PILAR DE TRES als PORTS

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador: Secretaria

Respon
Miquel Pitarque
Entrades: 13
Membre des de: dc. nov. 09, 2011 12:15

PILAR DE TRES als PORTS

Entrada Autor: Miquel Pitarque » dl. oct. 15, 2012 23:47

Ens trobem la Montse, la Roser, la Joana, l'Albert en Josep i jo el dia del Pilar, altrament conegut com de la Hispanidad, amb un programa molt excitant per el pont, fer tres "plus" encadenades. Un 3x1, o un Pilar de 3.

1.- Amb un dia lleganyós i després de carregar energies amb un xuxo de crema gran !!!, i un tallat, tota una bomba energètica, ens plantem a la base de l'Agulla de l'Aiguacoll, en alguna guia diuen Aigualcoll, la ela extra serà per que gairebé ens ofegarem ?. Es una VF catalogada de molt difícil, i ho serà.

De moment no es fàcil trobar la pista per apropar-se, desprès costa un xic caminar fins la base. Son maneres de dissuadir, ... no siguis tonto, ... ves a una altre lloc, ... no saps el que t'espera ? ,... però la gent de Cordada no s'acolloneix.

I la VF va ser dura, part del grup necessità la corda protectora d'en Josep. Els menuts no arribaven a les grapes, els pesants patien a els múltiples extraploms, faltava alçada, faltava muscle, però hi sobre actitud. Malgrat una caiguda, per sort sense més conseqüències que l'ensurt i unes rascades i contusions, es fa cim i a sobre tornem per la ruta llarga de la carena i baixant part de una VF veïna, la Serra de Mestral, que es el nom de la serralada. 1 de 3 fet !!!

Anem a Paüls a trobar el grup del GR i fardem de "plus", ensenyem morats, rascades, i altres nafres com si fossin trofeus.

2.- Matí als Ports una mica fred, encara que no tant ventós com ahir a prop de Vandellós. Fem temps al bar, com sempre, a l'Horta de Sant Joan abans de anar a la via de escalada , la dels Aprenents, també anomenada la Via més fàcil del Mon. Que bé, tindrem una treva.

I comencem bé, es tan fàcil que ens passem de llarg el començament de la via. Passem del II directament al III , i això es escalar ? Ara ja estem al IV i la cosa s'empina un xic, però hi ha bones mans i peus, parlem de la roca, els meus peus estan destrossats pels gats, vaja nom per unes sabates. Es com si un gat t'està arrossegant el dit gros.

Tot anava massa fi, i abandonem una cinta que a algú li sembla vella però el Josep l'havia comprat una setmana abans i no la vol perdre. Se'n va cap avall a recuperar-la. Arribem a dalt, a un replà, pensant que hem triomfat, però la via encara està viva, no veiem els parabolts de tant a prop que els teníem i comencem a caminar , ara a la dreta,no, ara a l'esquerra, tampoc. Estan davant dels nostres nassos. I el que queda es grau V, o VI, o ?. L'Albert que ja havia demostrat grans aptituds ahir a la VF, el passa net, com un valent. També , naturalment, el Josep. Però els altres... Ai , que no sols vol dir en Artificial, es la queixa davant la xemeneia que ens espera. Una escaleta, una mica de força de braços, i es supera aquest parell de passos que desmereixen el nom de via fàcil. Fet el cim. 2 de 3.

Una demostració de GPS mental d'en Josep, i desprès de fer una travessa salvatge ( va dir selvagina , selvàtica ? ) a camp través sortim just davant de la furgo. Cap el refu del Caro a explicar batalletes als companys senderistes un altre cop, devem ser molt pesats.

3.- Em perdut la Montse, ens ha traït per raons que no estic autoritzat a dir. Ella s'ho perdrà, la activitat d'avui es molt potent, ... sempre podrà veure les fotos.

Pugem al Caro, amb furgo, per veure el paisatge i després marxem cap el barranc per un GR perdedor, hi ha poques marques, mig esborrades i orientades per els que pugen, i nosaltres baixem. Finalment arribem al barranc de la Vall Figuera, espectacular el paisatge; espectaculars els 16 o 17 ràpels; espectacular el Josep que ens delecta amb una ascensió a pèl per desfer un nusos que bloquegen las cordes; espectacular de nou el Josep quan s'inventa una tirolina per evitar el descens fins una "marmita" , es a dir un forat de paret llisa de 5-6 de on es surt amb una corda i la teva imaginació. Sols un però, es suposa que es un barranc sec, sense aigua, però encara li queda , i bastant bruta, en alguns tolls. I sembla inevitable que hi posi la pota fins a tres cops.

La paret es tanca i tanca, podrem sortir ? Finalment un camí molt bonic, i empinat, ens porta de nou a la carena i oh !!! les amics i amigues de senderisme ens han deixat la furgo a 200 mts. 3 de 3. Missió complida.

Un record per la Montse que s'ha perdut aquest barranc tant bonic i una menció especial per l'Albert que ha tingut que pencar molt tant ahir com avui muntant R i ràpels. I agraïr al Josep l'organització d'aquesta "superplus" que ens ha portat u cop més a superar els nostres límits. A la Roser la seva alegria i simpatia, i a la Joana per aguantar-me.

Per veure les fotos clicar el següent link. Hi ha un clip de la tirolina que s'ha de mirar de canto, no recordava que es una càmera de fotos i els vídeos es fan en horitzontal, però val la pena l'esforç. Espero que agradi.

https://picasaweb.google.com/1010456772 ... p_UzdyM7QE#

Josep Escruela
Entrades: 213
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: PILAR DE TRES als PORTS

Entrada Autor: Josep Escruela » dt. oct. 30, 2012 21:50

Va anar tot rodat perque l'equip era PLUS!, gràcies per la crònica Miquel!

Respon