El dia 16 és l'escollit i, la zona, Montserrat. La llàstima és que el Josep no podrà venir, té curset. La cosa no comença gaire bé. Uns dies abans el Bermudo es vol escaquejar perquè vol anar a Benasc a escalar en gel i, el dia abans ja ens diu "que no se si mi rodilla aguantara". El dissabte, de bon matí, quan encara no son les 6.45h em trobo amb el Soler, que ve de futbolero y amb molt mala cara. Te dues llagues al turmell que li fan mal. Ha vingut per actitud, però no vol córrer. M'acompanya en cotxe fins a Monistrol per trobar-nos amb el Jose B i esmorzar per carregar piles. Però d'esmorzar res de res perquè el bar no te pà i només en donen una mica de cafè i té. La cosa cada cop pinta pitjor i, a sobre, el Jose B. arriba tard! En fi, pagarà cafès com a bon cordadenc.
Al final el Soler, s'anima a provar, pactem que si en 10minuts li segueix fent el mateix mal, q tirarà enrere i no li posarem pegues. A les 8:15 arrenquem amb un dia tapadot i amb els ànims grisos. Anem pujant suau, caminant. Els 10 minuts passen volant. El Soler tirarà, diu que ho nota menys. OLE. La cosa s'anima! I tant si s'anima perquè el camí que anava per pista bona, s'acaba i comencen unes escales que guanyen metres a sac. Parada per treure'ns roba i gaudir de les vistes. Tots tres hem vingut molt cops a Montserrat, però mai hem pujat a peu. Estem emocionats.
Tot i que intenten impedir-me que em posi al davant, en un despiste, em col·loco al capdavant per accelerar el ritme que sembla que anem de passeig!
Escales i més escales fins arribar al Monestir. Hem trigat una mica més d'una hora i estem tots frescos. Jo volia tirar fins Sant Jeroni per camins de cabres, però els Joses em proposen fer LA VOLTA A MONTSERRAT. Em sembla fantàstic. És un bonic repte i dibuixar la ruta en el mapa fa molt de goig. Tirem cap a Sant Miquel i d'allí agafem un camí cap a Collbato. No l'hem fet mai ni portem mapa, així que aventura. Com baixa correm de valents. La llàstima es q baixa massa i no trobem cap cami q planegi. En fi, ens allunyem de la muntanya màgica i anem a parar a les pistes de Collbató. Xino xano, entre oliveres, restaurants i ciclistes anem fins al Bruc. És potser el tros mes avorrit. Passat el Bruc, la cosa enfila cap a Can Maçana. La zona es fantàstica i l'equador de la sortida. Els ànims estan a flor de pell. Les parets estan plenes d'històries pròpies: La bola del partió, la Ben-Suri-Ven, la Cadireta... Agafem les últimes rampes amb força amb la creença que el camí per la cara Nord serà planer. Jejeje. Ens vam equivocar. Son tobogans enllaçats amb roca mullada i fang. Tot i portar més de 3 hores de camí, la cosa no ens espanta i trotem alegrement. Ens creuem amb una grup Cordadenc (estem per tot arreu!) i sense pausa ens arribem a Santa Cecilia. Aquí farem us del GPS i buscarem un camí de baixada directe fins Monistrol que jo havia fet feia uns anys amb una cursa. Per sort, el track gravat ens guiarà sense gaire problemes per un seguit de creuament i caminets que farem corrents tot i que el dolor de les cames. Les cames ens pesen però no hem perdut el sentit de l'humor. Bueno, potser una mica el Bermudo que l'endemà vol anar a escalar en gel i esquiar i està acollonit.
L'arribada a Monistrol triumfal. Amb esprint i mans alçades. UN total de 5hores, per fer 30km amb 1400 possitius.
Aqui està el recorregut
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3995373
En breu en farem una altra, per si algú es vol animar.