La Cristina ens ha deixat

[Secretaria]

Amics i amigues de Cordada; avui és un dia extraordinàriament trist per a tots nosaltres; Cristina GG ha patit un accident mortal escalant a Montserrat.

Alguns de vosaltres la coneixíeu poquet, als cursets o a les sortides, o potser la vau veure al darrer sopar d'homenatge al voluntariat; el seu pas per Cordada ha estat discret però ben carregat d'emotivitat.

I és que la Cristina era això: una persona que trasmetía ganes de viure... simpàtica, riallera, molt carinyosa. Era fàcil estimar-la i no serà fàcil assimilar la seva pérdua.

Aquest és el seu blog: http://pitucris.blogspot.com/

Ja informarem de més dades en referència al seu comiat definitiu.

Estem trencats de dolor.

[Montse Escruela]

A tots els amics, familiars i coneguts de la Cristina, us acompanyo sincerament en el sentiment i comparteixo amb vosaltres el dolor de la seva pèrdua.

Signa:Una sòcia que viu intensament Cordada des de la llunyania.

[Albert Argelaguet]

Avui es un dia molt trist per tots els escladors que coneixien a la Cristina, no tinc paraules per descriure el que ha passat.

http://www.adn.es/local/barcelona/20080 ... rat-escala...

Per tots aquells que vulgueu dir-li un ultim ADEU, estará avui a la tarda a:

http://www.l-h.cat/detallEquipament.asp ... 89799&id=2

[Eduard Català]

Es una gran perdua...es un buit dins nostre per tots els que l'hem conegut..., una gran persona, i era una gran escaladora...avui es un dia molt trist...

un record per ella...

edu'x

[Gerard Donis]

Fa poc q ens coneixiem, però ha estat tan intens... i tan breu! Ens quedaran tantes coses per fer.
Notaré a faltar tant les teves rialles i les anades i vingudes amb el bicing.

un pto
muaks!

[Toni Torredemer]

No ploreu sobre la meva tomba,
ja no estic allà, no estic dormida

Soc un miler de vents que bufen
Soc el diamant que brilla a la neu
Soc la llum del sol sobre el blat madur
Soc la suau pluja de la tardor

Quan despertes en la quietud de la matinada,
soc el rumor de les ales dels ocells
que volen ràpida i silenciosament en cercles.
Soc les estrelles que brillen per la nit.

[Carles Sanchez]

Fa poquet que la conexia personalment , tot i que sempre havia sentit a parlar ja que anava amb la colla del meu germa...

transmetia un bon rotllo brutal...

El meu sincer condol per la familia , i al Raul que espero que aviat es recuperi.

Anims..

[Jordi Porta]

Alguna vegada vem coincidir escalant.M'he quedat absolutment en blanc al coneixer la noticia.Encara no sé què dir, de fet no hi ha gran cosa a dir, es sent pena, molta pena.

[Lluis Rivera]

La injusticia de la vida nos ha aplastado el corazón de un sólo golpe. Inmenso és el vacío de tu pérdida.

Un besito guapa!!!!

[Secretaria]

La Junta i la secretaria de Cordada, en nombre de todos los socios de la entidad, mandamos un fuerte abrazo a los familiares y amigos de Cristina.
Ante una perdida como esta ,es dificil encontrar las palabras que justifiquen la injusticia, que anestesien el dolor, que nos den fuerzas ante la impotencia.
Solo el amor y el cariño pueden, de alguna manera, consolar en parte nuestra angustia.
Esta tarde en el tanatorio, habia mucho dolor y mucha tristeza, pero habia tambien mucho amor hacia Cristina de todos los que estabamos allí.
Esperamos que este cariño sirva, sino para llenar el vacio que nos ha dejado Cris , al menos para que sus padres y todos los que la quieren sepan que no estan solos ante su perdida.

A ti Cris, un beso muy fuerte, siempre estaras con nosotros, en el aire, en la roca y en el alma.

MAÑANA DIA 22 DE JULIO se realizara el Funeral , a las 16 horas en el Tanatori de lHospitalet.
Gran via de l' Hospitalet 164

metro linea 1 ( Hospital de Bellvitge + autobus LH1 o LH2.) o unos 10 minutos andando desde el Hospital de Bellvitge.

[Josep Antoni Bermudo]

M'acabo d'enterar a través de la Moi... m'he quedat planxat...La coneixia des de feia poc, a la trobada, però és difícil pensar com una persona amb tanta energia i il.lusió ens deixi d'aquesta manera. Al final no es recorden les muntanyes, sino les persones ...

Ànim a la família, a Raúl, a Gerard, ...

[Josep Escruela]

Benvolguts amics, he pensat en obrir una via o una variant dedicada a Cristina per tal que les persones que vulguin realitzar-la puguin gaudir de l'escalada sense necessitat d'arriscar la vida de forma tan extrema com ara per ara passa a la easy ryder. Espero poder trobar una part de la paret que faci possible evitar els trams extraordinàriament exposats d'aquesta via i evitar així accidents tan greus.

M'agradaría que fessim un treball en equip de tots els amics de Cordada, per lo que us convido a participar-ne activament.

Per altra banda he fet una carta per a enviar a la FEEC i al Vèrtex per tal de crear unes normes d'homologació de vies d'escalada per tal de minimitzar les possibilitats que fets tan lamentables com aquest es tornin a produir. També m'agradaría fer extensiva a tothom la signatura d'aquesta carta (oberta a modificacions, evidentment), i per això, si voleu, us la envio al vostre correu personal; escribiu un correu a secretaria@cordada.

Gràcies a tots per estar tan units en aquests moments tan dolorosos.

[Secretaria]

El proper dissabte 2 d'agost es llençaran les sendres de Cristina a Montserrat, tal com ella volia.

L'acte consistirà en fer una caminada fins al collet del Cavall Bernat, on es farà la cerimonia; es pot pujar amb el cremallera de St Joan i després caminar 1h o be pujar directament des del Monestir (1h 30' - 2h)

Simultàniament hi haurà escaladors/es que pujaran al Cavall, escalant.

Pels qui vulguin venir a despedir-la i a fer costat a la família, quedem a la porta de l'estació Renfe de St Andreu Arenal a les 8.00. Millor si podeu comunicar-ho a secretaria@cordada.org, per tal de coordinar el desplaçament.

[Josep Escruela]

Ahir varem dir el darrer adéu a Cristina; més de 40 persones, entre amics i familiars ens varem aplegar al cavall bernat.

Una bona colla va pujar al cim del cavall (escalant) i des d’allà van llençar les cendres que ara resten disperses per cada racó de la muntanya.

Però el seu esperit ja hi era, es va quedar a viure el mateix dia 20 de juliol, el varem sentir ben a prop nostre mentre obríem la seva via a la paret de l’aeri; ens va encoratjar a cada pas, a seguir cap a munt, a fer-ho bonic.

Cada vegada que fem la seva via reviurem el seu somriure; així doncs, Cristina sempre serà amb nosaltres.

[Marc Vela]

M'he quedat glaçat en tornar de vacances i assabentar-me de la terrible noticia. No puc deixar de pensar-hi.
Amb la Cristina només varem coincidir un cop, al sopar del voluntariat, però jo la coneixia de feia temps a través del seu blog. Transmetia tanta il·lusió i bon rotllo...
El meu condol a familiars i amics, i especialment Gerard, una abraçada ben forta i molts ànims. Saps que aquí ens tens per al que necesitis.