Cordada A.E.E.

Blog dels socis

Croniques

Goulotte Quintana a la Oest del Taillon

Jesus Altemir | 31 Maig 2019 | No hi ha comentaris »

Goulotte Quintana a la Oest del Taillon
amb Josep i David, desde Bujaruelo, el 29 i 30 deMaig de 2019.

29/5 1000m desnivell amb motxiles plenes, cordes, ferros i tenda.
30/5 400m desn.+ 300m D+  amb gel i 1.700m descens ben carregats.

Després d’un avis d’en Josep, vaig apuntar-me a aquesta aventura, i he de reconèixer que no vaig mirar massa en quin fregao em
posava, però tenint dies lliures i la oest del Taillon en oferta… i en vista que el mestre m’havia triat com apte, vaig apuntar-me a
cegues, i aixó va ser una sort, si hagués mirat, hauria dubtat…. i aixó no ajuda.

Preparo la motxilla un dia abans, no falta res, tot dintre, doncs a dormir, que demà sortim a les 6.30h.
Però una por em desvetlla, havia pesat la motxilla, 18,5Kg, caldria afegir-li quilo i mig de tenda per cap…20 kg.
Aquest monstre em trenca la son i em fa repassar el”nofaltares” i es que sobra mooolt, així que refaig motxilla en altre petita (50l.) i ja puc dormir sense malsons.

Com hem quedat, recullo a Josep a St. Vicens, prop de casa i amb la berlingo amunt anem a Tàrrega on ens espera en David i
seguim direcció Lleida.

Un ocellot mes gran que una garsa en vol rasant a l’autovia, s’esclafa contra el cotxe a km llançat i després de l’ensurt queda el retrovisor trencat, però per sort, penjat del cable interior de regular-lo, quan podem parem a una benzinera i el podem apanyar amb cinta americana i algun cordinillo i ens aguantarà tot el viatge.

Ignoro si la meva assegurança cobreix el suïcidi d’ocellots, però en cas contrari haure de reclamar als hereus del bitxo els desperfectes, no esta be fer vols rasants a l’autovia sense equip de protecció ni senyalitzar la zona… aquests animals van a la seva.

Ja arribats a Torla lo que ens preocupa es que fa vent, dubtem si serà viable dormir a la tenda, la meteo no es massa clara en el tema.  Arribats al refu de Bujaruelo llegim un parte penjat on afirma que a la nit pararà el vent i regelarà amb una nit d’estels… Comprem Ja!

Abracem aquest pronòstic com veritat divina i enfilem cap al port de Bujaruelo pensant en fixar-nos si a la tarda va amainant i en cas contrari podríem dormir a la cabana, a 1.800m. Per sort va afluixant el vent i un cop al port encara seguim 250 m mes amunt fins al plató a peu del circ Taillon i Gabietos.

Un lloc arrecerat, a 2.300m aprox, amb unes vistes increïbles on el mestre emplaça la tenda a un lloc planet, amb les vores sense neu, on si para el vent, estarem de luxe.

Un cop muntada la tenda, amb una mica de vent, ens comencem a acomodar i per assegurar-nos no esgotar el gas, enlloc de fondre neu en Josep baixa vora el coll a portar-nos el màxim d’aigua que permeten les nostres ampolles, mentre nosaltres gaudim de les vistes amb un dia clar d’aire net.

Cap a 18:30 ja entrem a la tenda, per no patir vent i el fred, fem una mica de sopar i provem de descansar el màxim, ens haurem d’aixecar a 3:30h, per ser a peu de via d’hora.

A la tenda estem molt be, encara que es d’estiu i ventila massa per una nit sota zero, però també depen del sac, i si no fos pel soroll del vent, que no va parar del tot fins ben entrada la nit, hauriem passat una nit de pel·lícula… algú també diu que jo roncava, no ho creieu, malsons, deliris de l’alçada.

Així comencem passades les 5:00h a guanyar el desnivell per plaques prou verticals, regelades i amb frontal fins que va clarejant i arribem a peu de via amb el dia ja aixecat.

Davant nostre la cascada es ben formada, amb trams de gel viu, fa fred però no vent, i un cop preparats i encordats surt amunt lo nostre guia tirant llarg amunt amb bon ritme.

Quan notem que para massa ja patim pensant en algun tram infernal que ens depara la via.

El primers i segon llargs son impressionants, primer una rampa ben dreta regelada i després ressalts encara mes verticals amb gel viu. Hi han trams prou exigents de piolet tracció.

Pot ser el tacte del gel ens intimida, per manca de tracte amb ell, però en realitat agafa mes del que creus i amb la corda per dalt pots fer intents, fer renecs, cridar i tornar a provar fins que acabes passant el tram.

Els següents llargs alternen pasos exigents amb gel i mixte amb trams de canal que deixa recuperar l’alè mentre va tombant la verticalitat  i així, amb algun embolic de cordes a la reunió i pressionats pel temps que va corrent, anem guanyant metres i llargs fins a assolir la sortida de la via, ben a prop del cim on ens espera Josep assegurat-nos sota el sol.

Si ja semblava tot fet podíem estar contents, però el descens pel circ cap a la tenda havia de passar per un flanqueig en descens diagonal per plaques de neu massa dura, verticals i amb bon pati que farem en lliure de cara a la paret.

En Josep confia que les condicions de la neu i les nostres habilitats tècniques fan prou segur aquest descens i estalviem temps de treure la corda, i la veritat es que ell confia mes que jo en la meva capacitat i desprès de molt patir la verticalitat i el mal de peus acabem assolint zones mes planes i segures sense cap ensurt, i cadascú al seu ritme arribem a plegar la tenda, tornem a carregar tot a les motxilles i camí avall, que encara ens queden 1000 m de descens dels  1.800 m totals, fins al cotxe.

Torna a aparèixer el monstre de la motxilla molt carregada i s’ajunta amb el sàdic torturador de peus que viu dintre de les botes rígides i es dediquen a gaudir del meu patiment mentre jo faig fotos dels magnífics paisatges de la baixada i rera 14 hores d’activitat nonstop travesso el pont de pedra com qui entra al paradís després d’un turment inhumà i arribem a la furgo vora 18:30h, ideal per enfilar carretera avall i arribar a casa seva cadascú vora le 23h aprox.

Per arribar a casa desmanegats però contents d’haver assolit aquesta goulotte que tan ens ha costat com es de maquíssima,
i ja es mereix guanyar-la amb tan d’esforç per poder-la valorar com es mereix.

I tot aixó no hagués estat possible sense el meu company David i sense el nostre superguia del mon mundial, en Josep… i
sense la meva prèvia desinformació irresponsable, sort tinc de tenir-les, les tres.

 

VEURE FOTOS

Deixa un comentari


*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

 

Aquí ens trobaràs

Ateneu l’Harmonia
c/ Sant Adrià 20 (Sant Andreu)
08030 BARCELONA

Gestió

– Visites i gestions
– Servei d’assessorament tècnic
– Servei de biblioteca

Cal concertar cita prèviament (estem treballant per a donar-vos un bon servei)

Atenció telefònica

de dilluns a dijous
de 10:00 a 14:00h
i de 16:30 a 19:00h

Telèfon: 688 920 377

Més informació

Escriu a: secretaria@cordada.org

Segueix-nos

icon-instagram

Els nostres guies estan inscrits al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya
i disposen de les titulacions oficials corresponents
2019 © Cordada, A.E.E - Gestionat amb WordPress - Dissenyat i implementat per Jambuling

Hola! Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir continguts d'interès. Vols saber més?

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close