LA MAGIA DE MONTSERRAT

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador: Secretaria

Respon
Isabel Castañé
Entrades: 2
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

LA MAGIA DE MONTSERRAT

Entrada Autor: Isabel Castañé » dl. maig 27, 2013 18:19

El dia 5 de maig tres cordadencs vam anar a Montserrat, el Toni, el Jesus i jo mateixa, per fer la travessa de les agulles i els frares encantats. Era una excursió de la secció d’excursionisme i muntanya de Cordada. Vam sortir a les 8 h mes o menys amb un temps esplèndid de l’aparcament de Can Maçana.

Ens encaminem al sector de las agulles seguint les marques vermelles de la ruta, als nostres peus un mar de boira blanca que oculta tot el Bages. Anem caminant vers la cadireta i la roca foradada.

Perdem el camí i pugem a una pedra de la que hem de baixar amb la corda, m’estreno en això de baixar lligada, m’encanta la sensació, però la veritat em tremolen les cames. El camí arriba a un pas equipat amb una corda, pujo amb dificultats sempre assegurada per el Jesus que fa meravelles amb les cordes. Arribem al coll de la Portella que ens endinsa en el bosc de pedra que constitueixen les agulles.

Desprès el camí va fent ziga-zagues, hi ha passos molt estrets entre roques, canals de pedra, arbres al mig del camí amb grans arrels que sembla que t’allarguin els seus braços recargolats i forts per ajudar-te a franquejar el pas, a cada revolt una sorpresa. Trobem sortides del camí amb vistes magnifiques sobre la plana entre les agulles com si fossin les almenes d’un enorme Castell. En un dels passos el Jesus munta un escaleta amb una corda i pujo com una reina (vaig fer pencar als meus companys però vaig aprendre molt).

La ruta s’endinsa al vell mig de la muntanya entre les altes agulles primer i entre els petrificats frares víctimes d’una maledicció ancestral. Tots tenen el seu nom repassant tota la jerarquia eclesiàstica: el bisbe al costat de la monja, la panxa del bisbe, el novici, un grupet de frares en cercle que van ser sorpresos fent una malifeta i van ser convertits en pedra. La mà, el escorpí, les bitlles, el lloro, el cap de porc, la cadireta o cap de gos… pots deixar anar l’ imaginació buscant les formes que han vist altres persones o buscant les teves pròpies.
Realment et trobes rodejada per un munt de personatges de pedra al mig del no res de la part mes salvatge de Montserrat, lluny de les rutes turístiques, només sentint els cants dels ocells que reverberen a les pedres composant una curiosa melodia que envolta al caminant.

El camí continua pujant i baixant amb zones ombrívoles i misterioses y clars on el sol il•lumina les enormes pedres adormides. Resulta molt divertit tot plegat es com una visita a un país màgic.
Ens atrapa la màgia de Montserrat i fem la reflexió de que si aquesta muntanya no existís s’hauria d’inventar. Des de petits els tres la hem tingut com referent, el Toni des de Santpedor l’ha vist sempre a l’horitzont. Jo recordo que de petita amb els meus pares anar a Montserrat era una festa: el tren, l’aeri fins al Monestir, l’aeri fins a Sant Jeroni (això no l’ha vist tothom)….

Acabem al coll de Porc, passem sota la foradada i la cadireta, i així acabem la travessa, el Toni proposa un lloc per a dinar al costat de les ruïnes de Sant Pau Vell. Tenim molta gana desprès de la travessa curta però intensa, la vista des de allà es privilegiada tota la part oest de la regió d’agulles on podem identificar els llocs per on em passat una estona abans i a on les llums de la tarda comencen a donar uns tons rogencs a les pedres.

Avatar de l’usuari
Toni Planas
Entrades: 47
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24
Ubicació: Santpedor (Bages)
Contacta:

Re: LA MAGIA DE MONTSERRAT

Entrada Autor: Toni Planas » ds. juny 01, 2013 23:31

La ruta ideal, el dia magnífic i la companyia, el millor de tot.
Àlbums Toni Planas i Jesús Altemir

Jesus Altemir
Entrades: 103
Membre des de: dv. abr. 06, 2007 4:54

Re: LA MAGIA DE MONTSERRAT

Entrada Autor: Jesus Altemir » dl. juny 03, 2013 21:27

isabel , quina cronica mes emotiva, Fantastica!la ruta s'ho mereixía

Respon