Vull compartir amb vosaltres la meva valoració d’aquesta cursa-caminada solidària. Sobretot perquè crec que pot ser útil als equips que es puguin plantejar aquest repte en futures edicions.
La crònica ja la farà en Gerard o en Jose Soler, que van completar els 100Km.
La part econòmica:
El primer repte a assolir era recaptar els 1700€ necessaris (200 per a la inscripció de l’equip + els 1500 de l’aportació a Intermón)
Ens varem mobilitzar i varem saber aplegar forces en torn a l’assoliment d’aquesta fita. A part del nostre compromís econòmic particular i el dels nostres familiars i amics personals, hem de destacar que molta, molta gent del club ha fet petites aportacions. (Agraïment especial a la Núria pel seu suport en aquest apartat)
També va ajudar que aquest any ens va tocar un petit premi de la loteria de Nadal, i molts dels agraciats van cedir part del premi a aquesta guardiola solidària.
Tenim un romanent de samarretes (disseny de l’Edu, gràcies!!) que s’aniran venent i per aixó, la recaptació per a l’equip 2014, ja ha començat. Esperem que tornem a triomfar en aquest repte, recollint els calerons amb més temps de marge.
L’equip de suport:
La tria dels voluntaris (Elena i Montse) va estar molt be, amb l’afegit que gràcies a que l’Elena és Quiro-massatgista, ens va “arreglar” en diverses ocasions. Gràcies guapísimes!

També ens van acompanyar a caminar i ens van ajudar, els pares d’en Gerard, la Trinidad i l’Angel, i unes amigues de la Montse i en Josep (Mercedes i Elena).
Per a l’any que be, seria recomanable que l’equip de suport fos de 3/4 persones (2 d’elles amb carnet de conduir), i viatjar amb 2 vehicles. Aixó permet que, si volen, els qui donen suport logístic poden fer també trams caminant i així s’ho passen millor. Per a l’equip oficial, crec que també es molt positiu ja que donen caliu.
També cal preveure quan descansa i dorm l’equip de suport.
L’equip de caminadors
Pel que fa als corredors, de cara a properes edicions, és important que:
- Tot l’equip tingui clar que l’objectiu principal es que tots acabin la caminada, independentment dels temps que sigui necessari emprar.
- Que el ritme i parades han de ser els de la persona que vagi més lenta i per a facilitar-ho, aquesta persona hauria d’anar endavant i els altres al costat o al darrere.
- Abans de configurar l’equip, ha d’existir una sintonia total del grup respecte a aquest funcionament pel que fa als objectius (temps de realització) i estratègia de la caminada: previsió de si es dorm i on, temps de les parades, etc.).
Estratègia
El primer objectiu ha de ser només patir pel cansament. Fer-se mal i haver d’arrossegar una lesió la resta de la caminada és molt dur i potser que no cal, oi?.
La meva recomanació és que es fixi una velocitat màxima de 5 Km /h de ritme promig i que es faci parada per a dormir al poliesportiu de Girona (Km 56) o si es va mes o menys be, al de Cassà de la Selva (Km 71,3). Arribar a l’hora de dormir sense fer-se mal.
La part nocturna es fa mooolt pesada, més val fer un bon massatge recuperador abans d’anar a dormir. A aquesta parada dornar-li unes 5h +/-
Resum: 100 Km a 5 Km/h de promig = 20 h de caminada efectiva + 5h de la parada x dormir = 25h i queden 7 hores de marge per les altres parades i arribar màxim a les 18h del tancament de control final de St. Feliu de Guíxols.
Insisteixo en la necessitat de que tot l’equip estigui d’acord, abans d’inscriure’s a la prova, així la caminada es fa agradable i harmoniosa.
Alimentació
Als controls tens begudes fredes i fruita. A Girona tens també pasta. A Cassà i Llagostera hi ha beguda calenta (caldo).
Si es decideix arribar a Cassà (recomanable perquè ja tens més avançat i perquè es més tranquil que Girona), s’ha de preveure una parada a mig camí per avituallament i descans, més o menys entre Quart-Llambrilles
Nosaltres varem portar menjar variat i diferent al que dona la organització: pollastre arrebossat, truites de patates, entrepants, galetes cafè i llet de soja.
Equipament
Cal tenir present que a la nit i de matinada pot fer fred, mols caminadors no varem tenir prou en compte aquest tema, per tant, roba d’abric, guants i protecció pel cap no poden faltar.
Infraestructures
Estaria molt be que l’equip de suport tingues taula i cadires per poder fer les parades de descans mes agradables. Cafetera, fogonet i estris per escalfar.
Preparació psicològica
No estaria de més preveure com afrontar moments de desànim o cansament fort, per tal de contrarestar-los psicològicament (bateria d’acudits, explicar històries, etc.). Si es fa el “silenci” els Km es fan mooolt mes pesats, es com quan algú condueix i tothom s’adorm i la diferència amb que algú doni conversa animada...en un pim pam estàs a lloc!
També preveure paraules d’ànim als altres equips que avancem (sobre tot i es veu a algú que va malament). I un frase divertida pels equips que ens avancin. El mantenir un bon ambient a la “cursa” és obligació i responsabilitat de tots. Que t’avanci un grup que no parlen entre ells i que ni et diuen adéu fa bastant pal...No hem de fer el mateix.
En aquests sentit els “visitants” que venen a veure’t a un control o que fan un trajecte de la caminada fan un gran paper, ja que aporten “aire fresc” al grup.
Cordada solidària 2014
Caldria perfilar qui composarà l'equip del 2014, lo seu seria que la gent interessada comencés a dir-ho i si hi ha mes interessats/des que places, haurem d'estudiar la forma de fer la selecció. Vinga animeu-vos! l'Equip encara no ha assolit el repte de fer arribar a tots els membres a la meta!