Vaga i Vagos. Un matí de “piquet informatiu”

Vols fer alguna denuncia social o ecològica?, Saps d’alguna acció reivindicativa? Ets d’un ONG i vols donar-la a conèixer?

Moderador: Secretaria

Respon
Josep Escruela
Entrades: 213
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Vaga i Vagos. Un matí de “piquet informatiu”

Entrada Autor: Josep Escruela » dc. set. 29, 2010 19:42

Vaga i Vagos. Un matí de “piquet informatiu”

Ja fa molts anys que em sento un gran afortunat de poder guanyar-me les garrofes a Cordada, sobre tot des de que les condicions laborals ja son les mínimes demanables a un lloc de treball…

Però no ha estat fins a aquesta vaga del 29-S en que no m’he adonat que a més tinc dos motius més per sentir-me privilegiat: un és que no em moriré de gana tot i que perdi un dia de sou i l’altre i més important encara, puc fer vaga sense sentir por a perdre el lloc de treball.

També creia que només per aquests dos motius es pot “entendre” que un treballador o treballadora no se senti obligat a participar a aquesta vaga general. ¡Ignorant!, ¡encara n’hi ha molts altres de motius!...

Avui, mentre participava en una marxa al carrer(*), he vist els ulls i he sentit els crits d’odi de les persones anti vaga... i de l’amplia gama d’exhabruptes que he hagut d'aguantar el que potser m’ha cridat més l’antenció és el de “!Vagos! ¡Posseu-vos a treballar!”

I em pregunto pels motius que poden portar a algú a cridar una cosa tan absurda com això. Perquè si alguna cosa està clara dels vaguistes “actius”, és a dir aquells que a més ens manifestem, és que som molt més treballadors que qui no fa vaga: d’entrada perdem el sou del dia, tot i lluitar moltes més hores que la jornada normal i a continuació ens exposem a la violència de la policia, empresaris i els antivagues, situació gens grata, la veritat.

Arribo a la conclusió de que qui no només no sent vergonya de la seva condició d’esquirol sino que a més s’enfronta oberta i xulescament a un “piquet informatiu” és que deu ser una persona frustrada de la vida, un amargat/da incapaç d’enfrontar-se a les seves mancances, entre les quals es troba el desconeixement absolut del que vol dir una paraula tan bella com solidaritat.

És per això que més que enfrontar-s’hi amb aquests individus, als qui no val la pena intentar donar arguments del perquè de la necessitat d’una vaga, penso que es més intel•ligent compadir-se de la seva pobressa extrema.

Son pobres, perque com son incapaços de moure un dit pel benestar comú i els fa enveja que els altres tinguin la capacitat moral i física de fer-ho.

Son pobres, perque la seva filosofia de vida és mirar només pel benestar propi i el de la seva família i els hi fan nosa tots aquells que pensen o actuen de forma “perillossa” pels seus “privilegis”, tot i que aquests es limitin, a vegades, a tenir un lloc de treball d’allò ben justet.

Son pobres, perque la seva ignorància no els deixa diferenciar qui és aquell que atempta contra els seus interessos. Perque si es tractés d’un banquer o un gran empresari es pot entendre el seu odi… però no d’un trist botiguer que treballa de sol a sol, o d’un taxista o de tants altres personatges de la subcultura obrera… que es diuen a sí mateixos empresaris i no son més que esclaus del seu pobre lloc de treball… tan miserable que no els dona ni per mantenir-los un dia de vaga!,

I és que en realitat els seus crits d’odi exterioritzen la seva impotència: el “sistema” és un ens abstracte, els “politics” son quelcom de inabastable… però ai!, aquests vagos dels piquets, aquests els penjaven pel coll!

Avui només he gossat intercanviar unes paraules gairebe a cau d’orella amb una d’aquestes persones indignades:

“Llàstima que si aconseguim quelcom amb el nostre sacrifici, també serà per vosaltres, perquè no us ho mereixeu”.

Ho sé, m’he contradit, però m’ha sortit així!, però vaja, espero que no s’hagi molestat molt aquella encarregada de supermercat, que potser espera almoines compensatòries de l’amo, per les seves eroicitats… però a vegades et pot la ràbia més que el seny, son situacions tenses, ¡et sents tan maltractat fent “el vago”!.

No vull acabar les meves reflexions sense referir-me també a alguns dels “nostres” que amparats cobardment en la massa criden, provoquen i exerceixen la violència gratuita i innecessària. Una mini minoria, però que fa molt de mal.

Aquests altres personatges, que moltes vegades serveixen de perfecte justificant als primers, també semblen una altres amargats pels quals “el sistema”, i determinats politics també els hi queden massa lluny i descarreguen la seva impotència escridassant a qualsevol dels “pobres” abans esmentats, o be punxant les bicis del bicing o trencant un semàfor, possant-se a l'alçada moral dels primers.

En fi, han estat unes hores d’activitat molt més extrema i perillosa de la que realitzem a les muntanyes… no ha estat, precissament un acte de vagancia... ¡s’està molt millor enfilant-se per les parets: no tens més enemic que la gravetat i les teves pors!

Un cop més, amics cordadencs, moltes gràcies. Els nostres salaris per aquesta jornada de lluita els donarem a algun dels sindicats, per solidaritzar-nos amb les despeses de lluitar pels drets de tothom, inclosos els dels esquirols.

Espero que ningú de vosaltres se senti retratat en el perfil dels anti-vagues (que no és el mateix del de tothom que decideix de no fer vaga, no em mal interpreteu, si us plau!)

(*)= Pel que jo he viscut en directe, de les aproximadament 100 persones que marxàvem pels carrers del barri, unes 90 ens limitàvem a caminar i com a molt cridar a la vaga general.

Per tant el sentit que te per a la majoría de participants és el de fer una protesta activa més que coartar la llibertat a ningú (com diuen interessadament alguns) i també te la intencionalitat de servir d'excusa als treballadors coaccionats pel terrorisme empresarial per poder excercir el dret de vaga.

I és que per moltíssims treballadors, el dret de vaga és un privilegi, que no es pot gaudir amb normalitat i és clar, això no es reflexa a les estadístiques.

Respon