Carta al Vèrtex: "Un fet injust"

Has llegit últimament alguna noticia interessant relacionada amb la muntanya. Escriu-la aquí perquè la puguem comentar tots.

Moderador: Secretaria

Respon
David Barés
Entrades: 2
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Carta al Vèrtex: "Un fet injust"

Entrada Autor: David Barés » dv. març 13, 2009 22:35

Obro aquest nou tema amb la intenció de compartir amb vosaltres l'article que m'han publicat al Vèrtex de Gener-Febrer de 2009. Malgrat que jo vaig escriure aquesta nota motivat per l'accident que la Susana i jo vam patir fa tres mesos, és un tema que malauradament no deixa de ser actual en vista dels nombrosos accidents que estan succeint recentment a les nostres muntanyes.

David Barés Sànchez

"Un fet injust

Fa tot just unes setmanes tenia lloc un fet tràgic a les muntanyes de Benasc. La meva companya Susana i jo vam ser arrossegats per un allau de grans dimensions que, tràgicament, va segar la vida de la Susana abans d’hora. Des d’aquell dia, els interrogants no han parat de travessar-me la ment en un possible intent de fer-me reflexionar sobre els perquès d’una tragèdia com aquesta.

Aquell dia no teníem cap pla preestablert. No teníem previst fer cap cim, cap escalada, cap travessa espectacular. Només un passeig. I com que només anàvem a fer un passeig només vam agafar l’equip de passeig, sense ARVA, però amb tota la roba, menjar, manta tèrmica, pals,... és a dir, tot l’equip necessari de sempre i, com sempre, també el de “per si de cas”.

No va ser fins l’últim moment quan vam decidir cap a on tirar. Hi havia diverses traces i a la fi, en vam seguir una, la més interessant.

Aquesta va ser la decisió pitjor que hem pres a la vida. El desenllaç, ja el coneixeu.

L’objectiu que em porta a escriure aquesta nota no és el de buscar cap resposta, no hi ha respostes en un fet així, només queden les preguntes. Però sí que voldria reflexionar sobre la possibilitat d’haver pogut evitar un fet com aquest. He llegit en diversos fòrums d’opinió a internet, algunes veus que ens acusaven d’imprudència, de falta de preparació, de falta d’informació... La veritat és que la Susana no es mereix unes opinions en aquesta línia. Ella sempre havia estat prudent, preparada, informada. No crec que sigui gents positiu ni just, que gent que no hi era allà en aquell moment opini d’allò que no coneix. De fet, això ja sé que passa en tots els àmbits de la vida, no només en el nostre, però en casos com aquest, crec que les veus poc informades haurien de guardar un cert respecte. Al cap davall tots som, o diem que som, muntanyencs.

No és justificable, ni apropiat, fer valoracions “expertes” de fets que molt sovint se’ns escapen de les mans. Qui pot dir que sempre ha tingut la prudència exquisida per la qual encara manté la vida? Qui és el que mai s’ha posat en perill per feble que aquest fos? en un pas de muntanya assequible però sense assegurar amb corda? en una via ferrada sense seguir escrupolosament la mecànica de la seva tècnica? en una baixada trepidant per alguna de les nostres Valls amb la bicicleta de descens? o potser, a diari, fent servir la bicicleta per desplaçar-se per ciutat?, sortint, com tants d’altres, en qualsevol operació sortida de qualsevol pont? Potser la gran alternativa sigui la de quedar-se a casa, i la més segura, però fins i tot així, no sabrem mai del cert si el gas, el butà o el foc es giraran fatalment en la nostra contra.

Per tot això vull aprofitar aquestes línies per reclamar, o potser debatre amb tots vosaltres, que cal ser més persones que més muntanyencs però a l’hora al ser més muntanyencs també hauríem de ser més persones.

Òbviament, el passat 7 de desembre la Susana i jo vam prendre una decisió equivocada agafant aquella ruta, una decisió que li va costar la vida. No érem en cap ruta difícil, no anàvem a fer cap cim complicat, ni tant sols una llarga caminada. Només érem en el moment erroni en el lloc equivocat.

Per acabar, només em queda dir per a tots aquells que encara penseu que l’accident es podria haver evitat i també per a aquells que penseu que el futur és imprevisible, si us plau, aneu amb compte."

Respon