GR Costa Brava - Gastronomic Rute Costa Brava

Explica’ns que has fet aquest cap de setmana o com t’han anat les últimes vacances. No oblidis incloure les teves fotos a la Galeria de fotos. ;)

Moderador: Secretaria

Respon
Roser Fenés
Entrades: 4
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

GR Costa Brava - Gastronomic Rute Costa Brava

Entrada Autor: Roser Fenés » dc. maig 23, 2012 0:07

GR Costa Brava - Gastronomic Rute Costa Brava
(Jesús, Miquel, Joana, Núria, Eli i Roser)

Aquesta vol ser la crònica d´una sortida muntanyenca tot voltejant Begur, a la Costa Brava però, els fets rotunds clars i gustosos, tal i com podreu llegir van donar diferents sabors a la història.

Els viatges tenen un inici que té dubtosos límits. On comença el viatge? Quin és el punt de partida?. Jo us puc dir que aquest té un inici ben definit, i amb el que tots els meus companys de recorregut hi estarien d´acord, i aquest és quan la JOANA, poc després de començar a caminar, tot deixant Begur a les nostres esquenes i enfilant el camí cap al cim de Ses Faluges ens va explicar la seva recepta de les croquetes. I dic que aquest és l´inici perquè això va fer disparar, emocionar i excitar la nostra imaginació i, us puc ben assegurar que ja no hi havia volta enrere.

Després de coronar “el cim” del que no recordo el nom, d´uns 200 metres de desnivell i, quan la calor la percebíem intensa i assedegadora, ens vam quedar bocabadats davant l´estampa als nostres peus de la cala d´Aiguablava, de cop i volta el JESUS va sentenciar “anem a banyar-nos a la cala”. Cala imponent i calma, envoltada d´encrespada roca .

Els banyistes, no ben anomenats, doncs l´aigua no els hi arribava més enllà de la part inferior del genoll, miraven sorpresos l´arribada d´aquells paios que bastons en mà avançaven intrèpids cap a la vora del mar.

Sols dos valents, titans i malabars alhora de posar-se el banyador van literalment tirar-se a l´aigua el JESUS i JO i creieu-me l´aigua era gelada, regelada i gèlida.

Acabat el bany vam continuar camí direcció Cala Fornells i cap al Puig Saguardia de 257 metres de desnivell.

Aquesta Costa Brava sublim, glamurosa, verda i blava, funcional en les construccions que l´envolten ens tenia enlluernats, bocabadats i feia despertar els nostres Instints possessius i burgesos.

En arribar a Begur tot esperant al JESUS que comprava una llangonissa en una botigueta del poble vam decidir que asseure´ns a la Terrassa del costat per esperar-lo seria el més assenyat, així que exercint l´esperit de grup unit vam consensuar que unes canyes acompanyades d´unes olives eren una bona elecció.

Després de mitja horeta vam descobrir que de la cuina del bar anaven sortint “pinxitos” i, acceptant que la prudència no era la nostra millor virtut, vam posar-li límits i vam decidir que cadascun tornaria amb un “pinxito”.

M´he de confessar desmemoriada, tot i així faré un esforç i us faré un llistat de les temptacions. Eren de truita de patata, formatge philadelfia amb salmó, botifarra negra, xurisset, pernil, formatge de cabra fos... Tots sis els vam descriure de manera similar, que bo que estava! Ohhhh molt bo!, mmm que bo, boníssim- boníssim.

Aquella nit la vam passar en un hotelet molt acollidor de Torroella de Montgrí, regentat per un recepcionista-maitre, molt trempat i, es que tot i que els seus ascendents eren anglesos el noi alt, primot i amb molt de nervi havia nascut a la Seu d´Urgell.
Permeteu-me de nou fer un exercici de memòria i relatar-vos el que vam menjar per sopar. Van ser tres plats el primer a escollir entre sopa i amanida, el segon a escollir entre pastís de patata amb tonyina o pop a la gallega i el tercer a escollir entre peix o carn.

L´endemà sense fer un excés en puntualitat vam baixar a esmorzar i quina fou la nostra sorpresa quan en asseure´ns a la taula la noia que servia ens va donar opcions i no podreu negar el fet que, això que et donin opcions sempre agrada. Havíem d´elegir entre un assortit de pa amb tomàquet i embotits i un assortit de pastes. Es dibuixava a les nostres cares que el dia havia començat bé.

Amb les nostres necessitats cobertes vam començar el camí tot divisant el Castell de Torroella de Montgrí enlairat a 300 m més amunt de la vila. Aquest era el nostre primer destí i arribar-hi bé va pagar la pena. El Massís del Montgrí i el Golf de Roses, l´Estartit i les Medes.

Després d´arribar a Santa Caterina vam reprendre el camí amb una cantarella que, amb veus afinadíssimes feia el camí més planer però, tota la comoditat s´havia d´acabar en començar “la ruta del vent“. No creieu que és un nom preciós? “La ruta del vent”.

Degut a la confiança dipositada en les accions i criteris del nostre guia, la seva deferència va fer que ens portés pels llocs més recòndits d´aquell territori, vam pujar i baixar muntanyes sense camí, de cop i volta l´ELI va desaparèixer entre els matolls!!!!!!! En aquell moment la NÚRIA va decidir que havíem de posar un nom a aquesta segona etapa: el PR Extreme.

Però l´aventura no havia acabat i com va dir el MIQUEL, tenint en compte que anàvem amb un planell plegat per la pàgina que no tocava, amb un GPS guardat a la motxilla i amb desnivells de fins a 175 m, l´aventura havia de continuar. Creient-nos perduts, per fi vam retrobar el camí i en ell tota una filera d´excursionistes que, mare meva!!!! Semblaven dirigir-se cap al mateix camí que nosaltres volíem agafar. Ningú va parlar, però tots sabíem que havia començat la batalla, no sabíem d´on venia l´adversari però, no ens importava, no existia la compassió. Vam apretar el ritme avançant posicions. La passió va irradiar més forta al nostre voltant quan el Jesús, tot girant el cap va dir-nos, va nois que som de cordada!, aquesta frase va activar una reacció insòlita que ens va fer esgarrapar metres, i deixar als adversaris darrera. Contents de sentir-nos guanyadors vam gaudir durant dos minuts els sis sols, de la meravellosa vista amb la que ens va premiar Cala Pedrosa.

Ara entenia el significat el PR Extrem: Vam sortir triomfants d´un repte extrem.

Tot passant la Foradada tots sabíem que s´acabava el nostre viatge. Ja s´entreveia l´Estartit. En arribar, tot sabent que no hem de premetre´ns caure en una culpa excessiva i acceptar plenament les nostres debilitats, vam festejar la nostra arribada amb unes anxoves de l´escala, unes patates braves i unes olives. De cop i volta es va refredar el nostre esperit aventurer en aquelles cadires de platja.

Permeteu-me dir que no puc deixar de sentir-me una privilegiada per haver compartit aquests dos dies amb vosaltres.

Jesus Altemir
Entrades: 103
Membre des de: dv. abr. 06, 2007 4:54

Re: GR Costa Brava - Gastronomic Rute Costa Brava

Entrada Autor: Jesus Altemir » dc. maig 23, 2012 22:23

Despres de tan bona cronica i veient com ens ho varem pasar tothom voldrà venir a Carançà...per acabar-los de decidir us paso l'enllaç de les fotos
https://picasaweb.google.com/1157645756 ... staBrava02
ESPERO US AGRADIN.

Josep Escruela
Entrades: 213
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24

Re: GR Costa Brava - Gastronomic Rute Costa Brava

Entrada Autor: Josep Escruela » dj. maig 24, 2012 20:48

Ostres!! despres de llegir aquesta sabrosa crònica em sembla que hem faré adepte dels PR's Extrem...però em sembla que sense la companyía d'aquest grup de impenitents tasta tapes, no seria mai el mateix!!


Gràcies Roser!!! (m'encanta que la gent expliqui històries...m'ho passo teta llegint-les...molt més distret que saber a quant està la prima de risc o si a Guardiola li pica un ou :wink: )

Avatar de l’usuari
Toni Planas
Entrades: 47
Membre des de: dt. oct. 25, 2005 13:24
Ubicació: Santpedor (Bages)
Contacta:

Re: GR Costa Brava - Gastronomic Rute Costa Brava

Entrada Autor: Toni Planas » dj. maig 24, 2012 22:20

Ja deia jo que aquesta sortida a la Tapa Brava em sabia molt de greu perdre-me-la. He escrit tapa? Ai en que estava pensant....volia dir Costa.

Respon