salvatge. Per trobar-les cal dominar el tema de la brúixola i el google maps, de manera que l’aventura no és apta per principiants de la muntanya.

És la primera sortida en 2 mesos i apuntem alt: la Serra de Collserola. Però ens sentim súper motivats, tenim bon material, hem entrenat… És un repte. Al final, el grup som la Rosa, en Josep Maria, l’Alba, la Marta, l’Imma, en Jordi i la Lourdes. Anirem tots caminant, menys en Jordi, que fa la ruta en bicicleta.

Hem quedat ben d’hora perquè només disposem de 4 hores de legalitat per dur a terme l’aventura i tornar a casa sense multa! Uns quants ja ens la juguem anant en metro fins al punt de sortida, però ens agrada córrer el risc.

Tot a punt i sortim junts -bé, separats 2 metres si fa no fa- de Roquetes amb les indicacions per cercar la primera caixa, que es troba prop d’una ginesta -ostres, també s’ha de saber botànica, tu!-. La trobem i desxifrem l’enigma! Superada la primera prova, agafem confiança i ens animem per la caixa 2, que està amagada sota un marfull, toma!

Aquest cop sí que ens enfilem amunt. I també deixem Barcelona per endinsar-nos a la salvatge serra de Collserola. Es nota que ens envolta la natura, perquè comencem a veure bestioles, colles i colles de bípedes a peu i sobre rodes de tota mena. Tants que costa mantenir la distància dels 2 metres, fa por i tot.

Finalment trobem el marfull, la caixa, la Marta (que ignoràvem que també participava i que ha començat abans que nosaltres), en Jordi i la seva bici. Anem a la recerca de la caixa 3! Ara sí, bastant animats perquè veiem que ens en sortim.

En Jordi ens precedeix a ritme de bicicleta i ens deixa enrere. Després, ens assabentem que ha tingut problemes per trobar la caixa següent, perquè les indicacions eren errònies. En Josep, que fins ara havia demostrat tenir bons coneixements de plantes catalanes, aquí comet una errada en posar “alzina” per comptes de “cirerer d’arboç”. I, es clar, això li fa perdre a en Jordi força temps. Per sort, quan arribem nosaltres, ja ens han advertit de l’error i no ens costa tant de trobar.

Ara tenim noticies de l’Imma que, independent i atrevida com sempre, ha pujat al Tibidabo i fa la ruta inversa. O sigui que, si no ens perdem, ens haurem de creuar en algun moment. Anem per la caixa 4 i el temps passa massa depressa. A veure si ens hem de quedar a fer vivac!

A bon ritme i procurant no ser atropellats sense misericòrdia pels ciclistes que enyoren el velòdrom, arribem al punt on hi ha la caixa 4, als peus d’un cable tensor. No hi ha problemes per distingir el cable, però el més curiós és que, a part de la nostra caixa, en trobem una altra allà al costat, una capseta metal.lica segellada amb celo -quin yuyu-. ¿Una altra gimcana, potser?

L’Imma ens ha comunicat per whatsapp que ha abandonat. Ja portava un bon tute i molt prudentment, se’n torna a casa. Avui no ens trobarem, doncs.

Seguim, només queda una caixa. Per desgràcia, només queden 5 minuts, també. I en necessitem un centenar més, de minuts. Però siguem positius: la part bona és que la gentada s’ha esfumat i ja no hem de patir pels ciclistes bojos. I a més, tot el camí és de baixada, o sigui que anem ràpid, ràpid. Aviat arribem a l’última caixa, ja en territori urbà, prop de Vall d’Hebron. La trobem, prova superada!

Som uns cracks! I uns il.legals totals, però almenys no hem hagut d’improvisar un vivac. Ens acomiadem súper contents i realitzats. És increïble com omple la companyia i l’aire lliure després de passar aquests mesos amb el contacte tan limitat! Ens ho hem passat molt bé, volem repetir. Que llunyanes s’albiren les sortides al Pirineu, però quanta imaginació hem posat avui en aquesta petita aventura per poder gaudir-la a tope!

4 Comentaris

  1. Josep Escruela ha dit:

    Ha estat divertit muntar-la i seguir-vos “on line” també…

    Paradoxalment al mateix temps que vosaltres gaudiu de l’aventureta jo “hem quedo a casa” (que tip que estic d’aquest mantra). no hem fiava de poder-vos assessorar a tots i totes sense estar davant l’ordinador.

    M’he divertit molt rient de Jordi que malgrat que anava en bici, ha estat atrapat pels dos grupets de peatons… a la segona caixeta…

    De lo de l’alzina o cirerer d’arboç… he de dir si es confirma l’errada (hi tornaré… i tant!), no tenia cireres!…. no cola oi?

    Lo millor de tot l’avaluació que us demanava al trobar la 5a caixeta… Tots us ho heu passat súper be!

    Ens hem oblidat per una estona de lo que estem patint… Be, una miqueta perquè el rellotge ha corregut massa de presa…Haurem de seguir entrenant! O a còrrer de la mateixa manera que ho fèiem davant dels grisos… I és que… desgraciadament hi ha coses que no canvien més que de color…

    PD: Lourdes, el joc era apte per a tothom… de fet algunes la brúixola va quedar clar que no saben com va! he he… S’hauran motivat a aprendre’n?

  2. Jordi ha dit:

    A veure, avui he tornat a passar per estar segur de que l’alzina era un cirerer d’arboç i si, ho és!
    Però que seria de les sortides sense aquestes petites coses!
    Esperem fer més coses aviat! !!

  3. Imma ha dit:

    Lourdes, quina llàstima no trobar-nos. A veure si a la propera ho aconseguim. Jo no vaig trobar ni la caixa 4, ni la 3, ni al Jordi, ni als caminats…jeje. Segur vaig quedar camuflada en mitg de la marabunta de ciclistes i caminants. Això vol dir que hi hem de tornar. Gràcies Josep per montar aquesta activitat i fer que passessim una bona estona.

  4. Lourdes Padrós ha dit:

    A veure la crònica de la segona aventura!
    Jo no he pogut venir aquest cop, però espero ser-hi per la propera.

Deixa un comentari


*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

 

Aquí ens trobaràs

Ateneu l’Harmonia
c/ Sant Adrià 20 (Sant Andreu)
08030 BARCELONA

Gestió

– Visites i gestions
– Servei d’assessorament tècnic
– Servei de biblioteca

Cal concertar cita prèviament (estem treballant per a donar-vos un bon servei)

Atenció telefònica

de dilluns a dijous
de 10:00 a 14:00h
i de 16:30 a 19:00h

Telèfon: 688 920 377

Més informació

Escriu a: secretaria@cordada.org

Segueix-nos

icon-instagram

Els nostres guies estan inscrits al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya
i disposen de les titulacions oficials corresponents
2020 © Cordada, A.E.E - Gestionat amb WordPress - Dissenyat i implementat per Jambuling

Hola! Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir continguts d'interès. Vols saber més?

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close