Crònica subjectiva del darrer curs d'escalada

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador: Secretaria

Respon
Miquel Pitarque
Entrades: 13
Membre des de: dc. nov. 09, 2011 12:15

Crònica subjectiva del darrer curs d'escalada

Entrada Autor: Miquel Pitarque » dc. oct. 10, 2012 14:19

En una piada vaig escriure :

"Gracies a tots/as per la vostra companyia, heu fet que una activitat que començà una mica estressant per mi , amb tanta pluja , sense pàrking i descobrir que anava amb una colla de joves lleon/as, en una festa. El guies com sempre una mica cabronets, però es part del joc."

I algú em va demanar que expliques lo de "cabronets".

Bé, escalar a la muntanya es cosa de cabres, no d'humans, aquest potser prefereixen escalar socialment, etc. El diminutiu de cabra es pot entendre com quelcom afectuós, irònic, a diferència del augmentatiu acabat en nàs. Queda clar ????

El curs per a mi començà malament, arribo tard, desprès de perdre 45 min per aparcar, al Clot ni pagant !!! Plovia cats and dogs ( a bots i barrals o a càntaros, hi ha nivell eh !!! ), xop fins als calçotets i em trobo amb una colla de joves, multi regionals. multiculturals, guapos, preparats i motivats. Ha sobre el Josep vol que pugi per les parets agafat a unes peces que semblen de plastilina. I el "cabronet" a sobre no em deixava baixar del sostre. I jo, no puedooo, no puedooo, mentre tots els altres tan feliços. No vaig plegar per verguenza torera. Rebentat, plego i marxo a fer la migdiada a casa, desprès m'assabento que tots esperaven que fotés el camp i en deu minuts tots fora, seran "cabronets" !!!.

El segon dia a Solius ja va millor, a la muntanya, amb solet i un granit on s'arrapa tot, fins la samarreta, las ungles, la pell de les cames, ... S'obren un grapat de vies de IV, IV+, V , V+ potser amb algun passet de 6é. I el Josep m'envia a la part de baix on hi ha las mes difícils, i com al rocòdrom, quan ja estic petat i no puc en el pas mes complicat em bloqueja la baixada. Sort que amb una mica de trampa faig totes les altres. Mentre tant els compis, en general, amunt i avall, obrint, tancant, son incansables !!!.

El Dilluns, las agulletes darrera el coll son tremendes, de tant mirar amunt quan assegures o mires als companys et quedes garratibat. I no diguem els dits de les mans. I la manicura. La setmana passa volant, al menys per mi que aprofito per fer la Teresina, on comprovo que el esforç del curs val la pena, pujo en un plis plas, i una circular per els Cingles de Pesonada.

Segon Dissabte, a la Facu, roca calcària. Els meu fills m'han dit que es mes fàcil, i es cert, quantitat d'escletxes per les mans i els peus. Aquest cop vaig directe a las mes fàcils, el Josep no hi era !!!, però l'Edu em marca de prop per que no m'escaqueji, tots el guies son iguals !!!. Avui ja noto que les dues fèmines, Eva i Julia son molt eixerides, "I wanna be the first" diu una d'elles, ja he dit que hi havia nivell. I comença la competi, qui puja mes ràpid, més amunt, amb una ma, ...

El Sergi i el David a la seva, buscant vies mes difícils, però per que es gasten el cales en un curs d'iniciació amb el que ja saben fer ???. La resta gaudint i jo buscant-me la vida, ple d'esgarrapades, talls, cops, ...

Per fi, Montserrat. El bressol dels escaladors de BCN, al menys fins la arribada del Seat 600 als anys 60. Aquest cop ja m'agafo directament un V, això si anant de segon. Aquesta roca m'agrada, tants anys pujant i baixant canals han de valdre per alguna cosa. Avui toca practicar nusos, i un s'acaba fent de la p... un embolic. I obrir vies, desmuntar-les, tornar-les a obrir,... I els guies ? Fan vaga de braços caiguts !!!! Sort que el Pere ens fa fotos mentre pren el sol allà dalt a las R's, i son molt bones, les fotos.

Avui l'Eva i la Julia ja fan un do de pit i ens descol•loquen, al menys a mi. No paren de buscar reptes nous. Tothom amb una activitat frenètica fins que arriba el sol i amb la torradera decidim començar a recollir i llavors surt la gran foto, quatre escaladors a la mateixa paret, i jo amb la maquineta ben col•locat a l'ombra.

Conclusió: Dos findes molt ben aprofitats, per conèixer tècniques, y practicar-les en entorns molt diferents. Un grup alegre, cooperatiu, treballador, competitiu, gent en la que pots confiar quan puges per la paret. Gracies per acollir-me.

Una part negativa, els fills i amics s'han assabentat del curs i ara pretenen que em suïcidi acompanyant-los a fer el Gorro Frigi, el Pedra, etc. estan sonats...

Epíleg :la birra a Collbató un digne final. I ara que algú s'animi a fer una crònica mes realista.

Josep Escruela
Entrades: 213
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: Crònica subjectiva del darrer curs d'escalada

Entrada Autor: Josep Escruela » dl. oct. 15, 2012 11:43

Molt bona aquesta!

Ara a repassar una mica i a pel curs de nivell 2, que a tu lo que t'agraden son les aventures i els paissatges...lo d'estar molta estona "castigat contra la paret" i sempre al mateix lloc...t'aborreix, que ja et coneixem campió!

Respon