Comencem amb molta força i amb una gran ajuda dels amics i de tot el club de Cordada. Per part nostra comencem a quedar sovint per entrenar plegats i així anar una mica preparats. Però entre algunes lesions, la feina, la neu i altres factors, les últimes setmanes afluixem força. El dia abans de la cursa ens trobem per decidir com enfrontar la cursa, doncs estem tots mig lisiats. Més que Cordada Solidaria semblem Cordada Coixa. La única cosa clara és que pararem a esmorzar a Tona per menjar-nos un bon xuxo abans del inici de la TW.
Som el Josep Escruela, el Jose Bermudo, el Jose Soler (corredors) i l'Helena i la Montse que ens faran d'equip de recolzament. Hem tingut una gran sort amb aquestes noies que tindran una paciència increïble i ens mimaran moltíssim. Fa un dia esplèndid amb bona temperatura, així que esperem que sigui una marxa agradable. A les 10 prenem la sortida a Olot, som 270 equips (unes 1100 persones) i anem una mica apretats, així que el Josep (tot i haver dit que sortíssim lents) accelera per trobar un espai on caminar còmodament. Seguirem tota la via verda fins Sant Feliu de Guixols fent parades als pobles per menjar i hidratarnos. El primer tram fa pujada però anem a un bon ritme i passa volant. A la primera baixada, de camí a Sant Feliu de Pallerols comencem amb els dubtes de si còrrer o caminar, cosa que s'allargarà fins al final de la cursa
Uns pocs tenim la teoria que si es canvia el còrrer per caminar s'estiren les cames i el camí es fa més amè. L'altre sector crec que és una forma d'esgotar-se massa ràpid. Seguirem xino xano amb l'alegria que l'Angel i la Trini (els meus pares) i l'equip de suport venen a buscar-nos per caminar plegats. Així fent grup, els kms passen volant!Primera parada seria: truita, pit de pollastre, fruits secs... només ens falta la copa i el puro! Seguim animats doncs aquest tros fa lleugera baixada. Primer avís del Bermudo que li fa mal el genoll i jo noto que la lesió dels extensors em molesta. Mal presagi, encara ens queden 80km!! En aquest tram tornarem a tenir la companyia mentre caminem dels nostres companys, però al sortir d'Amer, el Bermudo ja vaig coix. Tot i que el camí es senzill li costa caminar i tampoc és plan de prendre ibuprofeno com si fossin kellogs! (ja en portem uns quants). A Angles sobre el km 40 decideix retirar-se, no té sentit caminar 60kms més coix. Primera baixa! I jo tampoc estic fi doncs cada cop em fa més mal el turmell. Per sort, un massatge de l'Helena em posa a lloc i em treu el dolor. Això per mi fou molt important doncs estàvem els 4 amb dolors i el ànims una mica pel terra. El fet de poder caminar sense patir la següent etapa, em va donar molta seguretat en acabar-la.
El següent tram com no es gaire bonic (anem al costat de la carretera) i per provar si ens va millor les cames (i per recuperar un xic el temps perdut, perquè no dir-ho
) correm uns 40 minuts. Avancem un bona colla d'equips i arribem abans al següent avituallament (Bescanó) que l'equip de recolzament. Sort que tenim xuxeries i pernil per menjar a dojo! El Soler porta una bona estona queixant-se de dolor darrera del genoll, tornem a requerir a l'Helena Ja portem una bona quilometrada i per animar-nos ens acompanya una amiga del Josep. A més a més ens apropem a la fi de la llum, així que després de recuperar energies arranquem cap a Girona. Aquest tram torna a ser força bonic i amè, però Girona és un perill (cant de sirenes). Arribes de nit, cansat (57km) i amb el Soler amb dolor i el Josep que vol plegar, em fa por que sigui el final de la nostra aventura.
Arribem de nit, parada reglamentaria: pasta, truita, xocolata, cafè i massatge. El Soler i jo, no volem parar a dormir, així que convencem al Josep per seguir tirant fins Cassà. Per evitar que ningú es raji (literal), ens acompanyem caminant tota la colla. És genial i realment és fa més divertit. Però les noies només ens acompenyen fins a Quar, allí ens abandonen per anar a buscar la furgoneta. Aquí, de nit, amb fred i potser amb menys temes de conversa, el tram és fa més llarg. Sort q el Josep porta un repertori d'acudits!!
LLàstima no haver-hi pensat per agafar unes cartes. De totes maneres anem castigats i a 100m abans d'arribar a Cassà el Josep plega perquè li fa massa mal la cadera i no és plan de lesionar-se. Ja portava una estona aguantant-se. I el Soler esta igual. Així que ens plantegem seriosament si val la pena seguir. Encara és la 1h de la nit i ens queden 30km. O sigui tota la nit i no te ni cap ni peus d'acabar la cursa tots lesionats. El Soler decideix que pot aguantar el dolor i jo estic força millor. Així que tirem endavant amb la claredat que acabarem, peti qui peti. I a sobre el Soler guanyarà als del seu treball, jejejeD'aquí en endavant es pot resumir: fred, segons que passen com minuts i molta soledat. Entre Cassa i LLagostera se'ns fa etern!!! Anem buscant com boigos els indicadors dels kms, però no els trobem i maleïm que els pocs que hi ha estiguin tan mal col·locats! No ens creuem amb ningú i petits detalls, com un avituallament fantasma a mig camí ens omplen d'alegria. A Llagostera, parada minimalista (caldo aneto i galetes chiquilin) i endavant! Al quedar només nosaltres dos, ens ha estat més fàcil pactar com enfrontar els últims quilometres. Caminar com ens deixin les cames i fer parades petites per evitar la temptació de no seguir. El Soler porta moltes hores amb dolor i esta esgotat. Bueno i jo també, q coi! L'últim tram va ser moooooooooooooooooooolt llarg. A mi em va agradar perquè se'ns va fer de dia i ja olorava el salnitre i, això, em va donar moltes forces. Però va ser llarg. No hi havia manera d'arribar. Per sort els últims kms ens vam agrupar varis equips i el tram urbà de Sant Feliu és molt curt.
No vam fer un esprint per no vacil·lar, però si que vam tenir esma de treure'ns la roba d'abric per arribar fardant de samarreta de Cordada Solidaria. La llàstima va ser no poder arribar els 4.
Això si, tenim foto de tot l'equip (menys el Bermudo que estava dormint!!) a l'arribada.
En total 21:30 hores caminant amb més de 4 hores de parades.
L'any vinent toca arribar els 4!! SEGUR
Recomanació: entrenar el caminar en plà (nosaltres no vam fer-ho)
