Migdia de dissabte 22 de setembre.
Ens trobem amb el gruix de companys a Escarrilla. Ells han matinat i pugen des de Barcelona. Nosaltres no tant: venim de fer una tournée pirenaica per Andorra i la Vall de Pineta. Una encigalada a Fiscal ens fa retardar un quart d’hora. No s’hi valen excuses: qui arriba tard paga el cafè.
La colla: Elisenda, Inés, Joana, Josep (el mestre), Maria Antònia, Miquel i jo.
Anem a deixar el nostre cotxe a la Sarra i amb la furgo pugem fins a la Casa de Piedra, a Baños de Panticosa. Tot i que la previsió és bona, uns nuvolots (d’aquells que en diuen d’evolució) ens fan témer per arribar secs al refu. Tot i que la d’avui és una etapa de tràmit, solament fins al nou refugi dels Ivons de Bachimaña. Ens hi plantem en menys de dues hores.
Com que el dia millora en Josep (a qui d’altra banda no imagino passant tota la santa tarda fent jocs de saló si no és per exigència del guió) ens proposa anar a estirar les cames. Dues companyes (més espavilades) es queden a gaudir de les instal•lacions del nou refugi. Refugi? Què dic? L’acabat d’estrenar refugi dels Ivons de Bachimaña és un hotelet de muntanya, ubicat en un lloc privilegiat. A més: ens ha tocat habitació amb quarto de bany i tot. Vaja, un luxe.
La resta enfilem tartera amunt des del costat de migdia de l’ivó de Bachimanya Alto fins a l’ivó dels Xuans, als peus del cim homònim i l’impressionant Sarrato (o Sarratón). Desprès baixem a l’Ivó Baxo de Gramatuero i resseguim tot cantó llevantí del l’Alto de Bachimanya en una espècie de cursa contrarellotge entre muntanyes russes perseguint arribar amb el temps just per gaudir d’una calenteta dutxa abans de sopar. Total, tres horetes trescant entre un paisatge espatarrant. El Josep ho aprofita per observar l’esperó SE del Pico Bachimaña (més conegut com a Gran Faxa) per on ens vol fer pujar l’endemà. Sembla que la màxima dificultat és un pas de III.
Més sorpreses del nou refugi: sopar abundós, gerra de vi inclosa al preu i...dos plats! Que t’ho portin a taula i que no calgui retirar el servei desprès de l’àpat ja és un luxe totalment prescindible. No tot és positiu: amb el refugi a petar, l’acústica del menjador (prou espaiós d’altra banda) resulta eixordadora, tant que seguir una conversa amb el de davant obliga a tensar a fons les cordes vocals. Quin guirigall!
Una mica atabalats pel xivarri, ens entaforem al jaç que demà toca matinar.
Diumenge 23 de setembre.
L’esmorzar ha estat prou competent. No és pas una d’aquelles frugals menges que acostumem a trobar. Tot amb tot, a les set en punt, armats de bastons i frontal ja estem en marxa.
Enfilem el GR 11 pel cantó ponentí de l’ivó de Bachimaña Alto, però el deixem quan fa un gir de 90º vers els ivons Azuls, per encarar el camí al port de Marcadau (o de Panticosa i també de Bahcimanya, segons quina cartografia ens mirem). Abans d’abastar-lo abandonem aquesta ruta per pujar a l’ivó Baxo dero Pezico, als peus dels primers contraforts de la Gran Faxa.
El dia és rúfol, els núvols corren a tota h..., a mesura que guanyem alçària el vent ens fa ballar com titelles. En Josep decideix que amb aquestes condicions no podem enfilar el nostre objectiu per l’aresta SE. Així que, desprès d’una breu paradeta, fem marxa enrere, passem el Port de Marcadau i anem a cercar la ruta habitual a la Faxa pel coll homònim.
- La Gran Faxa (J.Escruela)
- 2012-09 Vall de Tena Gran Faxa 036.jpg (63.6KiB)Visualitzat 8708 cops
Jo no tinc el dia: no em veig amb cor de fer cim en aquestes condicions. Ja fa estona que vaig força petat intentant seguir el ritme del grup. Així que decideixo marxar cap al coll i esperar-los allí. Poc desprès quatre més abandonen la pujada i ens retrobem poc abans de la collada esperant a l’Inés i en Josep que han continuat.
Oh sorpresa, quan baixen van en mànega curta! Al coll ens expliquen que guanyant alçària el vent minva considerablement i que fins i tot s’han permès estar una estoneta al cim. Han baixat quasi corrent, en Josep porta de cap fer pujar la resta del grup.
Quan ens ho diu una eclosió general de mandra fa acte de presencia. Els 340m que resten pel cim semblen més ara que ens hem refredat. Però és tant convincent que tothom s’hi apunta. Menys jo. Ja em fot ja tenint-ho tant a prop, però alentiria el grup i decideixo baixar cap a Respomuso amb l’Inés.
En cinquanta minuts es planten al cim. I certament regna una relativa calma comparada amb el ventot que bufa al coll. Triguen una mica més en baixar.
Amb l’Inés fem una parada per dinar tot passat l’ivó de Campo Plano i ja al refugi, amb tota parsimònia, ens prenem una bona dutxa. Aquesta nit solament serem quinze i també ens ha tocat una habitació amb bany.
- Al cim de la Faxa (M.Pitarque)
- P9230124.JPG (81.62KiB)Visualitzat 8716 cops
Xerro amb altres grups mentre espero la colla. Uns han anat als Infiernos i s’hi han aventurat malgrat la ventada. Altres també han anat a la Faxa i els ha calgut agafar-se a les pedres. O sigui que el nostre grup ha estat de sort.
Per fi arriben els companys.
En Miquel fa una reflexió en veu alta, que no m’atreveixo a reproduir totalment per mor de d’oblidar alguna part rellevant, sobre l’actitud d’en Josep. Ve a dir que, no solament ha fet el cim dues vegades en un sol dia sinó que a més ha convençut a la colla en un moment de desmotivació. Molts guies en aquest cas, veient les condicions i la deserció de la majoria, haurien acabat l’activitat. No és el cas del Pepito, i li ho hem d’agrair. I en Miquel encerta de ple en la seva reflexió.
Quan ens posem a sopar a fora ja plou i per la banda de Sallent el temporal va de veres. De on c... haurà tret la previsió aquell paio? (Internet “no les funciona”).
La nit és un festival de llamps, trons i vent. I cau un xàfec de nassos.
Dilluns 24 de setembre.
Avui el programa de festes anuncia la pujada al Pico os Moros (Vathleïtòs en occità, Balaitús en castellà) per la bretxa Barrada o Latour i baixada per la Gran Diagonal.
Segueix plovent i el cel ben encapotat. La darrera previsió de què disposàvem (dissabte) pronosticava pluja per la tarda-nit de diumenge i matinada del dilluns amb tendència a la millora. Fem temps però la cosa no sembla millorar. Així que decidim tirar avall. Capelina, protector de motxilla, gores,.. i avall que fa baixada! El Pico os Moros haurà d’esperar. A mi ja és el segon cop que se m’escapa. Precisament tal dia com avui, fa tres anys, vaig fer la meva primera sortida amb Cordada. Llavors fou per culpa del glaç producte d’una nevada primerenca. En aquella ocasió però vam tenir però un bon premi de consolació: el Pallás.
Plou, el camí és un rierol i surt aigua d’arreu. Però a mesura que baixem van obrint-se clarianes. Quan a volts de migdia som a la Sarra, lluu un sol com unes hòsties. És obvi que la nostra predicció era la correcta i que ens hem perdut fer cim per la incompetència, la mandra o ves a saber què d’uns guardes que, disposant de mitjans, no els ha donat la gana utilitzar. Si no saben accedir a internet, prou que tenen telèfon i podien haver aconseguit una predicció fiable. Senzillament no van voler. Quin parell de paios!
Deixem la gent prop de Sallent de Gàllego mentre anem a recuperar la furgo. Cafetó a la plaça del poble i enfilem el camí de retorn. Busquem alternatives per fer alguna activitat abans de tornar a casa. Descartem la ferrada i les vies d’escalada del sector La Vuelta del Sombrero d’Escarrilla. Parem al Fort de Santa Elena, entre Búbal i Biescas, on jo recordava haver llegit no se on que hi havia una ferrada. Just al costat de la carretera.
És una ferrada d’iniciació, amb passos verticals però sobre equipada. Va resultar ideal dons per a l’Eli i l’Inés era la seva primera ferrada. I la segona per a la Mª Antònia. La resta ja estem una mica més bragats ens aquestes instal•lacions. Però tots plegats varem gaudir-la.
- Ràpel a Sta Elena (T.Planas)
- P9240398.JPG (60.1KiB)Visualitzat 8711 cops
D’aquesta forma, el que podia resultar un dia de mala h... va esdevenir prou entretingut. I el Pico os Moros no es mourà de lloc i, malgrat que jo seré un any més vell, ja caurà. Com deia el José Soler fa poc, “no hay dos sin tres”.
Segueix un càlcul (força aproximat) de les distàncies i desnivells d’aquesta Festa de la Mercè 2012:
Baños de Panticosa a Refugi dels Ivons de Bachimaña: 3,0km +596m
Pujada als Ivons de los Xuans 6,3km +492 -492m
Refugi dels Ivons de Bachimaña, Gran Faxa i Refugi Respomuso 14,6km +1131 -1252m
Refugi de Respomuso a La Sarra 7,0 -778m
Resum: 30,9km +2219 -2522m
Àlbums de fotos
Josep Escruela
Miquel Pitarque
Toni Planas