Cordada A.E.E.

Blog dels socis

Croniques

La maleïda comba i el maleït excés de confiança! (o de com “l’agüelu” també la caga!)

Josep Escruela | 20 Juny 2019 | 2 Comentaris »

Trempat per les darreres conquestes dels companys cordadencs a Ordesa, no se m’acut altra cosa que “piar” que tinc pendent una via “xula” a la paret de diables, la “libertad condicional”, que han reequipat fa poc…

L’Edu “pica” i ja triguem a trobar data!. El 19 de juny cap a les 10,30 ens estem equipant al peu del camí d’aproximació, ens ho prenem amb calma, a aquesta paret se sol entrar cap a les 12, per tenir moltes hores a l’ombra, ja que està encarada a nord est.

L’aproximació la fem mooolt xino xano, perquè dins de l’ampli ventall de tonteries logístiques, portem nomes un litre d’aigua per cap i fa una calor molt important.

Arribem al peu de via sense més entrebancs i cap a dos quarts de 12 l’Edu es disposa a fer els dos primers llargs que em d’empalmar, tal com es recomana. Per metres de corda no serà, ja que, com ja comença a ser un clàssic cada cop que fem alguna cosa junts, no em coordinat be el tema i ens veiem obligats a tirar d’un 60 d’esportiva. A més de costós en termes de pes i maniobres, afegim més compromís… lo d’abandonar… com que serà molt complicat amb una sola corda.

L’inici de la via està força guarret i la roca es bastant mediocre. Es comença trepant ajudant-se d’un arbre fins a arribar al primer parabolt. Des d’allà s’ha de seguir ja nomes per la roca en un pas que li donen 6a (que es queda curt en graduació) per a flanquejar a la dreta a cercar el diedre herbós i de mala pinta.

Com la roca està com està, l’Edu fa caure algun regalet i em desplaço prudentment fora de la línia gravitatòria dels petits projectils. I aquí ve el primer FALLO, m’allunyo de la paret uns 5/6 metrets per estar còmodament recolzat en un arbret, i és que clar, l’Edu no caurà en un llarg de 6a!

Com entre les dues primeres assegurances i jo hi un munt de corda, la comba es gran i a més de forma obligatòria, perquè si la tenso més repercuteix directament a Edu, que notarà que li tira cap avall; quan vas de primer no hi ha res mes molest que sentir com la corda no et deixa avançar…

I clar…, com que l’Edu no caurà en un llarg així, el relax és el que és… i no prevec cap pla B de saltar avall per reduir metres de caiguda en cas de necessitat. MEEEEC, segon error.

De cop i volta Edu està volant avall, alguna pressa deu haver saltat quan ja semblava que lo difícil estava fet… i cau i cau i cau… tinc la corda perfectament agafada.. perquè no para!!??, massa comba agüelu!!!

En fi, el que podien haver estat uns 5 metres de caiguda, esdevenen 9 ben bons i sort tenim que no impacta de forma violenta contra un bloc que sobre surt. Tot i així, a més de l’ensurt monumental, s’endú un fort cop al genoll i rascades diverses.

Moments de respirar… Li dic que si només es el cop i vol que fem la via, tiro jo. L’Edu diu que no, que tira ell, que espera que passin els dolors… Quins collons!.

Analitzem les meves errades, em venen a la memòria imatges de caigudes ja comentades al nostre grup de whatsapp!, l’ excés de confiança es paga ben car! Saps el que s’ha de fer i no s’ha de fer… però et relaxes!

Em col·loco de nou a la vertical de la via, més escorat a l’esquerra de la línia de caiguda de pedres, no hi haurà mes comba que l’estrictament necessària, com ha de ser!.

Edu comença de nou i va resolent… quan ja porta una bona estona encara es queixa de que com que li ha agafat por, “va massa lent”. Li dic que ja fa més que prou de tirar amunt i de primer!

Mentre tant tinc molts minuts per a reflexionar i penso que he de fer aquesta crònica… sempre explico que fins al més expert comet errades i cal que aquestes es gravin “a sang i foc” per a no repetir-les. A més d’un “mea culpa” en públic, si serveix als altres, millor!

La corda s’està acabant… aquest s’ha passat la segona reunió… i li faig notar que te tota la pinta…

l’Edu, tant concentrat en anar seguint els parabolts i en anar comprovant la fiabilitat de cada presa, efectivament confirma que se l’ha passat. Per sort el nostre 60 dona perquè es torni a despenjar fins a la R, com diria l’amic Jordi, “si es que todo son ventajas”!

Per fi em poso en marxa… de coco vaig bastant malament, estic fred, la roca no ajuda i després del primer vol que amb la quantitat de corda estesa ja te gràcia (en aquest llarg si no pagues el peatge de volar almenys una vegada, no pots seguir), trec el pedalillo i supero el flanqueig del “6a”. La resta del llarg, amb la fissura plena de vegetació i d’una verticalitat que no afluixa, el pateixo de valent.

Com que els primers 10 metres del segon llarg ja me’ls ha fet el company, vaig amb la corda per dalt per començar… ja està be, a veure si recupero sensacions.

Com que allà on s’ha quedat comença la festa de veritat, un 6b+… ho tinc fàcil, a pedalejar!, i be, vaig fent, amb ajuda de la pànic!, quin gran invent!. Però be, no regalen res i tot i així l’acabo ben cansadet.

El tercer llarg, el de 7a, tal com anem, està clar que es violentarà tot el que faci falta… anem tant lents que la cosa pinta que si seguim així, sortim amb frontalillo… perquè.. el portes oi?… doncs no… MEEEC, error!, menys mal que jo si que en això he fet be els deures… però nomes garanteix la feina al primer de cordada… hem de sortir amb llum si o si i ens queda “toda una vida…”

Aquest deu ser el llarg de 6b obligat i l’Edu resol amb molta competència, no s’espera menys del reitó!

El següent llarg ja és més fàcil, al nivell de l’agüelu… només 6a… doncs be… un cop posat a la feina, diria que he fet 6as més fàcils que aquest!, joder! Per acabar el meu torn he d’enllaçar amb un tros de la GAM… que ja conec, de roca ben precària.  Aquesta R de la GAM, te anella per a rapelar… quines males idees que em venen al cap… ens queda molt, queda molt poca aigua, nomes un frontal… Però la imatge de fer ràpels de fortuna, perquè la corda no dona… esborra els mals pensaments… hem de sortir per dalt!!

Arriba l’Edu remugant de la qualitat de la roca dels darrers metres… “has passat volant per aquí?…

Li toca a ell el primer llarg d’artifo, cap problema, però es una progressió lenta i esgotadora.

A mi em tocarà fer aquest i el següent, el del sostre, seguits… olé, com vaig tant sobrat de forces! i hi ha la sortida del sostre de 5+, que visto lo visto… en fi.

Però, be, resolem els dos d’artifo en un temps suposo que raonable… Ara be un altre de 6a que li toca al fiera… i s’ho treu en un pim pam, clar!

De segon vaig fent, però se’m trenca una presa de peu i tornem als nervis… A més m’agafen inicis de rampes a les cames braços i dits…la deshidratació es paga molt cara.

Arrossegant-me, arribo a la R… Ja només queda un llarg llarg… de 50 metres teòrics i màxim 5+. Vinga noi, fota-li… Les assegurances allunyen un munt… quan ja porto molts metres sense posar res, trobo un forat en el que m’entra l’alien vermell “a cañon”, i per la llei de Murphi, que sembla que avui m’acompanya tot el dia, just desprès trobo la R intermitja que ens hem de saltar…però ben a la dreta…benvinguts a la festa del fregament de corda!

Segueixo amunt amb un dolor de peus que es comença a fer insuportable i Murphi m’obsequia amb un nou regalet, de 50 metres res de res, ja estic arribant al final del nostre 60 i no arribo a la R!

Estirant molt de la corda (calculo que Edu deu estar desmuntant per sortir a l’ensamble i no me’n dona més), aconsegueixo atansar-me prou a la R com per xapar la pànic, Bien!

Col·loco la microtràxion i quan per fi tinc corda segueixo amunt, que queda el llarg “extra” que no surt a les ressenyes, però que s’ha d’escalar; no val a badar, a veure si podem baixar amb llum!

Serien cap a les 9 del vespre que estem al cim, no fem ni foto, volem tirar avall a corre cuita! A les 21,59, ara si, ens fem la foto al cotxe, no ha calgut frontal, pels pèls!

Estem rebentats, però contents, hem salvat un munt d’entrebancs i em triomfat, en un “viote”, que no era un joc de nens.  Ara a pensar en noves aventures i en no repetir tantes errades, que ja no tenim edat!!!

Veure les fotos

2 Comentaris

  1. Jose Soler ha dit:

    Felicidades!! A ver si me vas a romper al company…
    Si es que no estamos por lo que hay que estar.
    Le habrás metido caña para que haga la crónica de Ordesa, no?
    Bueno, todo ha salido bien al final y viote a la saca.

  2. Gemma ha dit:

    Ha sigut un gaudi el relat d,aquesta crónica d,una emocionant
    ascensió.
    T,encoratxo Josep a que continuiis amb les cróniques de les vostres gestes I ho publiquis en format llibre!!
    Salutacions.

Deixa un comentari


*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

 

Aquí ens trobaràs

Ateneu l’Harmonia
c/ Sant Adrià 20 (Sant Andreu)
08030 BARCELONA

Gestió

– Visites i gestions
– Servei d’assessorament tècnic
– Servei de biblioteca

Cal concertar cita prèviament (estem treballant per a donar-vos un bon servei)

Atenció telefònica

de dilluns a dijous
de 10:00 a 14:00h
i de 16:30 a 19:00h

Telèfon: 688 920 377

Més informació

Escriu a: secretaria@cordada.org

Segueix-nos

icon-instagram

Els nostres guies estan inscrits al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya
i disposen de les titulacions oficials corresponents
2019 © Cordada, A.E.E - Gestionat amb WordPress - Dissenyat i implementat per Jambuling

Hola! Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir continguts d'interès. Vols saber més?

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close