Sol, cops de pedra i una nova via a la paret Zarathustra

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador: Secretaria

Respon
Jordi Porta
Entrades: 113
Membre des de: dt. juny 26, 2007 19:32

Sol, cops de pedra i una nova via a la paret Zarathustra

Entrada Autor: Jordi Porta » dc. juny 20, 2012 21:40

Anem a fer el taller d’ancoratges, és a dir, a posar cacharros per les parets, i el lloc indicat és Vilanova de Meià.
Som el Ramiro, l’Àlex i jo, sota la supervisió del Josep.

Com no hem quedat gaire tard, quan arribem ja fa un bon sol, un d’aquells que agraeixes a l‘hivern, però no a mitjans de Juny.
La primera pràctica és muntar reunions amb friends, fissurers i pitons.

I fa calor.

Posteriorment el Josep ens porta a una paret que té localitzada per practicar en l’art de la cacharreria. Pugem per cordes fixes, de manera que si el tema no aguanta no hi ha cap problema.

I segueix fent calor.

Fem tres itineraris paral•lels que ens anem canviant. Realment el lloc és perfecte per fer la pràctica, hi ha un munt de fissures de totes mides i foradets diversos, és pot posar de tot, només cal saber trobar el lloc i d’això es tracta.

Acabat el segon itinerari fem una parada buscant les poques, molt poques ombres que hi ha, sort que de tant en tant corre una mica d’aire!.

Però és que ara fa molta, molta calor!

Personalment, tinc els peus trinxadíssims, no sé si és per la calor o per què, però estic molt adolorit, i encara queda un altre llarg per practicar... i demà, uff.

Ara vull exposar un tema, a veure si a algú també li passa:

Per baixar de les línies d’ascens, rapelàvem, això suposa l’ús d’una placa de fre (en el meu cas un reverso, però no crec que això sigui determinant) i un machar amb el seu mosquetó. Òbviament hi ha un fregament de tot plegat, corda, reverso, cordino.
El tema està en que a mi se’m carregava tot de considerable electricitat estàtica, fins el punt de passar-me la corrent, no és que se’m posessin els pels de punta (qui em coneix sap que això és complicat), però no resultava gens agradable.

Ni a l’Àlex ni al Ramiro els hi passava i al Josep li va resultar tota una novetat.

A ALGÚ LI HA PASSAT O SÓC JO EL RARET?
M’HE DE POSAR UNA TOMA DE TERRA?

Tornant al curs, vem fer l’últim llarg, jo amb un mal de peus horrible, i ens vem retirar en busca de llocs més frescos. Fa una calor tremenda i ja no queda aigua!.

Al bar ens rehidratem de diferents formes i maneres, sopem i escollim una via per fer demà, la “Mambo” a la paret Zarathustra. Allà estarem a l’ombra una bona estona.

Fem un bivac a l’Ermita de Vilanova, un lloc perfecte, un porxo gran, terra pla, una font i una nit estupenda. Totalment recomanable!.

De bon matí anem a la recerca de la Mambo i de la “xemeneia vermella” que la delata. Després de buscar i buscar la “Xemeneia vermella” durant molta, molta estona i no trobar res, hi ha un canvi de plans, com estem a Vilanova i aquí hi ha fissures a dojo, també hi ha unes quantes sabines i pugem al costat d’altres vies, ens aventurem a obrir per un diedre que sembla factible, a veure què passa.

I passa que he de fer el primer llarg i no me’l veig ni en broma posant material, així que el mestre passa primer i li va fotent, el problema és que la roca està una mica trencada i per culpa d’un tal Isaac Newton i la seva llei de la gravetat, les pedres cauen i si ets sota, no mola gens.

Comença en un petit diedre, amb una certa tendència cap a la dreta (V+) i anar a buscar una gran sabina on fem la R1 després d’uns 25m d’escalada.

El segon llarg és una diagonal que alterna petits diedres i plaques de bona roca (V) que obre l’Àlex, que aprofita una bonica arrel que va conèixer temps millors, per llaçar un vaga de dubtosa resistència en cas de caiguda. Ningú va provar si aguantava.

Muntem la R2 a la segona R de la “Disciplina”. 35m de llarg.

El tercer llarg comença amb una placa fissurada una mica extraplomada guapíssima, amb bones mans i curiosos moviments de peus per equilibrar (6a), personalment va ser el que més em va agradar de tota la via. Després baixa de grau (III) i fem la R a unes fissures equipables. En total uns 35m.

El següent llarg el vaig obrir jo, és el llarg clau de la via, un tram de canvi de paret de III molt exigent, especialment si els peus t’estan demanant que, si us plau, els treguis d’allà, que ja no poden més, criden i es queixen.

El següent llarg són 25m un diedre difícil de protegir de V+, porta a l’últim llarg (25m) al qual s’accedeix amb un curiós “pas d’arbre”, de IV i de roca que cal mirar-se bé, ja que està trencada, ja se sap, escalada amb “tot el carinyo del món”.

En total uns 145m.

Al final la via sembla que s’anomenarà “PARTINT DE ZERO”, doncs això era el que teníem al començar a escalar aquella línia, res, ni puta idea del que podríem trobar. Terreny d’aventura. Encara cal equipar algun tram i netejar una mica el terreny.

Des de el cim unes vistes espectaculars , recollir i anar tirant cap a l’esquerra fins trobar el camí que ens baixa a la carretera. Posar-me les bambes va ser orgàsmic.

Després parada a la Font de la Figuera a refrescar-se, menjar i ordenar el material.

Un bon cap de setmana, aprenent, en bona companyia i de regal una via nova!

ES QUE TODO SON VENTAJAS!!

fotos!!

José Soler
Entrades: 71
Membre des de: dl. març 05, 2007 3:08

Re: Sol ,copsde pedra i una nova via a la paret Zarathustra de V

Entrada Autor: José Soler » dj. juny 21, 2012 23:54

Muy bien compani, k ca...... ese Isaac, ya me diras donde vive.
Siempre nos toca abrir los largos clave de las vias, k mal acostumbrados tenemos a la penya.
1 abrazo a todos.

Josep Escruela
Entrades: 213
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: Sol,cops de pedra i una nova via a la paret Zarathustra de V

Entrada Autor: Josep Escruela » dv. juny 22, 2012 10:01

Ei ei! que ho va demanar ell de començar!! sembla se que estava negitós per saber si els peus li faríen tan mal com el dia anterior...o encara més!!

Quan arreglem la via: neteja de pedres sueltes, el tal Newton serà menys prota; també posarem algun parabolt, per evitar trams massa expos (només llocs improtegibles i R's; esperem que més cordadencs s'animin a provar-la.

No serà una gran clàssica, però per fer via no gaire equipada, estarà molt be!.

Gràcies companys aperturistes, per no desnaimar-vos per la pedregada del primer llarg!

Respon