Escalada de la via Navarro a Vilanova deMeià

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador: Secretaria

Respon
Avatar de l’usuari
Lluis Rivera
Entrades: 50
Membre des de: dt. nov. 22, 2005 18:30

Escalada de la via Navarro a Vilanova deMeià

Entrada Autor: Lluis Rivera » dl. març 13, 2006 15:38

Ens disposem a passar un cap de setmana inhumano a la zona de Vilanova de Meia, en Toni Torredemer i en Lluis Rivera analitzen la zona per triar una via de no molta dificultat per començar el dissabte, finalment decidim fer la via Navarro de grau 5 i 200 metres de paret.

Ens emportem uns quants friends per fer la broma i uns quants tascons, arribem a peu de via i un colega del Toni diu: "Pero si no es veu ni una p... chapa", pero la nostra cordada no es tira enrere, sabem que algun ferro haurem de posar però que no passarà d'aqui, comencem la escalada, trobo un clau, passo el flanqueig del diedre que tenia una bona hostia, penso: "ara quan arribin les chapes pujem ràpid" segueixo pujant, no trobo cap superficie metàl.lica encastada a la paret per posar cap express, vaig possant friends i tascons, arribo a una reunió no he trobat res més que el primer clau, penso: "soc un primo i he de repetir curs perque hauré perdut la via, més endevant intentaré fixar-me en les chapes".

Afronto el segon llarg, vaig pujant, trobo un spit en un sostre que fa una panxa considerable, li fotu als braços, passo sense cap problema, segueixo pujant i torno a tenir la sensació d'haber perdut la via, ja no trobo cap chapa, vaig posant friends i tascons arribo a dalt a un passadis i trobo la reunió, descobreixo k m'he saltat una reunió intermitja però en aquells moments em rellisca, només he trobat un clau i un spit en gairebé 100 metres de escalada i això em preocupa pero començo a tenir aquella sensació d'euforia de que ens estem superant a nosaltres mateixos i que estem evolucionant.

Comença el quart llarg, començo a pujar i no trobo lloc per posar cap ferro vaig pujant, tinc por miro abaix i veig al toni ell em diu "tiu possa alguna cosa no?" crec que té rao pero les fisures son totes horitzontals i cap friend hi entra, he de seguir pujant, estic malgastant energies segueixo, passo per l'esquerra d'un sostre i veig un arbre, em queden 5 o 6 metres miro abaix he pujat uns 10 metres, tinc por però allà no em puc kdar parat, he d'arribar a l'arbre, li fotu amb dos dels grossos i en tres passos arribo al arbre poso una vaga i de cop les pulsacions tornen a la seva velocitat estandard, em plantejo que coi faig en aquesta aventura però tampoc i penso molt, encara kda un tros. Segueixo pujant fins k faig reunió en un arbre, on xarro amb un escalador k ens habiem trobat abans, un veterano d'aquells amb cabell larg i li dic: "Escolta esteu pujant la navarro?" Ell afirma, acte seguit li dic: "Doncs tiu només he trobat un clau i un spit fins aqui crec que no tenim prouta experiencia i ens hem perdut." Ell respon: "Que va tiu!!! es l'únic que hi ha, a més el llarg k acabes de pujar i el k queda estan totalment desequipats!" Un ou em cau entre els pantalons directe a terra, l'altre s'ha kdat pillat amb l'arnés. Li comento la nostra experiencia en la escalada clàssica, i el tiu diu que no esta gens malament el k estem fent per la experiencia k tenim, em dona un parell de consells sobre el següent llarg i marxa. Al cap d'una estona arriba en Toni, li explico el k m'ha dit el escalador veterano, arribem a la conclusio de k som uns putos cracks!!!

Finalment afronto l'últim llarg amb molts ¡ ànims, vaig a tope fins que arribo al sostre, el veig molt complicat miro on posar un ferro no trobo res, segueixo mirant, l'adrenalina em baixa, tinc la sensació de que em desanimo pero trobo una fisura com cap de les k habia trobat fins ara, li cardo un fisurer k kda a canyón!!! afronto el pas, pujo de un braç i un peu bloquejo el braç i amb l'altre ma busco lloc per agafar-me, vaig rastrejant i finalment trobo un ma inhumana, torna la llum estiro i ja estic a dalt, dos passos més i faig cim de la via, faig la reunió en una arbre puja en Toni i ja estem a dalt, ens mirem, ens donem la ma i arribem a la conclusió de que som uns cracks, que el que em fet, per nosaltres, marca un abans i un depres, 200 metres d'escalada de 5è grau pràcticament desequipada, ja se k per molts pot semblar poca cosa pero ja sabeu k tot es relatiu no?

Només queda haber explicat la experiencia i tenir la sensació de que assimilem conceptes i que poc a poc es va evolucionant. També agraïr tot l'ensenyament de part dels nostres instructors en l'escalada clàssica i l'autoprotecció que han fet possible k puguèssim fer aquesta via amb tota la seguretat i disfrutar de la autosuficiencia a la muntanya.

Escrit per Lluis Rivera Jové

Cordada Toni Torredemer & Lluis Rivera

Imatge

Avatar de l’usuari
Marc Vela
Entrades: 17
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Entrada Autor: Marc Vela » dl. març 13, 2006 16:28

Felicitats nanos!!! sou uns putos cracks!!! :wink:

Per cert, el relat és collonut... per uns moments m'he vist a la paret, amb la timba sota els peus i buscant on agafar-me com un deseperat :shock:

Secretaria
Entrades: 163
Membre des de: dt. ago. 02, 2005 19:01
Contacta:

Agraïment

Entrada Autor: Secretaria » dc. març 15, 2006 12:36

M'ha agradat molt molt el relat, estic super content que hagueu triunfat i us agraeixo els piropos als instructors.
Que vinguin moltes escalades com aquesta i a veure si tothom s'anima a explicar les seves aventures...que no cal ser un crak del catakrak i fer una supervia per fer gaudir a tothom!.
Gràcieeeees!
Josep

José Antonio Urban
Entrades: 9
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Entrada Autor: José Antonio Urban » dc. març 15, 2006 15:03

Felicitats !!!!!!!!!!
el relat i tant que sap a glòria...

Avatar de l’usuari
Mónica Colomer
Entrades: 5
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Escalada de la Via Navarro

Entrada Autor: Mónica Colomer » dl. març 27, 2006 12:15

Aquí hi ha molt de nivell.... enhorabona campions !!!! :lol:

Respon