Sol solet vine’m a veure, encara que sigui una estona!

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador: Secretaria

Respon
Jordi Porta
Entrades: 113
Membre des de: dt. juny 26, 2007 19:32

Sol solet vine’m a veure, encara que sigui una estona!

Entrada Autor: Jordi Porta » dj. juny 13, 2013 17:21

El cap de setmana del 8-9 de juny vam celebrar la trobada estiuenca (?) de Cordada.

Ja sé que encara no és estiu, però al mes de Juny era d’esperar una mica més de caloreta i bon temps.
Pues va a ser que no!

Per dissabte uns quants teníem previst fer una sortida en btt per la serra Cavallera, sortint des de Ribes de Freser.
La cosa no pinta gaire bé, durant el camí va plovent i es comencen a plantejar dubtes, però res ens fa desistir, baixem de la furgo, muntem les bicis i iniciem l’ascens cap a Pardines, el problema és que plou i potser amb més intensitat que durant el viatge. La sensació de pedalar i mullar-te ja, solament iniciada l’activitat té tela, però penses que potser pari, que si anem pujant el núvol quedarà per sota... juas, juas, juas!!!!

El Josep als 2 km gira cua i va a buscar la furgo, ja en té prou, la resta ( el Miquel, l’Ignaci, la Maria, el Roman, el Jose i jo ) continuem fins Pardines , per sorpresa dels pocs conductors que passen per allà i que ens miren amb aquesta barreja d’incredulitat i cara de “catxondeito”.

Un porxo ens serveix d’improvisat vestidor i ens traiem la roba mullada, alguna inclús més molla per dins que per fora!
Mentre enfilem cap a Sant Joan de les abadesses, busquem algun pla B, un rocòdrom o similar, ja que les activitats a l’aire lliure sembla que no hagin de ser gaire factibles, però no triomfem.

Al final arribem a l’alberg i, ves per on, para de ploure.

Mentre dinem, va sortint el sol, així que, com encara hi ha unes bones hores de llum, es decideix intentar fer una sortida, més curta, però com a mínim que no es digui que no s’ha intentat.

Busquem roba eixuta i tornem-hi.

Enfilem una pista de ciment i anem pujant. Té unes rampes bastant pronunciades seguides, afortunadament, de zones més planeres, una d’aquelles rutes toboganeres que et fan patir a estones.

Passat un ratet , i quan ja l’entrepà ha decidit quedar-se a l’estómac i no sortir a veure el paisatge, arriba el moment de decidir si continuem per la pista de ciment o agafem una de terra , la resposta és immediata, la terra!

Trobem algun “aiguamoll” i llocs per on cal baixar de la bici per que el fang és digne de la “Camel Trophy”, però val la pena, paisatge increïble, olor característic a bosc mullat, trams per on nosaltres fem el camí... la més tot terreny de les sortides, no ens hem deixat cap terreny per tocar.

Arribem a Vallfogona del Ripollès on fem una parada al Bar “La Polla” (literal, es diu així...) i després enfilem cap a Ripoll on el Miquel i l’Ignaci agafen el tren cap a Barcelona, els altres continuem per la ruta verda fins l’alberg on, com no estem cansats (mentida!) fem un partidet de futbol.

Uns estiraments, dutxa i a sopar, i per fi, després de molt demanar-la i demanar-la rebo la samarreta de la “Trail walker”, ha tardat, però ja és meva!

Ara ja puc anar a dormir, esperant que demà tinguem una estona de no-pluja i puguem escalar una mica a Ogassa.

El diumenge no és que sigui especialment lluminós, però no plou, així que mentre una part del personal va a fer senderisme, la Helena, l’Antonio, el Román ,la Sònia, el Josep, el Jose i jo anem a la zona de la Cantera a fer el que el dia ens permeti. Més tard es va afegir el Ferran, que amb una actitud a prova de bomba va pujar des de Barcelona solament per escalar diumenge.

No havia estat mai per allà, em va semblar un bon lloc i una bona roca, encara que hi ha qui diu que una mica sobada en algunes vies, no sé, a mi no m’ho va semblar, potser perquè la idea de sobat que jo tinc és la del Pic del Martell...

La meteo va anar empitjorant i de no-pluja va passar a plovisquejar, per acabar plovent, el temps just per fer entre 4-5 llargs i poder dir que l’activitat es va realitzar.

Pel record queda la imatge del Josep assegurant sota del paraigües, pa verlo!

Jesus Altemir
Entrades: 103
Membre des de: dv. abr. 06, 2007 4:54

Re: Sol solet vine’m a veure, encara que sigui una estona!

Entrada Autor: Jesus Altemir » dj. juny 13, 2013 22:27

Ostres doncs la foto d'en josep asegurant amb paraigues crec que mereix que la veiem aviat.

Doncs els senderistes + ens mullarem dissabte i despres de baixar al refugi ferem una ruteta a la tarda prou maca i diumenge... diumenge ferem el TAGA 1 COP, entreboira, pero 1 cop i despres festejarem quasi 4 cops el puigsestela, ja que nomes seguiem la carena entre la boira.... pero quan va aclarir al coll de pal va ser per tirar aigua a sobre nostre .. un cop als cotxes tirarem a dinar a Ogassa per compensar tant de patiment.

Del partit de futbol ja sabem que el resultat no te massa importancia, lo important es el nivell de joc , la colocació al camp,la tactica..estil... i en aixó el nostre equip va donar una exibició. A vegades la bola no entra pero un estil de joc no s'improvisa per un resultat,el jogobonito es porta a les cames... s'ha de repetir.

fins aviat-gallina de piel

Josep Escruela
Entrades: 213
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: Sol solet vine’m a veure, encara que sigui una estona!

Entrada Autor: Josep Escruela » dt. juny 25, 2013 17:07

Si senyor, trobada cordadenca 100 x 100, actitud màxima, tothom a remullar-se, però tothom fent activitat i molta teràpia de la risa :lol:

Ah, Jesus lo de fins aviat-gallina de piel, va pel fred o per l'emoció?

Respon