Opinió d'un grup de professionals de la salut

Vols fer alguna denuncia social o ecològica?, Saps d’alguna acció reivindicativa? Ets d’un ONG i vols donar-la a conèixer?

Moderador: Secretaria

Respon
Pilar Magdalena
Entrades: 21
Membre des de: dc. maig 02, 2007 0:43

Opinió d'un grup de professionals de la salut

Entrada Autor: Pilar Magdalena » dj. oct. 08, 2009 18:55

Incineració de residus, medi ambient i salut humana
Opinió d’un grup de professionals de la salut.
1. La incineració de residus és defensada per algunes persones, institucions i
grups d’opinió argumentant la seva capacitat de produir energia a partir de
la combustió (valorització energètica), de fet, però, la incineració transforma
els residus en gasos, aigües contaminades, cendres (partícules en
suspensió) i escòries; aquests productes resultants són més tòxics que els
residus originals, és a dir, la incineració no “elimina” els residus sinó que els
concentra.
La denominació més pertinent hauria de ser "planta d'incineració amb
recuperació parcial d’energia", considerant el baix rendiment establert a la
Directiva Marc de Residus, comparable al d’una planta tèrmica de carbó. No
sembla doncs ambientalment correcte considerar aquesta energia com a
"font renovable".
2. Els productes o residus resultants de la incineració es poden dispersar pel
medi: l’aire, el sòl i l’aigua i, a través d’aquest medi, arribar als aliments i les
persones. Les cendres dels filtres s’han de dur a abocadors de residus
perillosos. La normativa vigent permet la utilització de les escòries en la
fabricació de ciment o en obra pública, malgrat que no es controlen les
dioxines, furans i altres Compostos Orgànics Persistents (COPs). La
incineració també genera aigües contaminades dels sistema de rentat de la
depuració de gasos que cal tractar.
3. Aquests productes resultants de la incineració contenen: partícules en
suspensió, moltes d’elles de mida molt petita (ultrafines) que passen
fàcilment als pulmons i allà s’absorbeixen a la sang, entre aquestes
partícules cal destacar els metalls pesants, compostos orgànics volàtils,
dioxines i furans, diòxids de sofre, monòxid i diòxid de carboni i altres
compostos transportats per aquestes partícules. Molts d’aquests productes
són tòxics, i tenen efectes cancerígens i teratògens, inclús a baixes
concentracions, per causa de la bioacumulació.
Tot i que les noves incineradores incorporen millores tecnològiques en els
sistemes de retenció de partícules i contaminants, cal tenir present que,
independentment de la tecnologia adoptada (de graelles, de llit fluïditzant,
de tambor rotatori,...) es produeixen inevitablement diversos milers de
substàncies contaminants; d’aquestes solament el 10-20% són conegudes.
La seva formació depèn, entre d'altres, del material que es destina a la
combustió, de la temperatura registrada i de la mescla totalment casual de
les substàncies en els forns. Des d'aquest punt de vista els residus
2
municipals poden ser els mes perillosos per l’extrema heterogeneïtat que
els caracteritza.
4. Aquests riscos per la salut i el medi es poden reduir però no es poden
“eliminar” del tot. Els dispositius de control de la contaminació de tots els
processos d’incineració, capturen i concentren els contaminants però no els
“eliminen” i així, encara que no hi haguessin incidents en aquests
dispositius, els contaminants són transferits a altres medis. Encara que
s’utilitzi la millor tecnologia de filtratge i depuració sabem que hi poden
haver ruptures i accidents, i més a mesura que la instal·lació es va envellint.
Hi ha antecedents suficients que han comportat abocaments greus de
contaminants a l’atmosfera. Per altra banda, la gestió dels residus tòxics
que es produeixen és complexa i també pot ser font de dispersió de la
contaminació al medi i les persones.
5. Existeix una contradicció entre el desenvolupament del Pla per la millora de
la qualitat de l’aire a la Regió Metropolitana de Barcelona (una àrea
d’actuació de 40 municipis amb 73 mesures) que té per objectiu la reducció
de la contaminació atmosfèrica, sobretot de partícules i d’òxids de nitrogen
presents en concentracions per sobre dels nivells fixats per les directives de
la Unió Europea, i la proposta d’augmentar la quantitat de residus
municipals destinats a incineració que fa el “Programa Metropolità de Gestió
de Residus Municipals 2009-2016” (PMGRM). Aquest Programa vol
augmentar la incineració dels residus actuals generats d’un 13%
(incineradora de Sant Adrià) a un 45% (nou incinerador de 450.000 tm/any)
la qual cosa implicaria un important augment de les partícules i
contaminants en suspensió a l’atmosfera.
Manifestem la nostra preocupació per la voluntat manifestada per la
proposta del Pla de Residus de cremar residus també a les grans fàbriques
productores de ciment existents a la zona metropolitana (Montcada i Reixac;
Sant Feliu de Llobregat; Sant Vicenç dels Horts i Vallcarca).
6. Actualment existeix una amplia experiència amb altres models de gestió de
residus municipals que disminueixen significativament els riscos per la salut
i el medi i són més sostenibles: la minimització en origen (d’envasos,
bosses de plàstic, etc.), la reutilització, la classificació en origen, la recollida
selectiva, el reciclatge de qualitat, el compostatge i la recuperació
energètica mitjançant digestió anaeròbica de la matèria orgànica. Aquest
model redueix les necessitats de matèries primeres, estalvia energia,
minimitza els efectes sobre el clima, els efectes negatius sobre la salut i el
medi, no té els elevats costos d’inversió i manteniment de la incineració i per
contra crea molts més llocs de treball. Això sí, no és el camí “fàcil” de les
solucions de final de canonada, sinó que demana impulsar amb decisió
aquesta nova cultura a tota la població i superar les dificultats.
3
7. Pensem que la incineració no ha de coexistir ni ser complementària amb els
models preventius. Si invertim elevades quantitats en plantes incineradores
caldrà amortitzar-les i cremar residus en la seva màxima capacitat. El
PMGRM proposa incinerar 750.000 tn/any, a més d’utilitzar residus
“preparats” en els ecoparcs com a combustible en les cimenteres. L’any
2008 en aquesta àrea metropolitana es van generar 1.633.284 tm de
residus municipals (1,42 kg/hab/dia), se’n van recollir selectivament 542.734
tm, la resta es va tractar als ecoparcs, es va cremar o es va portar a
abocadors. Es va recollir selectivament (no reciclar) el 45% del vidre, el
2l,8% del paper, l’11% dels envasos i el 25% de brossa orgànica. Multiplicar
per tres el volum de residus incinerats resulta del tot contradictori amb la
estratègia de seguir avançant en el model de reduir, reutilitzar i reciclar.
8. Com a professionals de la salut, compromesos amb els principis de la
promoció i la prevenció de la salut, volem manifestar la nostra preocupació
per la estratègia de incineració dels residus, ja que sempre suposa la emisió
a l’atmosfera de substancies tòxiques. Igualment ens manifestem a favor
d’un enfocament preventiu que posi tot l’esforç polític i social en la reducció,
la reutilització i el recliclatge, més saludables i més sostenibles socialment i
econòmicament .
Barcelona, juliol de 2009.
Josep Martí-Valls. Doctor en medicina. Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris.
(CAPS)
Carme Valls. Metgessa. Presidenta del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris.
(CAPS)
Helena Fusté. Biòloga. Medi Ambient. Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris.
(CAPS)
Joan Benach. Doctor en Salut Pública (Johns Hopkins). Professor Titular de la
UPF.
Eduard Rodriguez-Farré. Doctor en Medicina. Professor d’Investigació a
d’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona IIBB-CSIC. Cap del Grup
de Neurotoxicologia Ambiental de CIBERESP.
Miquel Porta. Doctor en Medicina. Epidemiòleg. Cap de la Unitat
d’Epidemiologia Clínica del IMIM i Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut
Pública de la UAB
4
Manolis Kogevinas. Doctor en Medicina. Co-director del Centre de Recerca en
Epidemiologia Ambiental (CREAL) i Catedràtic de Medicina Preventiva
Universitat de Creta.
Francesc Macià. Epidemiòleg. Cap de la Unitat de Prevenció i Registre de
Càncer. Hospital del Mar.
Ferran Morell. Doctor en Medicina. Cap de servei de Pneumologia de
l'Hospital Universitari Vall d'Hebron
Andreu Segura. Doctor en Medicina. Epidemiòleg. Professor Associat de Salut
Pública del la UPF
Salvador Moncada. Doctor en salut pública. Institut Sindical de Treball, Ambient
i Salut (ISTAS).
Africa Raventós Canet. Pediatra, CAP La Rambla, Sant Feliu de Llobregat
Rafael Abad Rigola. Dr medicina de família i comunitària, CAP La Rambla ,
Sant Feliu de Llobregat.
Juan Antonio Ortega García. Dr en medecina, Unidad de Salud
Medioambiental Pediátrica, Hospital Universitario Virgen de La Arrixaca,
Murcia)
Júlia Garcia i Castell, Dra en medecina, Servei d'Anatomia Patològica, Hospital
de Sagunt, València).
Josep Ferrís i Tortajada, Dr en medecina, Unitat de Salut Mediambiental
Pediàtrica Unitat d'Oncología Pediàtrica Hospital Infantil Universitari La Fe
Josep Malo-Guillén. Pediatre. ABS La Vall del Ges. Torelló
Àngels Company. Metgessa del Treball. Responsable Salut Laboral. DAP
Costa de Ponent. I CS
Per saber-ne més
1.The Health Effects of Waste Incinerators. Report of the British Society for
Ecological Medicine. Desember 2005. Es pot llegir a la Web del CAPS:
http://www.caps.cat/mediambient
2.Population Health and Waste Management. Scientific data and policy options.
Report of a WHO Workshop. Rome, Italy, 29-30 march 2007. Es pot llegir a la
Web del CAPS abans citada.
5
3.Incineratori, salute pubblica e interessi economici. Il pensiero di un gruppo de
medici. Epidemiologia and Preventione 2008;32(1):8-11. Es pot llegir a la Web
del CAPS abans citada.

Respon